Segueix-nos a les xarxes socials:

L'Iraq vota en les primeres eleccions després de la caiguda d'Estat Islàmic

?Els comicis van celebrar-se a l'ombra dels gihadistes, que van amenaçar amb atemptats

Els comicis van celebrar-se a l'ombra dels gihadistes, que van amenaçar amb atemptar contra els centres de votació i van recomanar als membres de la comunitat sunnita que se n'allunyessin. No obstant això, les autoritats van incidir que la seguretat estav

13·05·18 | 00:08 | Actualitzat a les 16:59

L'Iraq vota en les primeres eleccions després de la caiguda d'Estat Islàmicreuters

Els iraquians van votar ahir en les primeres eleccions que se celebren al país des que el primer ministre, Haider al-Abadi, va declarar el desembre passat la victòria de les autoritats sobre el grup gihadista Estat Islàmic. Ara es planteja un escenari sense cap majoria, en què els partits estan obligats a formar coalicions. Els reptes són l'amenaça d'Estat Islàmic, la recuperació econòmica, la reconstrucció i la reducció de les tensions sectàries.

Al-Abadi és el principal candidat del bloc Aliança de la Victòria, una candidatura presentada dies després que l'exprimer ministre Nuri al-Maliki, capdavanter del partit Dawa, al qual pertany el primer ministre, afirmés que concor-reria a les eleccions com a líder de la coalició Estat de Dret.

Al-Maliki, que va abandonar el càrrec enmig de les crítiques pel col·lapse davant l'ofensiva d'Estat Islàmic i la corrupció i el sectarisme del seu Govern, intentarà recuperar el càrrec el 2014.

La resta de candidats són els xiïtes, amb Hadi al-Amiri, i els influents clergues Ammar al-Hakim i Muqtada al-Sadr. Pel que fa als candidats sunnites, corresponen a l'expresident del Parlament, Osama al-Nuyaifi, l'exprimer ministre Ayad Allaui i l'antic president de la Mitja Lluna Vermella de l'Iraq, Yamal al-Karbuli. Hi participen també els kurds, que travessen una greu crisi per la resposta de Bagdad al referèndum d'independència a la regió, on va gua-nyar el sí, i que ha suposat mesures de càstig a l'economia.

L'acord de repartiment de poder establert després d'enderrocar Sadam Hussein contempla un primer ministre xiïta, un president kurd i un sunnita com a president del Parlament.

Prem per veure més contingut per a tu