La Guàrdia Civil va intervenir 1.811 cartes certificades en la seva operació contra l'1-O a la delegació d'Unipost a Manresa. Les cartes eren certificades i tenien justificant de recepció i el seu remiten era la Generalitat. L'operació es va portar a terme el 19 de setembr ei hi va participar un equip de l'institut armat de Manresa. La correspondència la va lluirar de forma voluntària l'encarregat de l'oficina de Manresa, que també era el responsable de l'oficina de Terrassa. L'endemà se li va prendre declaració.
Segons va explicar, ell havia traslladat a Manresa els sobres el dia 18 en el seu vehicle particular, cosa, segons va dir, «habitual». En desconeixia el contingut i només sabia que n'arribaria una gran quantitat perquè els seus superiors l'havien informat. També va assegurar que era «la primera vegada» que rebia una partida de sobres com aquella, amb la capçalera de la Generalitat, i que si bé «no és el normal» rebre aquesta quantitat de correu de cop, aquest client en particular, els donava «molt volum» de treball.
L'operació, que va afectar altres seus d'Unipost a tot Catalunya, es va portar a terme per la trucada anònima d'un home que es va identificar com a «responsable d'Unipost». En total, la Guàrdia Civil intervenir unes 45.000 targetes censals que la Generalitat havia preparat per al referèndum de l'1-O, segons consta en el sumari del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona. En concret, l'home va trucar a la Guàrdia Civil a les 10.30 hores del 18 de setembre i identificant-se com a responsable d'Unipost va advertir que la central de l'empresa a l'Hospitalet de Llobregat esperava rebre aquella matinada un enviament de 15.000 sobres certificats per a la seva distribució immediata amb justificant de recepció que el seu remitent seria la Generalitat. Així mateix, va dir que al cap de dos dies s'esperava l'arribada a la mateixa central de 3,5 milions de sobres per a repartiment ordinari i que el seu remitent seria la Generalitat i contindrien targetes censals.
Segons va comprovar la Guàrdia Civil, Unipost estava vinculada a la Generalitat perquè era una de les adjudicatàries que s'encarregaven del seu correu postal. De fet, l'empresa ja va ser cridada a declarar per la seva participació en el subministrament de material electoral en la consulta del 9N.
Davant la possibilitat que estigués «col·laborant, com ja va fer en la consulta popular del 9-N», en el subministrament de «material de propaganda» de la Generalitat, la Guàrdia Civil va considerar necessari inspeccionar mitja dotzena de seus d'Unipost, entre elles la de Mare de Déu dels Àngels de Terrasa. Allà els agents van observar diversos palets amb caixes amb «una ingent quantitat de sobres de color blanc», indicacions per a diverses poblacions de tota Catalunya i diverses numeracions. Externament, els sobres tenien la inscripció «Generalitat de Catalunya» i l'adreça de la persona a qui havien d'enviar-se.
El Jutjat 3 en funcions de guàrdia de Terrassa va autoritzar intervenir els sobres i obrir-ne una mostra per confirmar les sospites però no entrar i escorocollar les dependències d'Unipost a la localitat. Van intervenir 43.429 sobres i a la mostra que van obrir, una per palet (eren 3), van trobar un foli dirigit a una persona que se la nomenava membre d'una taula electoral.
