David Casellas coordina els quinze voluntaris del Col·legi d'Advocats de Manresa que assisteixen gratuïtament la cinquantena de ferits que van denunciar les càrregues de l'1-O a Sant Joan de Vilatorrada, Callús, Fonollosa i Castellgalí. Coneix a fons la causa judicial, ja que ha participat en tots els interrogatoris dels guàrdies civils, que han declarat com a testimonis al Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa. De moment, la jutge no ha imputat cap agent i s'ha negat a continuar la investigació. Les seves decisions ja han estat recorregudes a l'Audiència de Barcelona.
Quan van presentar l'acusació, poc després de l'1-O, s'imaginaven que es trobarien una jutge tan refractària a investigar les càrregues?
Tot era possible. En altres llocs, encara s'ha investigat menys. Aquí hi ha hagut una certa investigació, però no la necessària. Passat un any, no podem estar satisfets del tot, perquè hem demanat moltes diligències que encara no s'han acordat.
Tenen l'esperança que l'Audiència ordeni continuar les diligències i, fins i tot, que faci imputar alguns guàrdies civils del Bages?
Sí. Som moderadament optimistes, perquè, fins ara, les resolucions de l'Audiència han estat garantistes. Si no, ho recorrerem: això no acabarà en segona instància. Des de l'inici, hem fet totes les actuacions pensant que potser hem d'acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans.
Creu que serà inevitable fer-ho?
Confiem que no. Perquè, si no, això voldrà dir que haurem hagut de denunciar l'Estat espanyol per no haver permès la investigació d'uns presumptes delictes a partir de denúncies justificades per informes de lesions i per imatges de vídeo.
De tota la prova practicada fins ara, és clar que l'1-O hi va haver excés de força policial al Bages?
Sí, sens dubte. Va ser un excés de força que qualificaríem de violència, perquè no era necessària tenint en compte l'actitud de la gent. La jurisprudència dels tribunals ho deixa clar: els policies no hauran de respondre de les lesions que provoquin quan el seu ús de la força es considera necessari. I aquesta necessitat ve donada per l'agressivitat prèvia de la persona que has de reduir. I això, als col·legis, no passava. La gent estava asseguda a terra, amb les mans enlaire, cridant, de forma pacífica.
Creu que l'objectiu real dels operatius de la Guàrdia Civil als col·legis era provocar por?
Sí. N'estem absolutament convençuts. Eren operacions de càstig. Operacions que pretenien espantar la gent, perquè marxés del lloc. Però la reacció de la gent va ser una altra: mantenir-se dempeus i ferma. Van sentir com eren vulnerats els seus drets fonamentals bàsics, com la llibertat d'expressió, la de reunió i la de manifestació. La gent va demostrar una enteresa molt gran. I, a nosaltres, aquesta enteresa ens va emocionar, i ha fet que féssim aquesta feina. Aquell dia, una seixantena de voluntaris estàvem repartits pels col·legis, per assistir a qui fos.
El seu objectiu és que es puguin exigir responsabilitats. Les de qui?
Busquem els autors materials, és a dir, els que van fer el mal físic, perquè se'l jutgi. Però també busquem tots els responsables últims del que va succeir. L'objectiu no és només multar agents en concret sinó que s'investigui tot el que va passar.
«Els ciutadans estaven exercint uns drets plenament vigents»
Per què creu que la jutge de Manresa defensa a ultrança l’actuació de la Guàrdia Civil i, en canvi, va decidir imputar tres alcaldes i regidors per desobediència?
Les seves resolucions parteixen del punt de partida que els actes que es feien als col·legis eren il·legals, i que, per tant, això convertia en il·legal qualsevol acció de les persones que hi participessin. És a dir, considera il·legal el fet de votar o el de participar en qualsevol de les activitats. Nosaltres no entrem a valorar si el referèndum era il·legal o si només estava suspès. Entrem directament a allò que estaven fent els ciutadans: i era exercir uns drets que tenien perfectament vigents aquell dia (els de llibertat d’expressió, manifestació, reunió...) perquè no s’havia declarat cap estat d’excepció. Per tant, aquí hi ha el gran punt de discrepància. I, d’altra banda, la jutge parteix del fet que l’actuació policial es basava en un mandat judicial, com si això servís d’excusa per poder actuar amb l’ús de la força. Però la resolució del TSJC manava clausurar els col·legis, però sense alterar la convivència ciutadana. Moltes resolucions de la jutge de Manresa no tenen en compte aquest matís i consideren que, per sobre de tot, hi havia el deure d’impedir el referèndum, fos com fos.
És a dir, vulnerant drets?
Sí. Una altra cosa diferent hauria estat que la gent hagués respost amb violència. I això no va passar.
