David Rodríguez, Alba Vergés, Adriana Delgado i Albert Batalla van viure en primera persona l'històric ple del Parlament d'avui fa un any en què es va proclamar una efímera república catalana. Tots quatre eren en aquella legislatura diputats de la cambra pel grup parlamentari de Junts pel Sí, que agrupava convergents, republicans i independents, i coincideixen a destacar d'aquell dia, però també dels precedents, la «intensitat», tant emocional com intel·lectual, amb què van viure la DUI. Rodríguez, que ja no és diputat però manté la màxima responsabilitat de l'Ajuntament de Solsona; Vergés, avui consellera de Salut; Delgado, actual secretària quarta de la mesa del Parlament; i Batalla, encara alcalde de la Seu d'Urgell, comparteixen l'emoció a l'h0ra de recordar aquells dies, però introdueixen matisos quan en fan balanç, dotze mesos després.

David Rodríguez, que, com Batalla, ja no manté l'escó al Parlament, diu que «veníem del dia 10 que va ser desil·lusionant i el dia 27 semblava que havíem de fer el que no vam acabar de fer el 10». Rodríguez va passar algun mal tràngol les jornades prèvies. «El dia 25 vaig fer una xerrada a Solsona per explicar els passos que havíem de seguir. Aquell dia tornava a casa des de Barcelona segur de l'acord per proclamar la independència, però al cotxe vaig escoltar a la ràdio que hi havia una nova reunió de govern en què es podien decidir eleccions. A la xerrada de Solsona vaig explicar el que volia que passés, però no en tenia cap certesa. Va ser un moment difícil».

Adriana Delgado. Diputada bagenca d'ERC«Amb la informació que jo tenia, creia que s'havia de tirar endavant com fos»

Adriana Delgado. Diputada bagenca d'ERC

I és que la informació sobre com estaven evolucionant els esdeveniments arribava amb comptagotes a la majoria dels diputats, asseguren. «Com que hi havia una oposició tan ferma al que estàvem fent, tothom tenia només la seva àrea de treball i ningú no et podia donar més informació de la parcial que coneixia. Qui en tenia més era un cercle molt reduït», diu Rodríguez.

Adriana Delgado també va fer un acte polític, a Manresa, el dia 24. El teatre Conservatori es va omplir. «Vam animar la gent a sortir al carrer a estar al costat de les institucions», un missatge coincident amb el que l'alcalde convergent de la Seu va llançar els dies previs als auditoris als quals s'adreçava. Amb tot, diu, «teníem dubtes de si hi hauria el ple i de si compliríem el compromís que havíem assumit. S'ha de tenir present l'amenaça lamentable que ens feia Espanya, que mai no va optar per la negociació, però per als que ens explicàvem davant la gent aquella era una situació desconcertant».

El dia dels dubtes

Els integrants de Junts pel Sí van rebre una galleda d'aigua freda, el dia 26 al matí. En una reunió al Palau de la Generalitat, Carles Puigdemont els avançava la seva intenció de convocar eleccions. «En aquella reunió va parlar molta gent i cadascú va dir el que pensava. Jo creia que s'havia de tirar endavant com fos, però no tenia tota la informació ni la responsabilitat», recorda Delgado.

Segons David Rodríguez, que recorda aquella convocatòria, justament a Palau, com «una sorpresa», l'anunci de Puigdemont va suposar «un disgust per a la gran majoria del grup parlamentari». «Convocar eleccions era una rendició, per què havia de servir?», es pregunta Rodríguez. Per a Vergés, aquella possibilitat «no tenia sentit».

La igualadina insisteix que s'arribava a final d'aquell octubre «havent viscut els dies 1, 3 i 10, quan havia quedat molt desconcertada. Tothom esperava que hi hauria un gest internacional, alguna proposta de mediació. I llavors van venir els empresonaments dels Jordis del dia 16». «El dia 26», diu Vergés, «no estava clar que no poguéssim intentar-ho, però en aquella reunió se'ns va dir que hi havia informacions que l'Estat estava disposat a tot per impedir la independència». La consellera confessa haver plorat molt aquell matí, «perquè la gent havia aguantat la violència», però insisteix que «avui no es poden jutjar les accions de les persones que en aquell moment assumien molta responsabilitat». Per a Rodríguez, «nosaltres no ens podíem fer responsables de la violència dels altres».

David Rodríguez. Exdiputat solsoní d'ERC«Potser avui me n'estaria penedint, però jo pensava que havíem d'anar a totes»

David Rodríguez. Exdiputat solsoní d'ERC

El tuit de Batalla

Després de la reunió, Albert Batalla va adquirir un gran protagonisme públic. En un tuit, que encara recorda fil per randa, assegurava que si es convocaven eleccions dimitia de diputat i es donava de baixa del seu partit, el mateix del president Puigdemont. «Podia entendre la decisió que es prenia d'anar a eleccions, però no la compartia. Podia entendre la pressió mediàtica, institucional i pública. Per això el meu tuit no era una crítica. Però anunciar que em donaria de baixa era el més honest per a mi i per a aquells amb qui m'havia compromès vint-i-quatre hores abans a fer la república».

Albert Batalla. Exdiputat urgellenc de Junts Pel Sí«El tuit anunciant que em donaria de baixa era honest amb el meu compromís»

Albert Batalla. Exdiputat urgellenc de Junts Pel Sí

L'avís de Batalla, juntament amb el famós tuit de Gabriel Rufián de les 155 monedes de plata, van ser alguns dels detonants del canvi de parer de Puigdemont, que la tarda d'aquell dia 26 avançava que no hi hauria eleccions. «Aquell anunci va ser un alleujament, però també volíem saber per què s'havia produït el canvi de parer», diu Vergés. Batalla insisteix que «en tot moment vaig ser respectuós amb les decisions del president, però per a mi s'havia de tirar endavant. El cap m'anava a cent. Hi havia una gran barreja de sentiments psicològics, morals. De cap i de cor».

El dia de la DUI

L'endemà havia de ser el gran dia. Delgado recorda la jornada al Parlament com a «emocionalment intensa. Fèiem el que havíem dit que faríem». Amb tot, la diputada republicana considera que «sabíem que no era el pas definitiu, perquè encara quedava molta feina per fer, però era un gran pas endavant».

David Rodríguez recorda la sessió amb menys il·lusió. «Va ser descoratjador», diu «perquè s'havia diluït el clima del dia 10 i tot depenia de si ens ho crèiem o no. Quan veus que Puigdemont no intervé ni un moment, que la declaració, que ja vam acordar que no votaríem perquè ja l'havia votada el poble, quedava dins una exposició de motius... Va ser una proclamació amb molt poca èpica».

L'alcalde de Solsona recorda que «semblava que era un moment històric però va ser desconcertant. Era un moment per fer un cop de força. Ara és fàcil de dir, però llavors pensava que el que havíem de fer era anar a totes. I si ho haguéssim fet potser avui me n'estaria penedint per les conseqüències». Amb tot, la DUI era l'única sortida: «si s'haguessin convocat eleccions el conflicte amb Espanya s'hauria tancat per sempre, ja no l'hauríem pogut reprendre. Proclamar la independència va permetre mantenir obert el problema».

Després de l'aprovació, però, la república no va ser un fet. El Senat i el govern de Rajoy impulsaven l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i destituïen el govern. «Després de la proclamació tots estàvem a l'expectativa. Jo estava molt pendent dels mitjans internacionals», recorda Albert Batalla. «És cert, la felicitat no era al 100%», diu Adriana Delgado, «perquè patíem per la resposta que podia donar l'Estat».

La tarda a Sant Jaume

Bona part dels diputats van anar a celebrar la proclamació de la república a la plaça de Sant Jaume, on van coincidir amb una gentada que esperava també esdeveniments. «A la plaça vaig trobar-me un grup de persones de Sant Vicenç, i al vespre vaig tornar a casa amb ells sabent que havíem complert la promesa que havíem fet, però també amb por per les represàlies que podia rebre el Govern». «Tot estava obert, en aquelles hores, i havent vist la resposta de l'Estat a l'1-O, podies esperar qualsevol cosa. La família patia, és clar. Ja se sap que en política hi ha moments molt extrems però aquell dia la sensibilitat estava molt accentuada», diu Alba Vergés, que també estava connectada a la premsa internacional per veure si hi havia un reconeixement exterior que no va arribar. «Patia per la gent a les presons que havien donat la cara en nom de tots», diu la consellera.

Alba Vergés. Consellera anoienca d'ERC«Avui no es poden jutjar les decisions dels que assumien molta responsabilitat»

Alba Vergés. Consellera anoienca d'ERC

Un any després

Avui ja hi ha certa perspectiva sobre els esdeveniments de l'octubre passat. «És cert: vam fer el que havíem de fer, però des d'aleshores hi ha desconcert en tots plegats. Es va aplicar el 155, es va ficar gent a la presó, es van convocar unes eleccions en unes circumstàncies superextraordinàries, sense poder preparar la campanya... Però avui som aquí, i ens hauríem d'asseure i parlar de cap on anem, perquè separats no farem res. La gent espera que ens posem d'acord amb una estratègia i hem de ser capaços de fer-ho», reflexiona Rodríguez.

Vergés reconeix que «encara hem de guanyar moltes posicions, però ens en sortirem. A l'Estat espanyol li ha sortit bastant barata la repressió. Tenen guanyada una part de l'opinió pública, a qui han fet creure que aquí hi va haver violència». Albert Batalla admet que «no s'ha pogut fer el desplegament de la república, però perquè tenim gent a la presó i a l'exili». Amb tot, diu l'alcalde de la Seu d'Urgell, la DUI del 27 d'octubre de l'any passat «va ser una llavor que germinarà en un moment o altre. Els escenaris polítics han canviat a Madrid, però el que no ho ha fet és l'ideal independentista, que té un gran suport popular. Amb tot, és veritat que no ha estat tan senzill com havíem imaginat».

David Rodríguez creu que «avui per implementar la república de manera unilateral estem pitjor que fa un any. I ningú no m'ha explicat com és que llavors no va ser possible i ara sí que podria ser-ho, si estem pitjor. Fa un any teníem més eines, ara no podem fer aquest plantejament, com si no hagués passat res. Hem de tocar de peus a terra», diu l'alcalde. Com la resta de companys de Parlament ara fa un any, Rodríguez creu que la solució hauria de passar per «un acord amb l'Estat. De bon grat l'Estat no s'asseurà mai a la taula. I la negociació s'haurà de forçar. A Europa podem trobar veus comprensives, en aquesta direcció, perquè on tenim més acord a Catalunya és en el fet que hem de votar».

Adriana Delgado diu que és «optimista», tot i que admet que la situació, avui, és «diferent, per la repressió. Podíem pensar que hi hauria una resposta, però mai que fos tan bèstia. No estàvem preparats per a això», diu la santvicentina.

Que cal una «estratègia comuna» també és una idea coincident entre els diputats. «Avui estem millor que fa unes setmanes, tothom està més disposat. S'ha d'aprendre del que hem viscut, però costa refer-se de la repressió», apunta Delgado. Alba Vergés creu que és l'Estat «el que ens vol dur a la unilateralitat», perquè com s'ha de resoldre la qüestió, diu, és «votant». Albert Batalla no perd l'esperança: «per a algú que ha estat independentista tota la vida, la defensa de l'autodeterminació i la democràcia m'acompanyarà sempre fins que ho aconseguim».