11 de novembre de 2018
11.11.2018

«No hi ha poble més submís que un ple d'ignorància»

Nascut el 1981 a San Pedro Sula, una de les ciutats més perilloses del món, fa un any i mig va abandonar el país després d'haver patit intents d'assassinat i segrestos per denunciar la corrupció política. Ara l'acull el PEN Català

11.11.2018 | 00:06
Milthon Robles, a Manresea

Després de més d'una dècada de denunciar la corrupció, l'explotació de recursos naturals i l'explotació sexual de dones i nens a Hondures, Milthon Robles va haver d'escapar per fugir de les severes amenaces de mort al seu país. Es va exiliar primer a Madrid i des del mes de maig a Catalunya, on l'ha acollit el PEN català. A l'inici de la conversa, Robles recorda que en vuit anys a Hondures s'han registrat més de 22.000 assassinats, i només el 3% dels quals s'han resolt. Hi ha hagut 9.000 feminicidis, un centenar d'assassinats de periodistes i 1.600 d'universitaris. «Diputats, ministres, governants, empresaris, líders religiosos fan un treball psicològic molt minuciós amb els nens a través de les mares. Un nen de 13 anys ja pot haver comès vint assassinats».

Parlem d'un estat fracassat?

El problema de tot Amèrica Llatina és la classe política i empresarial, que estan aixoplugades en corrupteles de multinacionals nord-americanes i asiàtiques, especialment de la Xina. Dels 10 milions d'hondurenys, prop del 90% viuen en situacions d'extrema misèria. La classe política, en general, s'ha vinculat al crim organitzat, amb rares excepcions com Uruguai i potser Argentina. El problema a la regió és la impunitat.

Hi ha solució?

No, mentre els pobles no assoleixin la independència personal i col·lectiva. Les potències mundials són les que han generat el caos i la corruptela. A Hondures la gent és masoquista, perquè és egoista: pensa en si mateixa, però no en la col·lectivitat. I un poble no surt d'una crisi així. No hi ha poble més submís que un ple d'ignorància. Mentre no ens puguem desvincular de les multinacionals i de la corrupció, tot seguirà igual. L'esperança rau en donar pas a la joventut, que està relegada.

Preveu una revolució?

Això suposaria un preu de moltes vides, però a més no hi ha el valor ni l'autodeterminació del poble per fer-ho. Soc molt pesimista.

El socialisme bolivarià, Lula, semblaven una alternativa, però tampoc no ho han estat.

El socialisme del segle XXI va començar bé a Amèrica Llatina. Diuen: la gent honesta es va cor-rompre, però crec que qui és honest mai no es deixarà corrompre. El sandinisme ja és orteguisme, i la classe obrera és sandinista, però no vol Ortega. El chavisme es va convertir en un altre grup de poder, i certa part del chavisme no vol Maduro. I la dreta se n'ha aprofitat. Hi ha hagut cops d'estat tècnics a Brasil, a Paraguai...

A Europa el feixisme creix.

Europa marca pautes. El colonialisme segueix vigent i l'Europa dels drets humans és una fal·làcia.

Creu, doncs, que el feixisme és l'horitzó global de futur?

És que mai n'hem sortit. El model capitalista patriarcal és el mateix des de fa segles. Havíem avançat una mica, però el progressisme ha perdut el pas.

La seva és una lluita perduda?

S'ha aconseguit crear consciència. El que vull és que quan no hi sigui no se'm recordi com una persona corrupta, sinó com algú que va lluitar per la col·lectivitat encara que hagués de sacrificar la seva família i l'entorn.

Com creu que acabarà la caravana d'hondurenys que caminen cap als Estats Units?

Hi desapareixen persones i se sospita que hi ha involucrades les policies mexicana i nord-americana. Trump ha destinat molts diners per retenir la caravana. Farà 70 anys de la declaració dels drets humans i a la majoria dels països no els serveix ni com a paper higiènic. Però no puc veure el futur.

Com valora la situació a Catalunya?

Les realitats depenen del context. No es pot comparar aquí amb l'Amèrica Llatina. Aquí no et dispararan pel carrer, ni et duran a la presó per matar-te. Les condicions de vida no tenen res a veure. Els pobles tenen el dret a l'autodeterminació, però donant l'oportunitat a totes les parts i sense imposar-se una sobre l'altra. Aquí es va sembrar la llavor per ser reconeguts, però ho van fer polítics oportunistes que han abandonat el somni de la gent.

Té esperança en alguna idea, en algun polític?

A mi no m'inspiren els llibres, sinó les persones, i algú que podria rescatar la política d'Amèrica Llatina seria José Múgica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2019 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20