El jutge Fernando Andreu ha declinat processar com a coautors dels 16 assassinats i 140 ferits en els atemptats islamistes de l'17-A a Catalunya 2 dels implicats en aquests fets, com van demanar les víctimes, en considerar que de l'investigat no es pot deduir la seva participació directa en aquests atacs.

El magistrat de l'Audiència Nacional ha rebutjat així els recursos de reforma que van plantejar 17 acusacions particulars, entre elles l'AVT i l'Associació 11M Afectats del Terrorisme, per incloure als delictes d'integració en organització terrorista i dipòsit d'armes pels que ja estan processats Driss Oukabir i Mohamed Houli, els delictes de 15 assassinats consumats i altres 140 en grau de temptativa.

Pel que fa al tercer processat, Said Ben Iazza, ho està per col·laboració amb organització terrorista, les acusacions també van reclamar al jutge que canviés la seva imputació per la d'integració i dipòsit d'explosius, pretensió que també rebutja Andreu en l'acte en el qual confirma la interlocutòria de processament que va dictar el 10 d'octubre per als únics 3 supervivents de la cèl·lula de Ripoll.

Si bé el jutge considera «del tot punt evident» que l'objectiu de la cèl·lula era cometre diversos atemptats amb els explosius que fabricaven a Alcanar, l'explosió de l'habitatge el dia abans dels atemptats «frustra i impossibilita la possibilitat de seguir endavant els plans traçats».

Per tant, Andreu conclou que no hi ha indicis que Oukabir -a nom del qual es va llogar la furgoneta de l'atropellament de la Rambla- i Houli -que va resultar ferit i detingut després de l'explosió d'Alcanar- coneguessin o participessin en els nous plans que van portar a terme la resta d'integrants de la cèl·lula el 17A.

El jutge, contra la decisió cap recurs d'apel·lació davant la Sala Penal, argumenta que de les diligències que obren el sumari «no es pot deduir, racional i amb fonament, la participació dels processats en els fets que la part recur-rent pretén imputar-los».

I és que -afegeix la resolució- les acusacions no han pogut «oferir cap indici de criminalitat, racional i suficient, que permeti ampliar la declaració de processament en els termes que se sol·licita». Sobre Houli, Andreu explica que no existeix «el més mínim indici que pogués participar, ni tan sols conèixer, els plans» del 17A, i recorda que, quan se li va preguntar a l'hospital pels membres de la cèl·lula, desconeixia el seu parador i es va mostrar «sorprès i afligit» en conèixer la seva mort. «Això evidencia que no sabia res respecte de l'activitat desplegada pels seus amics i companys després de l'explosió d'Alcanar», destaca.

Pel que fa a Oukabir, el magistrat exposa que no hi ha cap dada que participés en l'atemptat o sabés dels plans de la cèl·lula i no creu que es pugui deduir això del fet que es llogués el vehicle al seu nom.

Pel que fa a Ben Iazza, el jutge es basa en la doctrina jurisprudencial per considerar-lo col·laborador amb la cèl·lula terrorista, a la qual, segons assenyala, va prestar la seva voluntària aportació, però en la que en cap moment va arribar a integrar-se.

A més dels recursos de les víctimes, el jutge Andreu ha rebutjat també els presentats per les defenses, que al·legaven que no existien indicis suficients per atribuir-los als tres processats els delictes d'integració en organització ter-rorista, delicte de fabricació, tinença i dipòsit d'explosius i d'estralls en grau de temptativa.

El jutge va processar per aquest últim delicte els dos principals implicats pels plans que tenia la cèl·lula de fer «un o diversos atemptats de grans dimensions» a Catalunya en llocs emblemàtics com per exemple l'església de la Sagrada Família de Barcelona i que van quedar frustrats per l'explosió d'Alcanar el dia abans dels atemptats.