Quatre anys i dos mesos després, la coalició impossible que componia el Govern belga ha arribat a la seva fi. El N-VA, partit nacionalista flamenc i la primera força en vots del país, va abandonar l'Executiu, després que dissabte a la nit fes un ultimàtum molt clar: si el primer ministre, Charles Michel, viatjava ahir cap a Marràqueix per donar support al pacte migratori de l'ONU, seria el seu últim viatge com a cap de Govern. Almenys del que hi havia fins al moment. I el primer ministre va afrontar el repte.
Minuts després de l'amenaça, Michel va afirmar que compliria amb la seva paraula, que pujaria a l'avió, que donaria suport al pacte migratori de l'ONU i que ha decidit que diversos secretaris d'Estat d'altres formacions substitueixin temporalment els ministres de la N-VA.
El primer ministre belga va reorganitzar ahir el seu Gabinet per substituir els membres del partit nacionalista flamenc N-VA que n'han sortit i per intentar esgotar la legislatura, que finalitza el maig.
El rei Felip, després de reunir-se amb Michel, va acceptar la dimissió dels ministres i secretaris d'Estat de la N-VA i va nomenar ministres els fins ara secretaris d'Estat Pieter de Crem (CD & V) i Philippe de Backer (Open VLD). Les carteres que tenien els nacionalistes flamencs es repartiran entre ells dos i altres ministres del Govern, el qual seguirà liderant el partit liberal MR de Michel, ara només amb el suport dels cristianodemòcrates flamencs del CD&V i dels liberals flamencs Open VLD.
Govern en minoria
La sortida de la N-VA de la coalició, coneguda fins ara com «la Sueca» pels colors de les seves formacions, deixa un Executiu en minoria que necessitarà el suport de l'oposició per tirar endavant qualsevol iniciativa al Parlament.
Els nacionalistes flamencs van mostrar la seva ferma oposició els últims dies a l'acord migratori de les Nacions Unides, i el primer ministre, aquest cop, ha dit prou. Després de tota una legislatura patint els desafiaments del partit nacionalista, i en especial del secretari d'Estat, Theo Franken, Michel s'ha mostrat ferm.
«Al Parlament, a la casa de la democràcia, hi ha una majoria que dona suport a l'acord. Va haver-hi una sol·licitud formal per canviar aquesta decisió per part de la N-VA, però he constatat al Consell de Ministres que no hi havia consens per qüestionar aquest compromís. Així que aniré a la conferència de l'ONU», va explicar Michel.
Pressió dels extrems
Fins a final de setembre, la N-VA no havia dit res sobre el pacte migratori de l'ONU. No obstant això, quan països com Àustria van anunciar la seva decisió de no participar, la força flamenca va fer un gir.
Això, unit als resultats de les eleccions locals de l'octubre, en què la ultradreta xenòfoba del Vlaams Belang va aconseguir esgarrapar vots als seus caladors, ha mogut la formació dirigida per Bart de Wever a desplaçar-se cada vegada més pronunciadament a la dreta en temes d'asil i migració, inclosa una campanya racista que va haver de ser retirada i amb posteriors disculpes.
La pressió des dels seus extrems ha fet que el partit faci d'aquest pacte, qui ni tan sols és vinculant i deixa tot el marge als Estats perquè defineixin les seves polítiques nacionals, una causa de guerra. Arribats a aquest punt, tot és un joc polític i el que està darrere va molt més enllà d'aquest pacte.
