El d'avui no és el primer Consell de Ministres que se celebra fora de Madrid. Comptant des de la mort de Franco se n'han realitzat quinze, i molts han significat l'adopció de resolucions específiques per afavorir el territori amfitrió.

El dictador Franco ja celebrava consells de ministres fora de la capital. Això succeïa cada mes d'agost quan reunia l'executiu a la seva residència durant les vacances d'estiu, el palau d'Aiete de Sant Sebastià, que abans havia estat residència temporal dels reis d'Espanya a partir d'Isabel II, i que va arribar a allotjar la reina Victòria d'Anglaterra.

Després de la mort del dictador, el primer consell fora de Madrid es va celebrar justament a Barcelona el 20 de febrer del 1976, quan era cap de govern el franquista Carlos Arias Navarro, tot i que la reunió la va presidir el rei Joan Carles, quan encara no feia tres mesos del seu accés a la prefectura de l'Estat. Va voler ser un gest d'apropament territorial per iniciativa de la corona, igual que el que es va celebrar el 2 d'abril del mateix any a Sevilla, i el del 30 de juliol a la Corunya, ja amb Adolfo Suárez com a cap de govern.

Les reunions amb el rei al capdavant tenien caràcter més aviat simbòlic i deliberatiu, ja que no es pretenia avorrir-lo amb els debats espessos i molt tècnics (i oficialment secrets) del gabinet. Les reunions itinerants sense rei i amb contingut decisori van arrencar amb José María Aznar a Las Palmas, el 29 de novembre del 1996. S'hi va aprovar el Pla Integral d'Ocupació de Canàries, amb una inversió de 600 milions d'euros, la construcció de dues dessaladores, per més de 60 milions, i traspassos competencials en justícia i educació. Al cap d'un any la reunió es va celebrar a Tenerife i s'hi van signar convenis per executar obres a les illes per valor de més de 700 milions d'euros, inclosa una autovia de circumval·lació de Las Palmas.

El gener del 2003 Anzar va reunir el Govern a Galícia en plena tempesta del Prestige, per mirar de calmar els ànims. A banda d'avaluar l'estat de l'emergència, s'hi va aprovar un pla hidrològic gallec amb inversió de 1.459 milions d'euros en vint anys, i l'anomenat Pla Galícia, que suposava una injecció addicional de 5.200 milions d'euros en inversions.

José Luis Rodríguez Zapatero va fer el primer consell itinerant a la seva ciutat, Lleó, el 2004, i s'hi va aprovar un ambiciós pla d'inversions «del Nord-oest» que afectava aeroports, carreteres i ferrocarrils. A les reunions a Canàries el 2009 i a Sevilla el 2010, amb el mateix president, es van adoptar decisions específiques de suport a l'activitat turística i per pal·liar danys causats per inundacions a Andalusia.

Zapatero no trigaria gaire a deixar la presidència a Mariano Rajoy, el qual, fent bons els tòpics sobre el seu tarannà, no va convocar cap Consell de Ministres fora de la Moncloa. La rutina no es va veure alterada fins que la moció de censura del juny va catapultar Pedro Sánchez a la presidència, i al cap d'un parell de mesos manifestava la intenció de celebrar un consell a Barcelona, com a part dels seus esforços per resoldre la «qüestió catalana» per la via política i del diàleg. Però, igual com amb la decisió de reunir-se a la Moncloa amb Quim Torra, Sánchez va haver de posar Catalunya al segon lloc de la llista darrere d'Andalusia per evitar problemes interns al seu partit, de manera que els ministres es van reunir a Sevilla a les portes de les eleccions regionals andaluses, fet que no va evitar que patissin una fatal davallada.