El Congrés dels Diputats va rebutjar ahir per 103 vots a favor (PSOE, PDeCAT, PNB, Compromís i CC) i 243 en contra el decret llei del Govern espanyol de mesures per al lloguer. Ho va fer fruit dels vots del PP i Ciutadans, però també de Podem i ERC, que no van donar suport a la proposta del Govern espanyol perquè no incorporava mesures perquè els ajuntaments puguin limitar el preu màxim de lloguer a les zones tensionades.

Aquesta és la primera vegada que el Govern de Pedro Sánchez veu rebutjat un decret al Congrés dels Diputats. Per contra, la cambra sí que va aprovar amb els vots de la majoria de la moció de censura els decrets de pensions, cadastres, transposicions de directives europees, l'augment de sou dels funcionaris i transició de la mineria. El de pensions es va aprovar per 343 a favor (tots els grups de la cambra), dues abstencions (suposats errors a la bancada del PP) i el «no» de la diputada de Podem Marta Sibina, que va afirmar que ho havia fet en protesta pel bloqueig de l'Open Arms.

El PSOE sosté que l'allunyament amb Podem és puntual i que no posa en qüestió l'estabilitat del Govern espanyol ni tampoc l'acord pressupostari entre les dues formacions.

Per contra, la portaveu de Podem al Congrés, Irene Montero, va justificar el no de la seva formació perquè el decret «no recull els acords que hem pactat amb el president del Govern».

També ho va fer la diputada de Podem Lucía Martín: «Havíem signat un acord potent per protegir els drets dels llogaters i vostès havien d'elegir entre escoltar o protegir els fons voltors», i finalment «s'han tret de la màniga un decret que suposa un intent evident de diluir l'acord», va dir.

El diputat d'ERC Joan Margall també va anunciar el seu no al decret. Segons Margall, són mesures «clarament insuficients» que no doten de recursos els ajuntaments i no limiten els desnonaments. «Entenem que el redactat actual no resol el problema de fons, que és un preu abusiu dels lloguers», va dir, i va demanar més «valentia» al Govern espanyol. «Mentre no ho faci, el nostre vot és no», va concloure.

Durant la jornada d'aquest dimarts el ministre de Foment, José Luis Ábalos, havia demanat suport per a un decret que és una «primera resposta» a les qüestions «més urgents» derivades de la «manca d'una política d'habitatge» dels últims anys, on hi ha hagut una «pèrdua de drets» dels llogaters i s'han «entorpit» les iniciatives de les comunitats autònomes. «La reforma impulsada pel govern anterior va suposar no incrementar pràcticament l'oferta, augmentar els preus de manera molt important i incrementar els desnonaments», va dir Ábalos.

També per part del Govern, en aquest cas la ministra d'Economia i Empresa, Nadia Calviño, des de Brussel·les, va lamentar el rebuig al Congrés del decret llei de mesures urgents en el mercat del lloguer, un projecte «ambiciós» que «donava resposta a un problema social» i que no obstaculitzava altres mesures no incloses que poden necessitar «més maduració. A mi em sembla que era un projecte ambiciós que aturava un problema social i que tractava d'abordar els aspectes més urgents, el que ens havia estat reclamat per part de la societat», va expressar la ministra davant la comissió d'Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu.

«Lamento que finalment no hi hagi hagut una majoria necessària al Parlament per poder adoptar aquestes mesures urgents, que no són obstacle al fet que es puguin adoptar altres mesures, però que potser necessiten més maduració o una base jurídica diferent d'un decret llei» , va afegir.

La titular d'Economia va respondre d'aquesta manera a l'eurodiputat de Catalunya En Comú Ernest Urtasun, que va preguntar a Calviño les raons que han portat el Govern a no incloure en la normativa un mecanisme per limitar el preu dels lloguers a imatge de França i Alemanya.

Calviño va afirmar que el Govern ha posat «al centre» de la seva activitat «des del primer dia» l'accés a un habitatge digne i en condicions acceptables de tots els ciutadans. En concret, sobre els lloguers, va subratllar que «no es pot resoldre amb una única norma o una única vareta màgica».

Així, la ministra va defensar que el decret llei sobre els lloguers introduïa mesures per dificultar els desnonaments de persones vulnerables i per permetre a les comunitats de veïns posar límits als habitatges turístics, a més d'allargar la durada dels contractes de lloguer, protegir els arrendataris i controlar l'augment de preus amb un augment màxim d'acord amb l'IPC per a les rendes reduïdes.