L'exportaveu de la CUP, la sallentina Anna Gabriel, aposta per un «gran acord estratègic» de l'espai que defensa el dret a l'autodeterminació i creu que les «acusacions creuades i les ocurrències» s'han de deixar per a un altre moment que no hi hagi «tant dolor». Així ho va dir en una entrevista a Catalunya Ràdio des de Suïssa.

Una estratègia amb «mirada llarga» que també ha d'incloure afrontar el judici de l'1-O de forma col·lectiva perquè esdevingui un «bumerang» contra l'Estat espa-nyol. Preguntada per si té previst tornar a Catalunya tenint en compte que és acusada de desobediència, Gabriel ha explicat que serà a Suïssa «el temps que faci falta» per denunciar la «repressió» mentre hi hagi companys acusats amb penes «altíssimes».

Gabriel va explicar que té una feina estable a Ginebra en l'àmbit del dret laboral, una feina que va qualificar de «força interessant», amb cobertura de l'administració pública de l'Estat de Ginebra. De fet, l'exdiputada va explicar que ha tornat a fer el que havia fet la major part de la seva vida, treballar i fer de militant.

L'exdiputada va defensar que quan va valorar «l'exili» ho va fer per buscar justícia i denunciar la situació a l'Estat espanyol, i que no ho va fer pensant estrictament en ella. En aquest sentit, va argumentar que independentment de la seva circumstància individual, que és acusada de desobediència i no de rebel·lió, s'ha de pensar en la necessitat col·lectiva.

Per aquest motiu, va afirmar que es quedarà a Ginebra mentre altres líders independentistes estiguin acusats amb penes «altíssimes». «Mentre això sigui així, jo estic convençuda que seguirà sent útil ser fora denunciant la repressió de l'Estat espanyol», va concloure.

Preguntada per quines accions està fent per denunciar la «repressió», Gabriel no va voler concretar i va explicar que hi ha un espai de relacions polítiques en l'àmbit internacional que no es retransmet i no surt als mitjans de comunicació. I va defensar que és necessari que sigui així.

Gabriel va coincidir amb el líder d'Òmnium, Jordi Cuixart, que no es pot governar un país només des de l'exili o des de la presó. Per a l'exportaveu de la CUP, aquestes circumstàncies suposen «moltes limitacions» per fer política, i va afegir que ser conseqüència del conflicte sovint «condiciona moltíssim i pot determinar determinats posicionaments».

Va defensar que cal seure i parlar per analitzar la situació amb una «mirada llarga, honestedat, humilitat i sense penedir-se». En aquest context, segons Gabriel, el judici sobre l'1-O és «absolutament clau i estratègic» i no s'ha d'encarar a partir de necessitats individuals sinó per denunciar l'Estat espanyol i perquè esdevingui un «bumerang».

En aquest sentit, ha considerat que s'ha d'entendre que hi ha moments que els fets desborden la pròpia circumstància. Preguntada sobre les darreres declaracions del president de la Generalitat, Quim Torra, en què no descarta cap resposta democràtica, tampoc una declaració unilateral d'independència, en cas de sentències condemnatòries, Gabriel va respondre que no es necessiten «acusacions creuades i ocurrències» sinó reaccionar de manera col·lectiva a un embat repressiu de l'Estat. «El que necessitem és transmetre que hi ha la necessitat d'arribar a un acord estratègic i compartit, parlo de l'àmbit autodeterminista. I deixar per a un altre moment, en què no hi hagi tant de dolor, les acusacions creuades o ocurrències», va argumentar.