La devolució del projecte de Pressupostos Generals de l'Estat del 2019 al Govern central per part del Congrés en la votació de totalitat ha deixat sense efecte l'anunciat increment en les partides dedicades a la dependència, inversions en diferents territoris i especialment a Catalunya, on havien d'augmentar especialment, i una sèrie de modificacions d'impostos, entre les quals la pujada de l'impost al dièsel.

En caure el projecte, queden en l'aire les diferents modificacions tributàries amb què el Govern buscava augmentar el 9,5% la recaptació, fins als 227.356 milions d'euros, i que ara el Govern haurà de decidir si aprova a través de decrets llei. En l'Impost de Societats, contenien un tipus mínim del 15% sobre la base imposable per a grans empreses (el 18% per a les entitats financeres i d'explotació d'hidrocarburs) i una rebaixa de dos punts, fins al 23%, per a les companyies que no arriben a una facturació d'un milió d'euros.

En el camp de l'IRPF, el Govern central establia una pujada de dos punts en l'IRPF per a rendes del treball superiors a 130.000 euros i de quatre punts per a les de 300.000 euros, mentre que per a les del capital s'augmentava en quatre punts per a rendes d'estalvi de més de 140.000 euros. També s'incloïa la pujada al dièsel, ja que es reduïa la sevau bonificació per augmentar l'impost especial sobre el gasoil a 3,8 cèntims per litre. Per contra, es rebaixava l'IVA en diversos productes, com els d'higiene femenina (del reduit del 10% al superreduït del 4%) o a les descàrregues i subscripcions digitals de llibres, diaris o revistes (del 21% al 4%).

Una de les partides que havia experimentat un augment més significatiu era la dedicada a la dependència, que experimentava en els comptes una pujada del 58,3%, en pujar a 831 milions d'euros fins a la seva major dotació en el sistema, amb 2.231 milions. Els Pressupostos recuperaven a més el finançament de les quotes socials dels cuidadors no professionals de les persones en situació de dependència, la qual cosa hauria afectat 180.000 persones en una partida a la qual els comptes dedicaven 315 milions d'euros.

D'altra banda, s'eliminava també el copagament farmacèutic per als pensionistes amb rendes inferiors a 11.200 euros i per a les persones perceptores de la prestació econòmica de la Seguretat Social per fill o menor a càrrec.

Els comptes contemplaven un augment del 10,2% per al sistema general de beques i ajudes a l'estudi, pressupostades amb 1.620 milions d'euros i establien una baixada de les taxes universitàries per deixar-les a nivells anteriors a la pujada experimentada el 2012 , habilitant per a això a les comunitats autònomes.

En el projecte de Pressupostos, el Govern havia esbossat un augment de les inversions en infraestructures d'un 18% més que en els comptes de 2018, aconseguint el major import inversor des de 2012 amb 10.029 milions d'euros. De totes elles, l'alta velocitat es 'menjava' un de cada quatre euros pressupostats, en acumular 2.660 milions, més de la meitat dels 5.041 milions dirigits al ferrocarril.

Una altra de les partides que es quedaran ara per ara sense veure la llum és la relativa a la inversió real territorialitzada, que en el projecte pressupostari que el Govern havia porta tal Congrés contemplava un alça del 20%, fins als 12.181,94 milions d'euros, amb increments per a Catalunya (+52%), Andalusia (+44%) i la Comunitat Valenciana (+61%), davant de les regions més castigades: La Rioja (-39%), Galícia (19%) o la Comunitat de Madrid (congelada).

No obstant això, el Govern ja ha aprovat diverses mesures a través de la figura del reial decret llei, com l'augment del 22,3% del Salari Mínim, fins als 900 euros mensuals, així com la revalorització de l'1, 6% de les pensions i del 3% de les pensions mínimes i no contributives.