Un tribunal de les Nacions Unides a l'Haia va decidir ahir augmentar la condemna a l'exlíder serbi Radovan Karadzic des dels 40 anys de presó a cadena perpètua pel genocidi de Srebrenica i els crims de guerra i lesa humanitat comesos durant el conflicte armat de Bòsnia i Hercegovina (1992-1995).
La decisió d'imposar cadena perpètua a Karadzic va adoptar-la la Cambra d'Apel·lacions del Mecanisme Residual per Tribunals Penals Internacionals, la cort de les Nacions Unides que dirimeix els casos del Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia (TPII), que va tancar les portes el el 2017.
El president de la Cambra d'Apel·lacions, Vagn Prüsse Joensen, va justificar la decisió d'augmentar la pena imposada a Karadzic, sentenciat inicialment a 40 anys de presó, per considerar que la condemna prèvia era massa lleu tenint en compte la gravetat dels delictes comesos sota la seva responsabilitat.
«La Cambra de Judici (del TPII) va cometre un error de discerniment i va abusar de la seva discreció quan va imposar una sentència de 40 anys de presó», diu la nota oficial difosa pel Mecanisme Residual sobre la sentència ferma del cas Karadzic.
Karadzic, de 73 anys d'edat, va ser condemnat a 40 anys de presó el 24 de març del 2016 pel TPII, que el va declarar culpable de deu càrrecs de genocidi, crims de guerra i contra la Humanitat, i en va descarta únicament un càrrec de genocidi per la neteja ètnica dels bosnians musulmans (bosnians) i els bosniocroats en les municipalitats. Els jutges del procés del TPII van dictaminar que els fiscals no van provar el delicte de genocidi contra bosniocroats i bosnians durant la guerra, fet que hauria requerit que Karadzic hagués mostrat la seva intenció d'eliminar aquests dos grups de població, en lloc d'expulsar-los.
