14 de abril de 2019
14.04.2019
Regió7

Les dones prenen les regnes

?La victòria electoral de Zuzana Caputová a Eslovàquia s'emmarca en una tendència global en un moment en el qual el feminisme ha esdevingut el moviment social amb més poder de convocatòria

14.04.2019 | 00:19

Conscient que a partir d'ara les seves paraules quedaran registrades per a la història d'Eslovàquia, la nova presidenta electa, l'advocada ecologista Zuzana Caputová va afirmar després de guanyar les eleccions que «la decència en la política no és una mostra de debilitat, sinó que pot ser la nostra fortalesa. Hem demostrat que la bar-rera entre el conservadorisme i el liberalisme es pot superar. Busquem el que ens uneix », va dir en

les quatre llengües oficials del país –eslovac, hongarès, romaní i

txec. Caputová és l'última a incorporar-se a un club, el de les dones a les més altes instàncies del poder, que va creixent lentament però inexorablement.

La victòria de Caputová, a més, té una altra lectura. Anomenada l'Erin Brockovich eslovaca, va guanyar els comicis amb un discurs de fermesa davant de la cor-rupció llunyà als gestos altisonants als quals la política comença a acostumar-nos. El seu programa obertament europeista i la seva defensa del col·lectiu LGTBI la converteixen en una amenaça per al conservador i nacionalista Grup de Visegrád, integrat fins ara per Polònia, Hongria, la República Txeca i Eslovàquia, països –especialment Polònia i Hongria–, on la deriva autoritària provoca cada vegada més recels a la Unió Europea.

L'arribada de Caputová –fins fa poc una desconeguda– al poder suposa un signe d'esperança de cara a les properes eleccions europees per a una Europa central en què el virus de l'ultranacionalisme està instal·lat des de fa anys, i s'inscriu en un moment en què el feminisme apareix com el moviment social amb més poder de

convocatòria al món.


Presència en augment

Caputová no estarà sola. Al continent europeu és on més caps d'Estat o presidentes de Govern hi ha al món, concretament dotze. Destaquen la primera ministra britànica, Theresa May, i la cancellera alemanya, Angela Merkel –ambdues a les rectes finals dels seus mandats–, però també cal destacar la presidenta lituana, Dalia Grybauskaite; la d'Estònia, Kersti Kaljulaid; la de Croàcia, Kolinda Grabar-Kitarovic, i les de Malta, Geòrgia o Islàndia. També hi ha primeres ministres a Romania, Noruega i Sèrbia.

A més, a l'actual Comissió Europea hi ha ? comissàries d'un total de ??, i el ??? dels europarlamentaris són dones, unes xifres que augmentaran en les dues institucions després de les eleccions de maig.

La tendència no és només europea. Àsia és el segon continent amb un nombre superior de dones al capdavant. Així, Taiwan, Singapur, Birmània, Bangladesh o el Nepal estan dirigits per dones. Altres grans països de la zona, com l0Índia i el Pakistan, també han estat dirigits alguna vegada per dones, com Indira Gandhi o Benazir Bhutto.

Els recents atemptats neonazis de Christchurch, a Nova Zelanda, han permès conèixer la seva jove primera ministra, la progressista Jacinda Ardern, la fermesa de la qual en la resposta a la massacre i les seves mostres d'empatia i humanitat amb les víctimes han commogut el món.


Figures emergents

Al continent americà, liquidades les etapes de Dilma Rousseff al Brasil, de Cristina Fernández a l'Argentina i de Michelle Bachelet a Xile, ja no hi ha dones presidentes.

Als Estats Units, l'elecció de Donald Trump el ???? ha esperonat una mobilització femenina sense precedents que va conduir el Partit Demòcrata a recuperar el

control del Congrés durant la tardor. Així, l'actual legislatura inclou el major nombre de congressistes de la història del país, essencialment demòcrates, entre les quals ja destaquen figures cridades a brillar els propers anys en la política nord-americana, com la llatina Alexandria Ocasio-Cortez.

Molt ha plogut des que fa poc més de ??? anys el moviment sufragista va entrar en el debat públic amb la seva ferma exigència del dret al vot femení. Encara queden qüestions urgents a escala global a les quals s'ha de fer front, com la vergonyosa bretxa salarial o la intolerable violència masclista. Una soferta sufragista de principi del segle XX sens dubte se sentiria satisfeta de veure com cada vegada són més les dones que prenen les regnes. És el seu torn.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook