24 de abril de 2019
24.04.2019

Marchena al dirigent de Mossos per la República: «No confongui l'escenari»

Albert Donaire ha negat que acordés amb l'ANC el paper d'aquest cos l'1-O

24.04.2019 | 19:45
Manuel Marchena en el judici a la cúpula de l'1 d'octubre

El portaveu de Mossos per la República, la sectorial de la policia de l'ANC, Albert Donaire, ha negat aquest dimecres durant la seva declaració en el judici del procés al Tribunal Suprem haver tingut cap relació amb qui va ser president d'aquesta entitat Jordi Sànchez --a qui reclamen 17 anys de presó per rebel·lió-- ni haver acordat amb ell o amb altres dirigents d'aquesta organització quin hauria de ser el paper de la policia autonòmica durant l'1-O.

A preguntes de l'advocat Javier Ortega Smith que representa l'acusació popular exercida per Vox i que era qui l'havia cridat a declarar com a testimoni, el mosso ha manifestat que durant la jornada del referèndum, en la qual ell només va intervenir a última hora de la tarda, tenien ordres de "respectar les resolucions de no provocar un mal major a la població" i "complint la Constitució".

«No confongui l'escenari»

"No se m'està jutjant aquí", ha etzibat el testimoni a l'advocat i secretari general de Vox, després que li preguntés per un missatge que va publicar en la xarxa social Twitter el 6 de setembre del 2017 en què deia que "com a mosso" estava al costat del Govern perquè es pogués celebrar l'1-O, i que va acompanyar d'una foto en la qual apareixia uniformat davant d'una estelada.

Marchena ha evitat la picabaralla entre el testimoni i l'advovat quan ha comminat el mosso a no "confondre's d'escenari". "Vostè ha estat citat com a testimoni i es limitarà a contestar les preguntes --li ha recordat Marchena--. És un agent de l'autoritat i es troba davant l'autoritat judicial. Això sí, digui la veritat i si no em sent dir que la pregunta és improcedent ha de contestar, com a agent de l'autoritat ha de saber quin és el seu deure".

En aquest punt el testimoni ha negat conèixer quantes persones pertanyen a la sectorial dels Mossos en l'organització independentista, i tampoc no ha pogut donar aquesta dada respecte a un compte de Telegram al qual pertany i en el qual diversos agents d'aquest corrent ideològic parlaven de qüestions de "política o acudits" segons ha respost al fiscal Javier Zaragoza.

Pel que fa a l'1-O, ha manifestat que aquell dia va intervenir a la tarda en un centre en el qual "no va aparèixer cap policia ni guàrdia civil" i en què no van intervenir ni van retirar les urnes perquè no tenien ni mitjans ni capacitat per fer-ho.

Finalment, a preguntes de Javier Melero, que defensa l'exconseller de l'Interior Joaquim Forn, el testimoni ha rebutjat que Mossos per la República tingués cap representació ni activitat sindical dins del cos autonòmic. També ha reconegut haver estat investigat i que se li ha obert expedient per assumptes interns.

Pacte pel referèndum

Després ha comparegut Joan Ignasi Elena, un dels organitzadors de Pacte pel Referèndum, que ha descrit l'ens com una plataforma que va incloure una "immensa pluralitat d'entitats" catalanes com empreses, entitats esportives --entre les quals es trobava el FCB-- diverses ONG, sindicats de classe, sectorials, etc.

A preguntes de l'advocat de Vox Juan Cremades el testimoni ha explicat que el seu objectiu era "instar els governs de Catalunya a celebrar un referèndum" i ha afegit que no tenien cap vinculació amb els partits polítics i tampoc no rebien subvencions públiques.

També ha negat haver contactat amb els responsables de continguts digitals de la Generalitat i ha insistit que totes les entitats que conformaven l'ens compartien el "desig d'assolir un acord per a un referèndum acordat", per la qual cosa no van tenir res a veure amb la fixació de la data ni la pregunta de l'1-O, cosa que era, segons aquest testimoni "responsabilitat dels polítics".

Ni es va fer el servei, ni es va cobrar

La vista oral ha arrencat amb la declaració de Xavier Barragán, qui va ser director financer d'Unipost, empresa a la qual es van confiscar més de 45.000 targetes censals per al referèndum. Aquest testimoni, que ha comparegut a petició de l'acusació popular Vox, ha afirmat que l'empresa no va cobrar un milió d'euros de la Generalitat per l'encàrrec de repartir aquest material electoral.

Ha apuntat que de fet es va donar l'ordre de no tramitar ni fer el servei perquè no existia cap nota d'entrega. En aquest sentit, Barragán ha recordat que quan va declarar a les dependències de la Guàrdia Civil i li van mostrar cinc factures que sumaven aquest import no va ser capaç de veure'n la "traçabilitat en el sistema", per la qual cosa entén que podia ser un "error" intern "derivat del poc coneixement" del seu funcionament, perquè l'empresa es trobava en un concurs de creditors, amb departaments "buits".

Amb tot això, ha indicat que suposa que també "podia ser un pressupost", la qual cosa "no justifica res" per cobrar els serveis. Tot i així, ha afegit que aquest fet no va ser res "específic" amb la Generalitat, sinó que va passar amb altres clients.

També ha comparegut aquest dimecres el president el Consell d'Administració, Antón Raventós, qui no ha pogut oferir gaires detalls sobre els fets, perquè, segons ha dit, "no portava la part comptable" de l'empresa.

Després d'ell ha declarat el responsable de la delegació d'Unipost a la zona de Sant Joan de Barcelona, qui ha admès que va rebre un correu electrònic del seu superior, el 18 de setembre del 2017, per fer el repartiment "urgent" d'un encàrrec de la Generalitat. Sobre aquest encàrrec ha dit que "oficialment" ningú no li va informar que es tractava de material electoral, però ha apuntat que existien "rumors" entre els treballadors.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit