22 de maig de 2019
22.05.2019
Regió7

Els socialistes i els populars es disputen la victòria a les eleccions europees

Un dels aspectes importants serà saber si els liberals són la tercera força i si la ultradreta consolida la seva posició

21.05.2019 | 23:46
El candidat dels populars europeus a les eleccions, Manfred Weber, ahir en un acte amb la cancellera alemanya, Angela Merkel

Ningú no dubta que les dues forces hegemòniques a Europa, el Partit Popular Europeu (PPE) i el Partit Socialista Europeu (PSE), seran les dues més votades en les eleccions europees d'aquesta setmana. Però el més important serà saber si els liberals són la tercera força i si la ultradreta consolida les seves posicions i com les reagrupa. Segons les últimes projeccions del Parlament Europeu, el PPE seguirà sent la força més votada, amb una estimació de 180 eurodiputats (des 217 el 2014), seguit dels socialistes (149, des dels 186), totes dues en retrocés.

Després d'ells, la pugna pel tercer lloc és entre els liberals (76 eurodiputats des dels 68 el 2014) i els Verds (57 eurodiputats des 52 de 2014).


Caiguda de l'esquerra

Segons les projeccions del PE, el Grup Europa de la Llibertat i de la Democràcia Directa (EFDD), amb els de l'UKIP britànic, la Lliga italiana i Alternativa per Alema-nya, podria pujar de 41 a 45 eurodiputats, i el Grup d'Europa de les Nacions i les Llibertats (sobretot els lepenistes i altres membres de l'extrema dreta europea), de 41 a 62. I per l'altre costat de l'hemicicle, l'Esquerra Unitària Europea (IUE) pot caure fins als 46 escons, des dels 52 actuals.

A Europa, tant el PPE com els socialistes es veuen com els baluards davant de la ultradreta. La cancellera alemanya, Angela Merkel, en un inusual acte de campanya fora del seu país, va instar Zagreb a combatre l'avanç dels nacionalismes a Europa: «Hem de lluitar contra aquest nacionalisme que avança, que tracta de destruir el projecte comú d'Europa».

Alemanya és clau, amb Espa-nya, en la configuració del futur PPE a l'hemicicle europeu. Les enquestes estimen que els democristians seran la força més votada (s'estima un 30%). A Espanya, malgrat que retrocediran pel que fa al 2014, aconseguirien la segona posició i entre 11 i 12 escons (des dels 17 actuals).

Dues claus per al grup: els resultats dels Republicans a França (ara n'aporta 20), amb certa tendència a l'alça en les enquestes, i què passarà amb el Fidesz hongarès i els seus 12 eurodiputats ara integrats en el PPE.


Optimisme socialista

Ajudats per les victòries a Espanya i Finlàndia, els socialistes europeus s'han instal·lat en un caut optimisme. El seu candidat a president de la Comissió Europea, Frans Timmermans, veu el seu partit com el veritable mur contra la ultradreta, enfront de la tebior dels populars. «El problema dels conservadors és la seva col·laboració amb l'extrema dreta, i ara veiem on porta això, com a Àustria», va dir en un míting a Zagreb. «Nosaltres mai no ens aliarem amb la ultradreta, sota cap concepte (...) El nostre patrimoni és la lluita antifeixista, i si arribo a ser president de la CE mai buscaré el suport de la ultradreta».

Segons les enquestes, els socialistes europeus es veuran beneficiats dels bons resultats a Espanya (fins als 17 o 18 eurodiputats, des dels 14) i d'un bon resultat al Regne Unit (actualment hi ha 18 eurodiputats laboristes, encara que la seva presència és virtual perquè hauran d'abandonar els seus escons amb el Brexit).

En canvi, hi haurà les pèrdues previstes a Itàlia i França. Actualment, dels 73 eurodiputats italians, 31 són socialdemòcrates. A França, l'enfonsament de la socialdemocràcia podria privar els socialistes de bona part dels seus actuals 12 eurodiputats.

A Alemanya, on ara hi ha 27 eurodiputats socialdemòcrates, està previst que aquesta formació quedi en quart lloc, amb un 15% dels vots. A Finlàndia, on la victòria socialista va empènyer a l'optimisme a principi d'abril, la ultradreta s'ha convertit en la primera força política.

Els liberals europeus, el cap més visible dels quals és el belga Guy Verhofstadt, volen constituir-se com el partit frontissa en el nou hemicicle. Sempre s'han definit com a partit nítidament europeista. Les claus per a aquest grup polític seran la futura integració, si s'esdevé, dels futurs eurodiputats d'En Marche, la formació liderada pel president francès, Emmanuel Macron, que les enquesten li donen un 20% dels vots.

Una de les incògnites d'aquestes eleccions és saber què passarà amb les formacions d'extrema dreta. Es defineixen com l'Europa del sentit comú, fortament cristiana, nacionalista i antiimmigració.

El líder de la Lliga, Matteo Salvini, va reunir el cap de setmana passat a Milà 11 líders de partits de la ultradreta de diversos països europeus.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit