23 de maig de 2019
23.05.2019
Regió7

Quatre pèrites de les acusacions xifren en 900.000 euros els diners gastats en el referèndum de l'1-O

Una interventora de l'Estat assegura que és «irrellevant» la distinció entre la despesa gastada i la compromesa però no abonada

23.05.2019 | 00:02
Quatre pèrites de les acusacions xifren en 900.000 euros els diners gastats en el referèndum de l'1-O

Quatre pèrites han xifrat en almenys 917.648,39 euros, impostos a banda, els diners públics gastats en l'organització del referèndum de l'1-O. Les expertes, totes elles advocades de l'Estat o altes funcionàries de la intervenció de l'Estat, han estat proposades per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat a l'entorn del delicte de malversació de fons públics.

Entre les xifres desglossades per les pèrites, hi ha 176.000 euros per a observadors o 119.000 per a la contractació de The Hague Center for Strategic Studies. A més, una interventora de l'Estat va assegurar que és «irrellevant» la distinció entre la despesa gastada i la compromesa però no abonada que el mateix organisme va fer en un informe, perquè «la despesa s'entén realitzada independentment que s'hagi fet el pagament».

El codi penal estableix penes de fins a vuit anys pel delicte de malversació de fons públics si la quantitat malversada superar els 250.000 euros.

Per la seva part, les defenses van fer-se preguntes per detallar com s'havia fet l'informe i també per demostrar si realment hi ha relació directa entre les partides esmentades i l'organització del referèndum.

Un exemple va posar-lo el lletrat Jordi Pina, que va preguntar sobre la campanya de registres de catalans a l'exterior del març del 2017, mesos abans de la convocatòria del referèndum, que va ser el juliol. «Van analitzar si al març del 2017 el Govern havia fet pública una pregunta i una data per a un referèndum?», va preguntar. Les expertes van limitar-se a dir que només analitzen la documentació que els havien enviat fruit dels requeriments a la intervenció. Les expertes també van reconèixer que no han detectat cap expedient de contractació de compra d'urnes o paperetes.

Pina va preguntar per què en l'informe elaborat a petició del jutjat número 13 de Barcelona, l'autora de l'informe, Mercedes Vega, no feia referència a Unipost. Una de les expertes va explicar que tota la informació estudiada es referia a «serveis habituals» i que quan es va demanar informació sobre l'enviament de notificacions per a les meses de l'1-O va dir que «no s'envia cap informació al respecte».

Va insistir en això el lletrat de Santi Vila, Juan Segarra, que va preguntar quin criteri havien seguit per imputar tota la campanya de l'1-O, si van admetre que hi havia altres activitats que es promovien en la campanya. «No era una sola campanya amb anuncis diferents, era un únic anunci on es parlava de diferents serveis, també incloent-hi l'última pregunta», va dir una de les expertes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit