La Casa del Rei va anunciar que el rei Joan Carles deixarà de fer activitat institucional i es retirarà de la vida pública a partir del proper 2 de juny, quan es compliran cinc anys des de l'anunci de la seva abdicació. La decisió, segons el comunicat del palau de la Zarzuela, l'ha pres el rei emèrit i l'ha comunicat per carta a l'actual cap d'Estat.
Tot i que la decisió serà efectiva a partir de diumenge, el monarca no té programada cap activitat pública aquesta setmana. La seva última activitat institucional va ser el dia 17 de maig en el lliurament del Premi Órdenes Españolas 2019 a l'historiador Miguel Ángel Ladero al Reial Monestir de San Lorenzo de El Escorial.
D'aquesta manera, després de 39 anys de regnat i cinc en una situació de retir parcial en la qual les seves funcions no van arribar a ser regulades, el rei Joan Carles fa el pas enrere definitiu i s'aparta de l'agenda de la Zarzuela, en la qual havia estat participant cada vegada amb menys freqüència.
El Govern i la Casa Reial van anunciar l'abdicació de Joan Carles I el 2 de juny del 2014, si bé no es va fer efectiva fins al 18 de juny, quan va sancionar la Llei Orgànica que materialitzava l'ascens al tron de Felip VI. L'endemà, aquest va ser proclamat a les Corts com a nou rei d'Espanya. La notícia va arribar a l'epicentre d'una greu crisi de reputació per a la Corona atiada per la instrucció judicial del cas Nóos, pel qual acabaria condemnat i a la presó Iñaki Urdangarín, marit de la infanta Cristina. Ella va seure al banc dels acusats, però finalment el tribunal la va exonerar.
Arribada de Felip VI
Amb l'arribada de Felip VI, la família reial va quedar reduïda al nucli -el rei, la reina i les seves dues filles- i als emèrits Joan Carles i Sofia, mentre que les infantes Cristina i Elena van passar a ser Família del Rei.
Es van aprovar mesures per impulsar la transparència, un nou codi de conducta que prohibia, per exemple, els regals que excedissin el caràcter institucional o la simple cortesia; i es va imposar un discurs a favor de l'austeritat, la independència judicial i la lluita contra la corrupció.
Mentrestant, el paper del rei emèrit a l'agenda oficial va passar a un discret segon pla. Després de participar bàsicament en esdeveniments esportius i representar Espanya en alguna presa de possessió a Llatinoamèrica, la seva agenda es va inaugurar com a tal el mes d'octubre d'aquell any, quan ja havia traslladat el seu despatx al Palau Reial, marcant distàncies amb les activitats de la Zarzuela.
La mateixa Casa Reial explicava en aquelles dates que el seu paper als actes oficials seria «puntual» i, de fet, així ha estat.
En els últims cinc anys, el rei emèrit ha participat en menys d'un centenar d'activitats d'agenda: 25 d'institucionals, 14 a l'exterior, 29 esdeveniments culturals o esportius, 6 de benèfics o de sostenibilitat -dos eren curses de toros-, un parell d'inauguracions acadèmiques i una dotzena de vinculats a la ciència, majoritàriament reunions de patronats de diversa índole. Només el 2012, per exemple, havia intervingut en 70 esdeveniments.
L'any 2015 es va repetir el patró. Inauguracions, trobades esportives, òpera. Es va deixar veure al costat de Felip VI en un acte del patronat de la Fundació COTEC, mentre el judici del cas Nóos s'aproximava inexorablement i el Tribunal Suprem inadmetia una demanda de paternitat contra ell. Felip VI complia un any a la Prefectura de l'Estat i va retirar el títol de duquessa de Palma a la seva germana Cristina.
Aquell any el rei emèrit va mantenir el sou que percebia com a monarca, 292.752 euros bruts anuals, el doble que Felip VI. No obstant això, el repartiment va canviar un exercici després.
Actualment, la seva remuneració, que depèn de l'assignació a la Casa Reial en els prorrogats Pressupostos generals de l'Estat, és de 194.232 euros bruts a l'any.
