El Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l'ONU considera que la presó preventiva de Joaquim Forn, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa és «arbitrària», seguint el mateix criteri expressat en el cas de Junqueras, Sànchez i Cuixart. Segons recull una opinió a la qual ha tingut accés l'ACN, el grup demana al Govern espanyol que adopti les mesures necessàries per posar remei «sense dilació» a la situació dels presos, i els deixi en llibertat «immediatament».
A més, sol·licita que se'ls concedeixi el dret «efectiu» a una indemnització i altres tipus de reparació i s'adoptin les mesures pertinents «contra els responsables de la violació dels seus drets».
Segons el grup, la detenció de Forn, Rull, Romeva i Bassa va ser resultat de «l'exercici dels seus drets a la llibertat de consciència, opinió, expressió, associació, reunió i opinió política», i així es contravé la Declaració Universal de Drets Humans i el Pacte. També conclouen que s'ha vulnerat la seva presumpció d'innocència.
A l'escrit, argumenten que la detenció a partir de l'inici del procés penal en els casos de Forn, Rull, Romeva i Bassa «es torna inversemblant si s'analitza en el moment polític convuls en què es va presentar l'acusació». A més, el grup qüestiona les acusacions contra els encausats al Suprem i considera que les accions de Forn, Rull, Romeva i Bassa anteriors o posteriors al 20 i al 21 de setembre del 2017 «no van ser violentes ni van buscar incitar a la violència». Els experts recorden que l'element de la violència és «essencial» per a la qualificació penal dels delictes de sedició i rebel·lió, i constaten que, contràriament al seu ús, les seves conductes van consistir en «l'exercici pacífic de drets i llibertats» protegit per les lleis internacionals.
D'altra banda, el grup afirma que «no ha estat convençut» sobre altres conductes encaminades a l'organització de l'1-O que poguessin considerar-se «delictives». Així, la «inexistència de l'element violència» i altres conductes «prohibides» li genera la «convicció» que les acusacions penals i el judici «tenen per objecte coaccionar-los per les seves opinions i expressions polítiques entorn a la independència».
