A la segona, tampoc. Igual que en l'intent fallit de dimarts, Pedro Sánchez no ha aconseguit fer efectiva la seva investidura aquest dijous, tal i com estava previst des de minuts abans d'iniciar-se la sessió al Congrés dels Diputats. La negociació entre el PSOE i Podem ha fracassat i els de Pablo Iglesias no han donat suport al socialista. Unides Podem -que inclou els diputats d'En Comú Podem- han optat per abstenir-se i no donar suport a la investidura, malgrat les ofertes i contraofertes que han intercanviat, i la seguretat que un vot a favor comportaria un govern d'esquerres donada la predisposició d'ERC i Bildu a facilitar la investidura sense haver-la negociat. Així les coses, Pedro Sánchez marxa de la sessió amb només 124 vots del PSOE i el PRC a favor, 67 abstencions -entre les que hi ha els d'Unides Podem, ERC i Bildu-, i 155 escons en contra que han agrupar a PP, Cs, Vox, JxCat, Coalició Canària i Navarra Suma.

La segona votació s'ha saldat amb 124 vots a favor provinents del PSOE i els regionalistes càntabres; 155 'no' de les files de PP, Cs, Vox, JxCat, CC i Navarra Suma; i les 67 abstencions de la mà d'Unides Podem, ERC, Bildu, el PNB i Compromís.

Des del punt de vista més català, els independentistes aquí han votat per separat. JxCat s'ha mantingut en el seu vot contrari a la investidura en considerar que el PSOE no ha tingut en compte el conflicte sobiranista, no ha fet cap oferta per a Catalunya i es continua rebutjant el dret a l'autodeterminació. ERC, en canvi, ha canviat el 'no' de la primera votació per l'abstenció. Els republicans, junt a Bildu, han volgut fer aquest gest per intentar facilitar un govern d'esquerres i evitar una nova convocatòria electoral que pogués portar una coalició de dretes, apel·lant així a la "responsabilitat" de PSOE i Podem.

Amb aquest fracàs de Sánchez es perllonga el bloqueig polític i Espanya se situa de nou en un horitzó d'incertesa. El Congrés dels Diputats té des de dimarts dos mesos per investir un president del govern espanyol abans que es dissolguin automàticament les cambres i es convoquin noves eleccions espanyoles. Després del fracàs de la investidura d'aquest dijous, en què el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, no ha obtingut els suports necessaris, comença un compte enrere que culminarà el 23 de setembre, dia en què es convocaran uns comicis si abans no hi ha hagut una investidura reeixida. Es repetiria així el que va passar l'any 2016, quan després de la també investidura fallida de Sánchez del mes de març, es va tornar a convocar els ciutadans a les urnes per al mes de juliol.

La presidenta de Congrés, Meritxell Batet, comunicarà en les properes hores els resultats de la votació fallida al rei Felip VI, qui podrà obrir una nova ronda de consultes per tal de proposar que Sánchez o un altre aspirant formin govern. Si decideix no fer-ho o no hi ha un candidat exitós abans de dos mesos, es dissoldran tant el Congrés i com el Senat i hi haurà eleccions 47 dies després, és a dir, el diumenge 10 de novembre.

És el mateix escenari que es va viure el 2016, quan l'aleshores president del Congrés Patxi López va haver de comunicar la situació al rei i va firmar el decret de dissolució de les cambres el maig de 2016 i es van celebrar unes eleccions a l'estiu que, després de mesos de negociacions i pressions al PSOE perquè s'abstingués -amb la dimissió de Sánchez com a líder socialista inclosa-, van dur el popular Mariano Rajoy a revalidar la presidència.

El PSOE parteix ara mateix com a favorit en cas de repetició electoral ja que les enquestes li auguren uns resultats millors que els 123 diputats que té ara mateix. Ara bé, aquests mateixos sondejos auguren una davallada d'Unides Podem que podria deixar en minoria el bloc d'esquerres a la cambra baixa espanyola i afavorir una aliança del PP, Cs i Vox com la que s'ha produït als governs d'Andalusia i Múrcia.