El primer ministre britànic, Boris Johnson, va arrencar la seva primera visita oficial a Irlanda del Nord amb l'objectiu d'asseure una altra vegada tots els actors polítics i posar fi a un bloqueig que fa «massa temps» que dura i que podria veure's agreujat arran de les discrepàncies pel procés de sortida del Regne Unit de la UE.
«La població d'Irlanda del Nord fa dos anys i sis mesos que no té govern i Parlament», va recordar Johnson abans del seu viatge, en el qual es veurà amb representants dels cinc principals partits. «Els ciutadans necessiten i es mereixen que hi hagi un executiu tan aviat com sigui possible», va reclamar, segons un comunicat de la seva oficina.
Al debat polític també s'hi suma el futur de la frontera amb Irlanda, un escenari de discrepàncies de cara a un Brexit que Johnson està disposat a efectuar el 31 d'octubre, amb o sense acord.
El pacte que es troba ara sobre la taula contempla un pla d'emergència ( backstop, en l'argot comunitari) per evitar una reimposició dels controls en aquesta frontera al final de la fase de transició.
Johnson va mostrar-se en contra d'aquesta salvaguarda, igual que la líder del Partit Unionista Democràtic (DUP), Arlene Foster, que considera aquest backstop «el defecte fonamental» de l'acord. «És molt important que desaparegui», va reclamar Foster en declaracions a Sky News.
Per la seva banda, la líder del Sinn Féin, Mary Lou McDonald, ha assegurat a la ràdio de la BBC que seria «força escandalós» que el Govern britànic no oferís un referèndum en cas que finalment s'opti per a un Brexit dur. Així, va reclamar una «oportunitat democràtica» per tal que els nord-irlandesos puguin «decidir el seu futur».
El primer ministre d'Irlanda, Leo Varadkar, va recalcar ahir que el país «no serà intimidat» en les converses sobre el Brexit per les exigències del Regne Unit d'eliminar el backstop a la frontera amb Irlanda del Nord.
