L'expresident de la Generalitat Artur Mas i la resta de persones condemnades per organitzar la consulta del 9-N van confirmar ahir que recorreran davant el Tribunal Suprem contra la sentència ferma del Tribunal de Comptes, per la qual se'ls van embargar els béns si no pagaven unes sancions milionàries.
La sala de justícia del Tribunal de Comptes va confirmar la setmana passada la condemna a l'expresident de la Generalitat Artur Mas, a tres dels seus exconsellers i a sis persones més per l'organització de la consulta sobiranista del 9N del 2014, i a més, ha incrementat en 41.831 euros els diners a pagar per despeses no comptabilitzades fins ara.
El tribunal va informar el 26 de juliol passat que havia acordat no només mantenir les condemnes imposades a l'expresident i els exconsellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau, sinó també augmentar fins a 4.946.788,16 euros la xifra a pagar per aquests sis condemnats més, 41.831,95 euros més d'allò establert per la sentència del novembre del 2018.
En una roda de premsa celebrada ahir en la qual van participar diversos dels condemnats pel Tribunal de Comptes, Artur Mas va subratllar que no només recorreran contra la sentència davant el Tribunal Suprem, sinó que pensen «esgotar tots els recursos possibles» davant el que consideren «una injustícia manifesta».
Mas, que ja havia dit quan va conèixer la sentència del Tribunal de Comptes que estudiarien la possibilitat de presentar un recurs, ha comparegut avui als jardins del Palau Robert de Barcelona al costat de l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau.
Comparació amb Ana Botella
Mas va lamentar que el mateix Tribunal de Comptes que dies enrere «va exculpar Ana Botella, la dona de l'expresident del Govern José María Aznar», per la venda d'habitatges públics a fons d'inversió el 2013, quan era alcaldessa de Madrid, ara a ells no només no els hagi exculpat, sinó que els hagi condemnat a «tot» el que els «podia condemnar», i a sobre els demani «més diners». «Dic això per situar el context en què estem i com actua aquest tribunal», va precisar abans d'explicar que el recurs davant el Tribunal Suprem significa que no es donen «per vençuts, perquè és una injustícia manifesta», i esgotaran «tots els recursos», encara que no confien gaire en els resultats.
No perdre l'habitatge
Tant Artur Mas com les dues exconselleres que estaven presents en la roda de premsa van insistir a agrair als «milers de persones» que els han ajudat a pagar les sancions imposades pel Tribunal de Comptes a través de les aportacions fetes a la Caixa de Solidaritat creada per als independentistes imputats en causes judicials. «El que s'ha fet fins ara és útil, serveix, i molt, ens ajuda als perseguits que no perdem el nostre patrimoni, els pisos en els quals vivim», però també, va afegir Mas, a pagar fiances i d'altres tipus de multes. «Volem demanar als catalans que les seves aportacions a la Caixa de Solidaritat no s'aturin, perquè aquesta caixa és un dels millors exemples, no l'únic, del sentit d'unitat que hi ha en aquest país», va explicar. Mas considera que «la gent no ha mirat partits, ni carnets, ni sigles, ni les idees de cadascun, sinó que ha actuat de la forma més unitària possible», abans d'indicar sobre la seva situació personal que «encara que tècnicament no està aixecat l'embargament» que pesa sobre ells, creuen que «serà aixecat en les setmanes vinents».
L'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega va afirmar que volia donar «2,3 milions de gràcies» a totes les persones que els han ajudat a pagar les sancions, i ha destacat que «donar la veu al poble mai no hauria de ser criminalitzat». Irene Rigau, per la seva banda, va estendre l'agraïment «als gestors» de la Caixa de Solidaritat, que inicialment van ser l'ANC i Òmnium, però que després ha estat l'associació específicament creada per gestionar les ajudes.
