L'Amazònia brasilera es crema a un ritme rècord, segons dades de l'Institut Nacional d'Investigació Espacial del Brasil (Inpe). L'Inpe assenyala que hi ha hagut un augment del 84% dels incendis al Brasil entre el 2018 i el 2019, més de la meitat a la selva amazònica, un rècord des que van començar els registres fa 7 anys. En declaracions a la premsa, el president del Brasil va afirmar que les ONG podrien ser responsables dels incendis, amb la qual cosa pretén desacreditar-les.
Bolsonaro, que no va ser capaç de demostrar amb proves la vinculació de les ONG amb els incendis, és objecte d'enorme pressió per contenir la propagació d'incendis que actualment arrasen la selva tropical més gran del món, molts dels quals provocats per fusters incentivats pel seu govern.
La pressió és una resposta, en part, a la foscor apocalíptica que dilluns va amenaçar Sao Paulo, que va desconcertar els vilatans i va desencadenar un debat encès entre meteoròlegs i climatòlegs sobre la seva causa exacta. Alguns investigadors van argumentar que la boirina ombrívola va ser el resultat d'una combinació d'un front fred a la ciutat i el fum dels incendis a l'Amazones, que són a més de 1.600 quilòmetres de distància.
Per als qui viuen a l'Amazones el fum és molt més intens. Moisès Fernandes, agrònom i consultor a l'estat de Rondonia, explica que van passar uns quants dies que no van poder veure el riu que hi ha a només 450 metres del seu apartament. Els incendis no són beneficiosos per als propietaris de grans terrenys que posseeixen bestiar que necessita pasturar i són provocats sobretot per petits propietaris de la regió amb la finalitat de recuperar els seus camps. «El productor a petita escala és el que cala foc al bosc», afirma Fernandes. «Crema el bosc perquè no té accés a tecnologia, mitjans de producció i assistència tècnica», sosté.
Per la seva part, el meteoròleg Celso Oliveira, de Somar Meteorologia, assegura que és «normal» que hi hagi incendis «al final de la temporada seca», i afegeix que moltes zones del país van estar entre tres i sis mesos sense pluja. «Però també hi ha molts incendis causats per persones que netegen pastures i planten soja. Hi ha molta pressió sobre la regió amazònica», manté.
Oliveira, però, rebutja l'especulació que la misteriosa foscor que va caure sobre la ciutat més poblada de Brasil va tenir alguna cosa a veure amb els incendis a l'Amazones i aporta dades oficials que mostren una bona qualitat de l'aire a l'àrea. «La foscor no té relació amb el fum, va succeir a causa de l'enormitat dels núvols», assegura.
Independentment de la causa exacta de l'estrany esdeveniment de dilluns, els fets posen al centre del debat les polítiques ambientals de Bolsonaro. El president ha parlat reiteradament del seu desig de desenvolupar econòmicament l'Amazònia i integrar els pobles indígenes que hi viuen en la societat brasilera contemporània.
Fa poc, Bolsonaro va acomiadar el director de l'Inpe, Ricardo Galvao, i va qualificar de «mentides» les dades que mostren un augment del 88% de la desforestació entre el juny del 2018 i el juny del 2019. Bolsonaro ha menyspreat públicament la inquietud dels líders europeus per l'agenda ambiental del seu govern.
Per la seva part, el secretari general de l'ONU, António Guter-res, va mostrar-se ahir «profundament preocupat» pels incendis que afecten aquests dies la zona de l'Amazones i va recordar que aquesta àrea selvàtica és «una gran font d'oxigen i biodiversitat» per a tothom.
D'altra banda, Greenpeace i WWF van lamentar que les polítiques i declaracions de Bolsonaro «alimenten la impunitat» dels perpetradors dels incendis que assolen la selva de l'Amazones i que majoritàriament estan provocats amb la intenció de guanyar terreny per a la ramaderia i, sobretot, per al cultiu de productes per a l'alimentació animal. Segons Greenpeace, el desenvolupament actual del Brasil passa per «desforestar l'Amazones, afavorir l'agroindústria, criminalitzar les ONG i no protegir els drets i l'espai dels pobles indígenes».
