L'Audiència de Barcelona ha rebutjat que uns pares divorciats hagin de pagar els estudis del seu fill major d'edat, que es va independitzar d'ells i amb qui no mantenen cap tipus de relació, perquè en portar les «regnes de la seva vida» no pot pretendre que li sostinguin «les seves il·lusions».
Així ho determina la secció 12 de l'Audiència de Barcelona, en una sentència avançada ahir per El País i a la qual ha tingut accés Efe, en què el tribunal confirma la resolució del Jutjat de Primera Instància número 16 de Barcelona, que va desestimar la pretensió del fill que s'obligués els seus pares a ajudar-lo econòmicament per pagar els seus estudis.
En la sentència, l'Audiència fa ressaltar que quan el jove ja era major d'edat i vivia amb el seu pare no estudiava tot i estar matriculat en un curs de formació, i tampoc no treballava; malgrat això, es va gastar en un tatuatge els diners d'una beca per seguir estudiant. Per les diferències que tenia amb el pare, que li exigia més dedicació als estudis o bé que es posés a treballar, el noi se'n va anar a viure amb els seus avis paterns, que li cobreixen la majoria de les despeses.
El jove considera ara que no són els avis paterns els que li han de cobrir les seves necessitats econòmiques, sinó que els seus pares haurien de sufragar-li els estudis, com a dret d'aliments entre parents, una norma jurídica del Codi Civil de Catalunya, que limita aquest tipus d'ajudes de «solidaritat familiar» a «l'indispensable» per al manteniment, habitatge, vestit i assistència mèdica.
