28 de setembre de 2019
28.09.2019
Regió7

El Govern central insta Torra a condemnar amb claredat una «potencial violència»

Els advocats de cinc dels CDR detinguts dilluns denuncien «irregularitats» en l'empresonament dels seus clients

27.09.2019 | 23:25
La ministra portaveu en funcions, Isabel Celaá, i la de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ahir a la Moncloa

La ministra portaveu del Govern espanyol, Isabel Celaá, va exigir ahir al president de la Generalitat, Quim Torra, que condemni amb claredat una «potencial o possible violència». En la roda de premsa posterior al consell de ministres, Celaá va ser molt crítica amb l'actitud del president català i amb el fet que acusi l'Estat de criminalitzar l'independentisme. «Aquí no es va en contra de l'independentisme, que és una ideologia, mentre s'exerciti dins la Constitució. El problema és quan algunes persones d'aquesta ideologia pretenen saltar-se les lleis», va afegir Celaá. La portaveu també va defensar l'actuació «discreta» de la Guàrdia Civil a instàncies judicials i va mostrar el respecte de l'executiu.

Segons Celaá, la ciutadania espera una condemna de «qualsevol possible o potencial violència». I es va adreçar a Torra per demanar-li que «deixi clar el seu respecte a les lleis i als principis de l'estat de dret» que, va puntualitzar, és un fonament bàsic de la separació de poders. «Davant d'una potencial violència només és possible una reacció, que és la de rebuig contundent. Aquest país ja ha patit situacions de violència molt doloroses», va recordar en referència indirecta a ETA.

Preguntada per si el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, es va queixar per la manca d'informació sobre l'operació de la Guàrdia Civil, la portaveu va considerar que alguns mitjans de comunicació ho han «exagerat» i ho va emmarcar dins la gestió dels assumptes públics. Tot i així, va admetre que el ministeri de l'Interior podria haver tingut més concreció sobre l'operació.


Denúncia d'«irregularitats»

Els advocats d'Alerta Solidària que porten cinc dels set membres dels CDR empresonats per terrorisme van denunciar ahir «irregularitats» en el procediment que va culminar amb l'ordre del jutge Manuel García Castellón d'ingressar-los a Soto del Real. A les portes de la presó –on van visitar per primera vegada els seus clients – Eva Pous, Jordi Busquets, Montse Vinyets i David Aranda van apuntar a possibles «pressions» als dos detinguts que van declarar i que han optat per ser assistits per advocats d'ofici. «El problema és la vulneració de drets que s'estan produint al llarg de tot el dispositiu i a tot el procediment», va afirmar Pous.

Les defenses d'Alerta Solidària també es queixen de la impossibilitat de conèixer els fets que s'atribueixen als seus clients. «El problema és que el secret de sumari és només per la defensa», va afirmar Pous, mentre que «la fiscalia, la Guàrdia Civil i l'Audiència Nacional entenem que fan filtracions intencionades que no sabem si són certes o no».

En aquest sentit, segons Europa Press (citant fonts properes a la investigació) la Guàrdia Civil hauria intervingut una vintena de manuals per a la fabricació d'explosius als nou membres de l'autodenominat Equip de Resposta Tècnica (ERT) dels CDR detinguts dilluns. Els manuals es relacionen amb Jordi Ros, un dels set detinguts, a qui els investigadors situen en el nucli dur d'aquesta organització. D'acord amb les mateixes fonts, entre aquests manuals es troben instruccions per fabricar goma-2. Així mateix, els agents van intervenir una arma detonadora, que no produeix foc real, entre el nombrós material requisat en els escorcolls. Se sumen tots dos elements a un inventari que inclou tèrmit, entre altres substàncies compatibles amb la fabricació d'explosius, i abundant documentació i material informàtic que està sent clonat per a la seva anàlisi en l'Audiència Nacional, segons fonts jurídiques.


«Espectacle lamentable»

El president del Parlament, Roger Torrent, demana una «reflexió» davant «l'espectacle lamentable» de la cambra catalana de dijous en el marc de les votacions del debat de política general. En una entrevista a Rac 1, Torrent va assenyalar especialment Cs, a qui acusa de «banalitzar el terrorisme» davant la proximitat de les eleccions del 10-N. També va refermar que no permetrà que s'insulti un altre membre del Parlament i va posar d'exemple que Cs es refereixi al president de la Generalitat, Quim Torra, com a «líder de comandos». D'altra banda, va avisar el Govern espanyol que si recorre les propostes de resolució sobre amnistia i autodeterminació estarà «limitant» la llibertat d'expressió al Parlament.

D'altra banda, la líder de Ciutadans a Catalunya, Lorena Roldán, va dir que «milions de catalans tenen por» i se senten «amenaçats» i «assenyalats pels radicals separatistes», i va evitar fer autocrítica per l'esbroncada de dijous al Parlament. En roda de premsa, Roldán va afirmar que dijous al Parlament es va viure «una de les majors infàmies i vergonyes des del cop d'estat» que, segons el parer de Cs, es va fer l'octubre del 2017.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit