Els Mossos d'Esquadra, segons va informar la periodista de Ser Catalunya Anna Punsí, per presumptament llançar pirotècnica contra un helicòpter de la policia catalana durant les protestes de la nit de dimecres a dijous a Barcelona.

El detingut ho ha estat per temptativa d'homicidi i desordres públics segons Mossos. Ràdio Igualada ha informat que la detenció es va produir al seu domicili i que va ser traslladat a les dependències dels Mossos d'Igualada a l'espera de passar a disposició judicial.

Durant la nit de dilluns passat es van fer fins a cinc llançaments de pirotècnia. Un d'aquests va impactar directament contra l'helicòpter dels Mossos.

A més, ahir es va detenir un altre jove per presumptes desordres públics dilluns passat a l'aeroport del Prat, tot just en la primera jornada de protestes per la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O.

D'altra banda, els jutges de guàrdia de Barcelona ahir va deixar en llibertat provisional els 25 detinguts pels disturbis dels últims dies que havien passat ahir mateix a disposició judicial, a diversos d'ells amb la prohibició de participar en manifestacions. Però ja hi ha una trentena de persones a la presó.

Segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), els 25 detinguts que van quedar en llibertat provisional tenen diligències obertes pels delictes de desordres públics i atemptat a agents de l'autoritat. A 13 dels 25 detinguts se'ls ha imposat algun tipus de mesura cautelar, com retirada del passaport, prohibició de participar en manifestacions o presentacions periòdiques al jutjat. Entre la trentena de persones que dormen entre reixes hi ha, també, els dos ultres que dijous a la nit van agredir un manifestant independentista a l'Eixample de Barcelona. En concret, des de dilluns passat els Mossos d'Esquadra han detingut 157 persones, la Policia Nacional 34 i la Guàrdia Urbana de Barcelona 8. Dels 199 detinguts, 92 han estat arrestats a la demarcació de Barcelona, 27 a la de Girona, 37 a la de Tarragona i 43 a la de Lleida.

Pel que fa al balanç de ferits, fonts del departament de Sanitat el situen al voltant de les 600 persones, entre manifestants i policies. Entre elles, un policia nacional molt greu i sis de greus més.

Les deu persones ferides en les protestes de la setmana passada a Catalunya que segueixen hospitalitzades, tres amb lesions oculars, són als hospitals de Sant Pau, del Mar, Vall d'Hebron i Sagrat Cor, a Barcelona, i Josep Trueta, a Girona. Del total de 600 ferits, total de 289 són agents de policia: 154 mossos d'esquadra, 134 policies nacionals -un d'ells en estat molt greu- i un guàrdia urbà, segons fonts policials.

Els danys materials

L'Ajuntament de Barcelona va valorar ahir en 2,7 milions d'euros els danys causats pels esvalotadors en 1.044 contenidors d'escombraries cremats -tants com reposa cada any el consistori-, papereres, jardineres, paviment, voreres, fanals, senyals, semàfors i tota mena de mobiliari urbà.

Fonts de l'Ajuntament de Barcelona van assenyalar que aquest balanç encara era provisional perquè s'estaven acabant de calcular els efectes de sis dies de disturbis, en què s'han mobilitzat més de 275 operaris de neteja i manteniment que han treballat a fons i a preu fet i contrarellotge cada matinada, fins i tot utilitzant una màquina llevaneu per retirar la runa de la plaça Urquinaona dissabte a la matinada.

Els efectes econòmics

Una altra de les conseqüències dels disturbis és la «perplexitat i preocupació» expressada pels principals agents i gremis econòmics de Barcelona, que es van reunir ahir amb l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i el seu primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni. Aquest va explicar en acabar la reunió amb representants del gremi d'hotelers, operadors turístics, agències de viatges, sales de teatre i cinema, així com amb portaveus de les patronals Pimec i Foment i dels sindicats UGT i CCOO que «hi ha gran preocupació, perplexitat i tristesa» entre els operadors econòmics de la ciutat per l'efecte que puguin tenir els aldarulls. Per això, durant la reunió, van decidir crear un grup de seguiment per analitzar l'evolució de l'impacte dels disturbis en l'economia local, els números de la qual es divulgaran «més endavant» per evitar «agafar dades de dies puntuals». Els agents econòmics han traslladat al consistori la necessitat de «desescalar la tensió i cessar la violència al carrer» per «recuperar la normalitat el més aviat possible». «El clam dels sectors econòmics és recuperar la normalitat perquè si aquesta situació s'allarga, perjudicarà el funcionament de l'economia, de la ciutat i de la convivència», van asseverar abans d'afegir que la «imatge de la ciutat» també es veurà danyada.

La patronal Foment del Treball convocarà l'empresariat a un acte unitari demà per fer una crida a la tranquil·litat i mostrar el «compromís» del món empresarial amb Barcelona i Catalunya.

Per la seva banda, el secretari general d'UGT de Catalunya, Camil Ros, ha reclamat «sentit d'Estat» als governs català i espanyol i als partits per buscar una «sortida política» a la situació que viu Catalunya.