26 de novembre de 2019
26.11.2019

La fiscalia demana rebutjar els incidents de nul·litat contra la sentència del procés

El ministeri públic nega que les penes siguin desproporcionade, ja que els fets provats són «greus»

25.11.2019 | 23:49

La fiscalia ha demanat a la Sala Penal del Tribunal Suprem que rebutgi els incidents de nul·litat contra la sentència de l'1-O que han presentat nou dels condemnats. El ministeri públic ha presentat set escrits en què sosté que no hi ha vulneració dels drets que al·legaven les defenses i, a més, afirma que les qüestions denunciades ja havien estat «rebutjades i resoltes» durant el procés judicial. «No concorre cap dels motius de la nul·litat», assegura la fiscalia, que demana que no s'admetin a tràmit. Als escrits, nega que les penes siguin desproporcionades, ja que els fets provats són «greus» i s'ajusten al delicte de sedició. De fet, el ministeri públic recorda que es tracta d'una «tipificació penal a la baixa» i «haurien pogut tenir un encaix normatiu més rigorós», ja que la fiscalia acusava per rebel·lió. A més, la fiscalia nega que a les penes els falti motivació.

El ministeri públic respon així a les peticions de nul·litat de Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Santi Vila, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Joaquim Forn, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull. La fiscalia no s'ha pronunciat sobre els incidents de nul·litat d'Oriol Junqueras, Raül Romeva i Carme Forcadell, ja que les defenses encara no els han presentat. Fonts jurídiques apunten que els tres encara són a temps de presentar-los.

A l'argumentació de la fiscalia s'evidencien diferències dels fiscals Consuelo Madrigal i Fidel Cadena amb Javier Zaragoza i Jaime Moreno. Madrigal i Cadena signen l'escrit sobre Bassa i Cuixart i asseguren que va existir «pulcritud dogmàtica» en l'aplicació d'aquest tipus penal per part del tribunal. Zaragoza i Moreno diuen que el tribunal ha estat «molt precís» en els termes que han permès l'aplicació de sedició per bé que «l'enorme gravetat dels fets» hauria pogut tenir «un encaix normatiu més rigorós».

Als escrits sobre Rull, Turull i Sànchez, Zaragoza i Moreno defensen que «per molt que el tribunal hagi considerat finalment que els fets comesos no van tenir suficient eficàcia lesiva per a l'ordre constitucional, és cert que el propi relat dels fets provats acredita el desbordament dels contorns legals propis de la sedició i la incursió dels mateixos en l'execució d'alguns elements típics de la rebel·lió».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook