El 31 de desembre, durant el discurs de Cap d'Any, Emmanuel Macron va reafirmar la seva «determinació de dur a terme la reforma de les pensions». Tal declaració d'intencions coincidia amb la 27a jornada de vaga contra aquest projecte, tan polèmic. Mentre els sindicats i vaguistes esperaven que el president francès entonés el mea culpa i anunciés noves concessions, Macron va aprofitar la seva al·locució per reivindicar un pla que considera «de justícia i de progrés social». En comptes de calmar els ànims, el discurs presidencial només va aconseguir llançar més llenya a el foc: la vaga interprofessional ha complert més d'un mes i els sindicats prometen una nova jornada de mobilització el proper dijous, 9 de gener.

Convertir la reforma del sistema de pensions en l'objectiu principal del quinquenni és una aposta arriscada. L'últim president que va intentar modificar el complex sistema de retribucions per als jubilats va ser Jacques Chirac el 1995. Després de tres setmanes de vagues i aturades en el transport, el seu Govern va acabar cedint davant la contestació popular i va retirar el projecte.

Macron no està disposat a claudicar davant la pressió i mobilització ciutadana, fins i tot si aquesta bat ja rècords: el dijous 2 de gener, després de 29 dies de vaga, l'empresa nacional de transport ferroviari (SNCF) va trencar el rècord del 1986-1987, quan la companyia va registrar 28 jornades d'aturades per exigir millors condicions salarials i laborals.

El 5 de desembre, quan encara no se sabien els detalls de la reforma, més de 800.000 persones -segons les xifres del ministeri de l'Interior- van sortir als carrers a tot França per mostrar el seu rebuig al projecte. La segona jornada de mobilització va tenir lloc el 10 de desembre i va congregar 339.000 ciutadans. La tercera, celebrada el 17 de desembre i amb els detalls de la reforma sobre la taula, va reunir 615.000 manifestants, una cita recolzada per la totalitat dels sindicats francesos.

Per a Macron, aquesta mobilització no seria més que l'encarnació de simples «temors i inquietuds que estan sorgint» al voltant al seu projecte estrella.

Així, el president francès no sembla disposat a retractar-se del principi de règim universal que vertebra la seva reforma -amb l'objectiu d'harmonitzar el sistema de pensions suprimint els 42 règims especials que existeixen actualment-, ni de la necessitat de garantir el seu equilibri -a través de l'augment de l'edat de jubilació als 64 anys. Macron va instar el Govern d'Édouard Philippe «a trobar el camí per arribar a un ràpid compromís en el respecte d'aquests principis amb els sindicats i les organitzacions patronals que ho desitgin».