20 de gener de 2020
20.01.2020

Trapero assegura que se sentia «molt incòmode» amb el procés i que el Parlament va aprovar «barbaritats»

La fiscalia demana 11 anys de presó per al major i l'excúpula d'Interior i 4 per a la intendent Laplana

20.01.2020 | 10:15
Trapero assegura que se sentia «molt incòmode» amb el procés i que el Parlament va aprovar «barbaritats»

El major dels Mossos Josep Lluís Trapero ha assegurat que se sentia "molt incòmode" amb com estava evolucionant el procés sobiranista i ha explicat en la seva declaració a l'Audiència Nacional que va avisar el Govern al setembre del 2016 que no reconeixeria una "doble legalitat". Trapero ho va traslladar al secretari del Govern d'aquell moment, Jordi Vidal de Ciurana, en una reunió a qui va avisar que "la doble legalitat no existeix, hi ha una llei o una altra". "I li vaig dir que els Mossos farien el que digués els jutges", ha afegit. Trapero també ha titllat de "barbaritats" algunes de les resolucions que va anar aprovant el Parlament al llarg d'aquella legislatura.

L'interrogatori del fiscal Miguel Ángel Carballo ha continuat a la tarda i el ministeri públic ha insistit en preguntar a Trapero sobre si no va pensar que el motiu pel qual se'l va nomenar major no tenia relació amb les accions que estava preveient el Govern. Per Trapero, "no té cap relació" i ha replicat al fiscal que veia aquest argument "molt forçat", ja que qui li va plantejar va ser l'exdirector general de la Policia Albert Batlle, qui "no té res a veure amb tot això".

Trapero ha atribuït al fet que la resposta penal a "una sèrie d'actes il·legals que estava proposant el Govern" que l'exconseller d'Interior Jordi Jané decidís deixar el càrrec. I considera en Batlle també hi havia "incomoditat". De fet, Trapero ha dit al fiscal que ell també se sentia "molt incòmode". "Al conseller Jané i també a Forn els vaig dir que què estaven fent, que on anaven, i els vaig deixar clar on estaria el cos", ha explicat. I ha afirmat que al Parlament es van aprovar "barbaritats".

El fiscal Miguel Ángel Carballo ha preguntat a Trapero pel seu coneixement de diferents iniciatives aprovades al Parlament al llarg dels anys 2015, 2016 i 2017, i en un moment determinat el major s'ha referit a una d'elles, les conclusions de la comissió del procés constituent, com "una barbaritat més de les que s'estaven fent". De fet, preveia que la justícia "les aniria anul·lant" i que, si alguna d'elles constituïa algun delicte, "se'ls imputaria"

També ha relatat una trobada a principis de setembre del 2016 amb l'aleshores secretari del Govern, Jordi Vidal de Ciurana, que li va plantejar un escenari amb una convocatòria d'un referèndum i una "doble legalitat". "Vaig respondre que la doble legalitat no existeix, que hi ha una llei o una altra", ha assegurat, i li va transmetre que els Mossos farien "el que diguessin els jutges". Carballo ha apuntat que aquella era la seva opinió i no de tots els membres del cos, fet que ha provocat la rèplica de Trapero: "Era el cap dels Mossos i tenia bastant a dir del que farien els Mossos".

Trapero ha explicat que en diverses ocasions a la prefectura del cos no li van agradar algunes manifestacions públiques del Govern, en especial del conseller d'Interior Joaquim Forn i el director general de la Policia Pere Soler, en relació a l'actitud dels Mossos el dia del referèndum. En alguna ocasió van "sortir al pas" públicament per rebatre certes afirmacions del Govern, o van fer comunicats interns. També van comunicar el seu malestar al Govern.

El Govern, per davant de «la imatge dels Mossos»


En la reunió del 28 de setembre a la tarda al Palau de la Generalitat, on hi havia Puigdemont i Junqueras, Trapero i part de la cúpula policial van dir als dirigents polítics que no comptessin amb el cos per "secundar cap ruptura amb la legalitat i la Constitució", els van demanar que desconvoquessin el referèndum i els van alertar de possibles problemes d'ordre públic si se celebrava el referèndum. També van dir-los que certes afirmacions danyaven la imatge del cos, que s'havia recuperat des de la crisi per actuacions d'ordre públic del 2012 i 2013. A això, un membre de l'Executiu va dir-los que era "més important la decisió del Govern que la imatge dels Mossos".

Preguntat pel fiscal, Trapero ha explicat que aquesta resposta no la van transmetre ni a la fiscalia ni a la magistrada instructora del TSJC, però sí que el comissari Ferran López la va transmetre al coordinador del dispositiu policial, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos.

El major ha afegit que ell "treballava sobre el paràmetre que el conseller feia de conseller d'Interior", tot i les declaracions que Joaquim Forn feia sobre l'1-O. "També em va dir que la conselleria d'Interior no estava implicada en res", ha afegit, "si m'enganyaven o no ja no ho sé". Preguntat pel fiscal sobre si informava als membres del Govern sobre les instruccions de la fiscalia, Trapero li ha replicat que el mateix dia que les rebien es publicaven a la premsa.

Carballo ha insistit en demanar a Trapero quines actuacions o investigacions "preventives" va posar en marxa davant d'aquestes "accions il·legals". El major li ha recordat que el 2015 ja hi havia una ordre de l'Audiència Nacional per investigar, que era feina de la comissaria general d'informació i que és aquesta comissaria qui ha de respondre. "Suposo que sí que es va fer, però no va donar fruits", ha conclòs.

En la declaració davant del fiscal en el torn de tarda de la primera sessió del judici, Trapero ha negat que conegués el document 'Enfocats', del que en va sentir a parlar per primer cop "en la lectura de la causa". "Si jo fos algú d'un comitè d'aquests d'Enfocats, ho reconeixeria, no ho negaria", ha replicat a Carballo.

El fiscal ha preguntat insistentment a Trapero sobre les actuacions dels Mossos d'Esquadra per donar protecció a alguns polítics, i ha posat noms sobre la taula d'exalts càrrecs del Govern investigats pel jutjat 13 de Barcelona. "Per la seva condició d'investigats no s'ha donat protecció a ningú", ha garantit, sinó pel "risc" que pot suposar la seva presència pública als mitjans de comunicació.

Trapero també ha defensat una inspecció feta al despatx de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que "no té relació amb què estigués investigada". El major ha remarcat que "periòdicament" es fan "requises a despatxos" de diversos càrrecs institucionals de Catalunya, com ara consellers, presidents de la Generalitat o del Parlament, o del president del TSJC o del fiscal superior de Catalunya. "Forcadell tenia probablement una querella per desobediència, però no vol dir que no seguís sent la presidenta del Parlament i no vol dir que se l'hagués de deixar desemparada en aquest àmbit", ha reblat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit