24 de gener de 2020
24.01.2020

Les fórmules per suavitzar la sedició

El govern central planteja la reforma del delicte que manté a la presó polítics i activistes, però necessita la majoria absoluta

23.01.2020 | 23:24
El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, al Congrés, durant el ple d'investidura

El Govern central té diverses opcions parlamentàries per tirar endavant la reforma del delicte de sedició plantejat aquesta setmana per Pedro Sánchez, encara que en tots els casos ha de sumar la majoria absoluta al Congrés, un suport superior al que va obtenir en la seva investidura.

Una reforma que ha aixecat polèmica i que l'oposició ha qualificat «d'indult encobert», ja que beneficiaria els líders independentistes empresonats condemnats per sedició als quals s'aplicaria de forma retroactiva el tipus penal més favorable.


Projecte de llei del Govern

La primera opció perquè vegi la llum és que el Govern central decideixi portar la reforma al Congrés a través d'un projecte de llei aprovat en Consell de Ministres. És la possibilitat principal que fa servir la vicesecretària general del PSOE i portaveu del grup socialista al Congrés, Adriana Lastra, que ahir va assegurar que s'estan valorant «diferents opcions» tot i que aquesta és la més plausible.

Lastra va deixar clar que qui impulsa la revisió del Codi Penal és el Govern central i, per tant, li correspondria presentar un projecte de llei, tot i que tampoc es pot descartar que sigui a través de la proposició de llei, que poden firmar un o diversos grups parlamentaris.

En el cas que sigui el Govern central qui tingui la iniciativa i abans que el projecte es presenti al Congrés, l'Executiu té l'obligació d'elevar el text al Consell General de Poder Judicial (CGPJ), pendent de renovació, perquè emeti el seu informe preceptiu sobre l'abast de la reforma.

La Llei Orgànica del Poder Judicial estableix en el seu article 108.1 que entre les competències del CGPJ està precisament emetre informe previ dels avantprojectes de llei relatius a les normes penals, com és precisament el delicte de sedició.

Des que l'Executiu demana formalment l'informe, el CGPJ té un termini de 30 dies per donar una resposta al Govern central, que, en qualsevol cas, ha d'incloure l'opinió del Poder Judicial en els antecedents del projecte que enviï al Congrés.

Quan arribi a la cambra baixa i sigui qualificat per la mesa, el projecte de llei se sotmetrà al seu primer debat, el de les esmenes de totalitat o devolució que puguin presentar els grups de l'oposició. En cas de superar aquest primer examen, passarà al d'esmenes parcials, en comissió i en ple abans de ser remès al Senat.


Proposició de llei de reforma

La segona opció és que el Govern de Pedro Sánchez decideixi cedir la iniciativa al PSOE, que podria presentar en solitari o al costat d'Unides Podem una proposició de llei de reforma del Codi Penal amb aquesta rebaixa del delicte de sedició. A diferència dels projectes de llei, les proposicions dels grups no s'han de sotmetre de forma obligatòria a l'informe preceptiu del Consell General del Poder Judicial. No obstant això, la Llei Orgànica del Poder Judicial permet al Congrés i al Senat sol·licitar el seu informe sobre proposicions de llei o esmenes que afecten matèries relacionades amb l'administració de Justícia.

En qualsevol cas, la proposició de llei sí que hauria de rebre el vistiplau de Govern abans de començar la seva tramitació parlamentària, cosa que com és obvi, té totalment garantit.

La Constitució atorga a l'Executiu la capacitat d'oposar-se a la tramitació parlamentària de les proposicions de llei que afecten els ingressos o despeses pressupostàries, però sembla clar que això no passarà en cap cas.

Un cop escollit el tràmit parlamentari pel qual es portarà endavant la reforma, el projecte o la proposició de llei, quedarà pendent sumar aquesta majoria absoluta de 176 vots necessària perquè pugui ser aprovada. En la seva investidura, Sánchez va obtenir 167 vots a favor, 165 en contra, i 18 abstencions, per sota d'aquest límit. Si es mantinguessin els suports, la iniciativa hauria d'atreure's el vot a favor d'algun dels partits que es van abstenir en la seva investidura, com ERC o EH Bildu, una mica més que segur, tenint en compte que la mesura afavoriria els líders independentistes actualment a la presó, que en podrien sortir abans.

En aquest aspecte el Codi Penal és clar. En el seu article 2 estableix que «tenen efecte retroactiu les lleis penals que afavoreixin al reu, encara que en entrar en vigor s'hagi dictat sentència ferma i el subjecte estigui complint condemna».

En la polèmica va intervenir ahir el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que va dir que « cal espantar-se» per abordar la reforma del delicte ja que és una figura «més pròpia del segle XIX».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit