El cisma entre JxCat i ERC, constatat ahir arran de la retirada de la condició de diputat al Parlament del president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet trontollar el Govern i ha situat la legislatura catalana al caire l'abisme.
De totes les topades que han protagonitzat els dos socis de l'executiu des de l'inici de la legislatura, després de les eleccions del 21 de desembre del 2017, la d'ahir és el que més s'assembla al preludi d'unes eleccions anticipades, que ja no descarten fonts de JxCat.
La jornada, que es preveia tensa ja que la mesa del Parlament havia de reunir-se al migdia per decidir si acatava la retirada de l'acta de diputat de Torra, ordenada per la Junta Electoral Central (JEC), es va iniciar amb un moviment que va agafar a contrapeu JxCat, favorable a fer cas omís d'aquesta ordre.
El secretari general del Parlament, Xavier Muro, com a responsable de l'administració parlamentària, va donar instruccions als serveis de la cambra perquè s'executés l'ordre de la JEC i es fes efectiva la pèrdua de la condició de diputat de Torra.
Tots pendents de Torrent
Al centre de totes les mirades se situava llavors el president del Parlament, Roger Torrent, figura preeminent d'ERC: si feia cas omís de la JEC i permetia a Torra votar en el ple que arrencava a les 3 de la tarda s'arriscava a incórrer en un delicte de desobediència, però si acatava la retirada de l'acta de diputat seria blanc dels atacs de JxCat i la CUP.
Finalment, la mesa va avalar les instruccions donades pel secretari general de la cambra, tot i que els representants de JxCat, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós, havien proposat «deixar-les sense efecte» i «confirmar» la condició de diputat del president. La col·lisió entre JxCat i ERC en aquest moment ja era una realitat.
Mentre Costa retreia a Torrent que hagués deixat sol JxCat a la mesa en defensa de la condició de diputat de Torra, el president del grup parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià, va demanar als seus socis independentistes no caure en una «desobediència estèril». Desobeir obertament la JEC i permetre a Torra votar en el ple, al·legava ERC, suposaria que totes les votacions que es facin a partir d'ara al Parlament fossin impugnades i anul·lades, el que impediria, per exemple, aprovar de manera efectiva els pressupostos de la Generalitat per al 2020 pactats entre el Govern i els comuns.
Vot no comptabilitzat
En arrencar el ple, a les 15 hores, l'enfrontament entre les dues principals forces independentistes va arribar al seu màxim nivell. Torrent va acusar el Tribunal Suprem i la JEC de «segrestar» el vot de Torra en retirar-li l'acta de diputat, va prometre que intentarà «revertir» aquesta situació, però alhora va deixar clar que cal protegir la «validesa» de les votacions del ple, pel que va anunciar que el vot del president de la Generalitat «no es comptabilitzarà».
Torra va demanar llavors la paraula, com a president de la Generalitat, per exhortar Torrent a garantir els seus «drets com a diputat» i llançar una advertència: «El que posa en risc la continuïtat de les institucions és precisament la retirada de la meva condició de diputat», va dir, en plenes especulacions sobre la possibilitat que aquesta crisi desemboqui en eleccions. «La voluntat popular passa davant de tot: respectem-la, costi el que costi», va afirmar el president, que va adreçar-se directament al màxim responsable de la cambra: «Demano expressament al president Torrent que garanteixi els meus drets de diputat tal com ho ha fet sempre, i especialment el 10 de gener, i apel·lo a tots els diputats perquè aquest Parlament reverteixi aquesta irregularitat, aquest fet il·legal», va afegir. «Ja està bé de no fer cas de la paraula dels ciutadans: soc diputat i president de Catalunya i només el ple d'aquest Parlament pot canviar aquesta situació», va concloure Torra.
Al final del seu discurs, a l'hemicicle es va veure la imatge del divorci entre les dues forces de la Generalitat: mentre diputats i consellers de JxCat es posaven drets per ovacionar Torra, els d'ERC -inclòs el vicepresident de l'executiu català, Pere Aragonès- es negaven a aplaudir.
Ple suspès per insults
Un altre moment de tensió es va viure durant la intervenció de la líder de Ciutadans a Catalunya, Lorena Roldán, que va anomenar «delinqüent» a Torra: «Algú que és jutjat i declarat culpable d'un delicte tipificat al codi penal és un delinqüent», va afirmar. Roger Torrent la va amonestar i va acabar suspenent el ple per uns minuts després de diverses crides a l'ordre a la bancada de la formació taronja per llançar crits de «delinqüent» dirigits a Torra.
Reprès el ple, el president del grup PSC-Units, Miquel Iceta, i la presidenta de Catalunya a Comú Podem, Jéssica Albiach, van reclamar a Torra que convoqui eleccions perquè «això ja no aguanta més», mentre que el líder del PPC, Alejandro Fernández, va dir que el procés només ha estat «una lluita a ganivetades, i res més», entre JxCat i els republicans.
El president del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet, visiblement molest amb Torrent per negar-se a admetre el vot de Torra, li va demanar que suspengués el ple per guanyar temps i intentar trobar una solució de consens sobre el president. En veure que Torrent decidia mantenir el ple, Batet va anunciar que els diputats de JxCat no participarien en les votacions. I així va ser: a l'hora de votar el pressupost del Parlament per a aquest any, el grup de JxCat no va prémer cap botó i els comptes de la cambra van ser rebutjats.
La Junta de Portaveus del Parlament va acabar acordant l'ajornament el debat monogràfic sobre corrupció (el punt de l'ordre del dia que faltava del ple d'aquest dimecres) fins a la setmana vinent. Fonts parlamentàries van explicar que tant JxCat, el PSC-Units, Cs i els comuns hi van donar suport.
