Un «santuari paleolític» amb més d'un centenar de representacions d'art rupestre figuratiu i abstracte, de fa uns 15.000 anys, ha estat descobert en una cova de l'Espluga de Francolí.
Segons van informar ahir el departament de Cultura de la Generalitat i l'Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES) es tracta de «una troballa excepcional» que marca «una fita en la història de l'arqueologia catalana».
Els gravats es troben en la cova de la Font Major de l'Espluga de Francolí i van ser localitzats per l'investigador de l'IPHES Josep Maria Vergès en el marc d'una campanya d'excavació arqueològica el 30 d'octubre del 2019, encara que la troballa no es va fer pública fins ahir.
El conjunt de gravats, que inclou símbols abstractes i representacions figuratives d'animals, s'ha documentat amb tecnologia 3D per possibilitar el seu estudi científic amb les tècniques més avançades, assegurar la seva preservació i generar materials per a la divulgació del nou discurs museogràfic.
La presentació de la troballa va tenir lloc a l'Espluga de Francolí i hi van participar la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga; l'alcalde de la localitat, Josep M. Vidal; el director de l'IPHES, Robert Sala; i el director del projecte de recerca sobre la cova de la Font Major i descobridor dels gravats, Josep Maria Vergès.
El descobriment va tenir lloc una setmana després quea l'Espluga de Francolí hi hagués unes importants inundacions a causa d'un temporal de pluja. Aquells dies, un equip de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social feia una campanya d'excavació arqueològica sota la direcció de l'investigador d'aquest centre i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, Josep Maria Vergès.
Va ser Vergès el que, en aquest context, va decidir anar a explorar zones de la cova de la Font Major que desconeixia, la qual cosa el va portar a trobar aquest «santuari paleolític» integrat per més d'un centenar de gravats de fa uns 15.000 anys, els més antics descoberts fins al moment a Catalunya.
El conjunt d'art rupestre descobert a les parets de la cavitat es va dur a terme exclusivament mitjançant la tècnica del gravat, i entre les representacions figuratives d'animals es troben principalment cérvoles, cavalls i bous.
La majoria de les representacions es poden atribuir, pel seu estil, al paleolític superior, i més concretament al període magdalenià, de fa uns 15.000 anys, si bé algunes poden ser lleugerament més antigues, i unes altres podrien relacionar-se amb el neolític i etapes més recents, segons els investigadors.
Els conjunts d'art rupestre coneguts fins ara a Catalunya són d'època postpaleolítica, uns milers d'anys més recents, per la qual cosa els investigadors consideren el descobriment com una fita en la història de l'arqueologia catalana.
A més, pel nombre i qualitat de les representacions, és un dels conjunts més significatius de la denominada província paleolítica mediterrània.
Els gravats es van crear sobre una capa de llims arenosos tous, dins dels conglomerats en els quals es va formar la cova, en una zona de difícil accés i de reduïdes dimensions.
L'escassa consistència del suport fa que es puguin espatllar o fins i tot esborrar amb el mínim contacte si no es té molta cura, i de fet diverses figures estan espatllades i unes altres han desaparegut, motiu pel qual no es poden visitar en l'actualitat.
Arran del descobriment, s'ha constituït un equip format per tècnics especialitzats del departament de Cultura i d'investigadors de l'IPHES, encarregat de documentar aquest santuari mitjançant tecnologia 3D, que permet no tocar les parets i facilita al mateix temps l'estudi i la conservació dels gravats.
