El Govern investiga el cas d'assetjament sexual al departament d'Acció Exterior i admet errors en la difusió interna del protocol per a aquestes situacions, que permet que les treballadores puguin denunciar-les directament, sense esperar que ho facin els seus superiors.
El Consell Executiu va mantenir ahir la seva primera reunió ja sense l'exconseller d'Acció Exterior Alfred Bosch (ERC), que va dimitir dilluns a la nit pel cas d'assetjament sexual del seu excap de gabinet Carles Garcias.
En la roda de premsa posterior a la reunió de Govern, la consellera de Presidència i portaveu, Meritxell Budó, va recordar que dilluns es va activar el protocol de la Generalitat per a aquest cas i una investigació interna que espera que acabi amb la «màxima celeritat, perquè el tema és gravíssim», després de la qual cosa va assegurar que s'adoptaran totes aquelles mesures que incloguin les conclusions d'aquest procediment.
Budó va defensar que «el protocol no va fallar», sinó que es van fer les indagacions «on no corresponia», en referència al fet que es van fer només dins d'Acció Exterior (en mans d'ERC) i sense avisar Funció Pública (que controla JxCat), en una nova polèmica entre els dos socis de Govern.
La consellera sí que va admetre, en tot cas, que hi hauria d'haver «una campanya més ferma» perquè les víctimes sàpiguen que poden denunciar directament, sense esperar que ho facin els seus superiors de cada departament: «Potser això ha fallat, però no el protocol», va afirmar.
Budó va afegir que «potser» haurien de fer «més difusió del mecanisme» perquè la dona que pateixi aquestes situacions es vegi «capacitada per poder denunciar sense por, sense por de perdre la feina». Fins ara, el protocol de la Generalitat s'ha activat 25 vegades -incloent-hi el cas de Garcias-, tot i que Budó no va concretar quin ha estat el resultat de les investigacions precedents.
El cas de Garcias ha obert una nova polèmica entre els socis de Govern que no va amagar la consellera Meritxell Budó (JxCat) durant la roda de premsa.
Davant les preguntes dels periodistes, la portaveu va insistir que el protocol no ha «tingut temps de fallar» precisament perquè «es va posar en marxa ahir, quan el Govern va tenir coneixement» del cas.
Així, va posar el focus en el fet que Bosch «no el va activar o ho va fer on no corresponia», ja que no va informar la Funció Pública de la Generalitat, divisió emmarcada en el Departament de Polítiques Digitals i Administració Publica que dirigeix Jordi Puigneró (JxCat).
La portaveu va assegurar que el Govern farà «tot el que digui aquesta investigació» interna, sense descartar cap escenari ni actuació.
Pel que fa a la dimissió de Bosch, Budó va explicar que el president Quim Torra va traslladar dilluns al ja exconseller «la necessitat que reflexionés si podia seguir fent sostenible aquesta situació», poc abans que Bosch oficialitzés la seva dimissió.
Bosch formava part de la delegació catalana a la taula de negociació, que probablement es reunirà per segona vegada la setmana que ve, i, a més, presidia la Comissió Bilateral Estat-Generalitat.
Per la seva banda, la diputada del PSC Alícia Romero va demanar ahir que «s'investiguin els fets» en el cas d'assetjament sexual al Departament d'Acció Exterior i protagonitzat per l'excap de gabinet del fins ara conseller Alfred Bosch. En una roda de premsa al Parlament, Romero va afirmar que cal anar més enllà de la dimissió de Bosch per no haver actuat ràpidament i no haver cessat abans el seu cap de gabinet, Carles Garcias Hernández. La diputada del PSC va admetre, però, que al contrari que ERC i la CUP, el seu partit no té actualment un protocol específic per actuar en casos d'assetjament sexual, «tot i que s'està ultimant, i s'espera poder presentar-lo en les pròximes setmanes», va puntualitzar.
El secretari de Comunicació a Catalunya de Ciutadans, David Mejía, va afirmar que la dimissió del conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, per la seva gestió del cas d'assetjament sexual del seu excap de gabinet, Carles Garcias, «arriba tard» i reclama que el que ha passat «no quedi impune».
La CUP considera que els protocols d'actuació davant dels casos d'assetjament sexual són «molt necessaris» en els partits i que «ajuden a aflorar casos», com s'ha evidenciat en el que ha afectat el departament d'Acció Exterior de la Generalitat.
