La situació que es viu a Itàlia, aïllada del món, es podria donar perfectament a l'Estat espanyol. Res no fa pensar que no pugui passar, pensen bagencs que viuen a Itàlia, ara en quarantena, amb qui ha parlat Regió7. Estan confinats, i només poden sortir de casa si tenen motius: treballar, una urgència o bé comprar. Tots coincideixen a dir que en un primer moment no se li va donar importància. «Tothom es pensava que no et tocaria», i això va fer que costés que la població prengués consciència de la gravetat dels fets i que calia implantar mesures dràstiques. Fa una setmana ja van suspendre, per exemple, les classes a escoles, instituts i universitats, i en un primer moment es va aïllar tot el nord del país. Però que tot ha anat augmentant. De fet, la situació a l'Estat espanyol cada cop s'assembla més a Itàlia.
Dimecres al vespre el govern italià va decretar mesures més dràstiques: el tancament de totes les botigues i comerços tret de les de menjar, de productes de primera necessitat o les relacionades amb l'àmbit de la salut com farmàcies. Tampoc no poden sortir a passejar. Elisabet Badia, de Castellbell, va poder veure, ahir, com agents de la policia instaven uns avis que estaven asseguts en un banc que anessin cap a casa.
La majoria d'ells ja procuraven, fins ara, només sortir de casa quan és imprescindible, i el país sencer espera que arribi el punt d'inflexió. Però no ho acaba de fer. Qui estossega és mal vist i la gent se n'aparta, expliquen. També hi ha qui diu que els italians s'han sentit sols en aquesta crisi.
Parlem amb Elisabet Badia poc després de les 6 de la tarda. «Estava mirant la tele perquè és l'hora que donen les dades del dia i tota la informació oficial. No han donat bones notícies. En absolut», explica. «No s'ha arribat al punt d'inflexió que tant s'espera». Badia viu a la localitat de Rovereto, al nord, a la província de Trento. Amb la seva parella regenten un establiment turístic, ara durament castigat pel coronavirus.
Dues o tres setmanes de retard
Badia no pot sortir del poble. Necessita una justificació i una autorització. «Això és una quarantena en el sentit més estricte de la paraula». «Si veus el que està passant a Itàlia no pots pensar que no et passarà a tu», opina. L'únic cosa és que «aneu amb dues setmanes de retard. Vaig veure imatges de les manifestacions del 8 de març, i vaig pensar: quina irresponsabilitat!».
Badia creu que psicològicament Itàlia i els italians han quedat tocats, i que «és injusta la idea que tot és culpa dels italians. S'han sentit molt sols» i el govern probablement ha hagut de prendre les decisions més difícil «després de la Segona Guerra Mundial».
Els carrers estan deserts, comenta, però a Badia el que més el preocupa és la petjada que això deixarà entre la població. «Ho veus en les mirades de la gent. Ja no saluden, abaixen el cap. Tinc por que deixi marca i que en països com Itàlia, on hi ha molta sociabilitat, la desconfiança es converteixi en normalitat».
La situació a Roma i a Torí
Guillem Ubach és músic. Viu a Roma, on ha acabat el superior de guitarra de jazz, fa classes en una escola de música i també de particulars. Tot ha canviat. Explica l'anècdota que li va passar a una amiga seva: «Anava pel carrer i s'estava mocant, i un senyor li va dir amb males paraules que què feia». «Hi ha nerviosisme», comenta, i «la gent està preocupada». També hi ha una sensació de confusió i incertesa. A Roma «fa una setmana tot funcionava, i ara ha passat tot. Al principi deies que no passaria res, però tot s'ha girat». La vida quotidiana ha saltat pels aires i «tothom amb qui parles està en la mateixa situació». Aquests dies «la idea és quedar-nos a casa», sortir només quan sigui imprescindible, per exemple, per comprar.
A Torí hi viu la manresana Mònica Valentí amb la seva família. S'estranya que a l'Estat espanyol no s'hagin pres mesures més taxatives -almenys fins aquests últims dies- «veient el que passa a Itàlia. La sensació és que anem 2 o 3 setmanes a l'avançada, però que s'anirà estenent per tot Europa. No hi ha motius per creure que hagi de ser diferent». Comenta que és una situació molt estranya. «Al principi no sents que sigui perillós. Penses que no et tocarà i que només afecta gent gran, fins que ho comences a tenir a prop, veus que els hospitals estan saturats i que també hi ha casos de gent jove. És una sensació molt estranya i difícil de descriure».
El que més ha trasbalsat Valentí són declaracions de metges assegurant que hi ha hagut moments en què han hagut de decidir a qui salvar i a qui no davant l'allau de persones afectades greus i la manca de mitjans per fer-hi front.
Valentí i la família han optat per sortir el menys possible de casa atenent la petició de les autoritats. «Jo ja no quedo pel risc que algú hagi tingut contacte. No veiem pràcticament ningú. La gent comença a estar sensibilitzada de no sortir. Ha costat, sobretot entre els joves». Destaca, també, que la situació ha generat una onada de solidaritat, sobretot amb la gent més gran, la més vulnerable.
A la universitat de Pàdua
La manresana Gemma Soler viu i treballa a Pàdua, a la regió del Vèneto. «Des que ens han dit que no ens podem moure ho estic vivint claustrofòbicament. Però el decret és legítim per no col·lapsar més els hospitals i contenir d'una manera o altra la infecció». Afirma que no està espantada «perquè no ho hem d'estar, però hem de ser responsables del que fem. Puc anar a donar el vol, però no aniré al centre perquè sé que estarà ple. S'ha d'anar amb precaució».
Soler és investigadora a la Universitat de Pàdua. Com totes les universitats estan tancades, però els laboratoris es van mantenir oberts. «Però molta gent es queda a casa. Ara s'ha agafat consciència del perill. Tots hi hem de posar de la nostra part per molt dur que sigui». Comenta que la gent s'aparta d'algú que estossega. «Durant el dia a dia fas allò que has de fer, però com si fossis en un joc de rol, intentant descobrir qui pot estar infectat i de qui t'has d'apartar», Segons Soler, l'important és viure-ho de la millor manera, amb tranquil-litat i consciència.
