22 de març de 2020
22.03.2020
Regió7

Deu exemples en primera persona de treballadors imprescindibles

Les persianes abaixades de tants establiments fan encara més visibles els professionals dels sectors considerats essencials

21.03.2020 | 23:42
Lorena Gomez, Jordi Olmeda, Lluís Farré, Laura Pozo i Dolors Marmi

La consigna és clara: de casa a la feina i de la feina a casa pel camí més curt, si el seu lloc de teball no té la persiana abaixada ni ha fet un expedient temporal. I la resta del dia, quedi's a casa. Si pot, teletreballi. Però hi ha persones que no poden teletreballar i que el seu lloc de treball no abaixa la persiana perquè es considera un servei essencial, encara més en moments com aquests.

La llista l'encapçalen els professionals de la salut, que de sobte es troben exercint un ofici de risc en condicions de saturació i recursos insuficients. Se'ls aplaudeix cada tarda però agrairien que també els enviessin mascaretes, bates, desinfectant, llits, i més personal.

L'hospital i el farmacèutic es veuen obligats a actuar, correm-hi tots, quan ha fallat la prevenció, i perquè no falli encara més són imprescindibles els policies locals i catalans que informen amablement els inconscients, si més no en primera instància.

La mobilitat està limitada però garantida per als casos justificats, i taxistes, ferroviaris i conductors d'autobús estan al peu del canó, igual que els bombers, que és un ofici en estat de guàrdia per definició.

És essencial que comprem productes d'alimentació, higiene i neteja, i per tant són indispensables els venedors de carn, peix, pa, fruita i verdura, i els supermercats de barri o de polígon. I de tot el que es compra una part acaba a la brossa, que també és indispensable recollir perquè la ciutat mantingui la condició d'higiene, amb els contenidors regularment buidats i els carrers escombrats i regats.

Aquestes i altres són activitats imprescindibles que no es poden teletreballar. Els periodistes podem escriure una part del diari que tenen a les mans des del menjador de casa gràcies a la telemàtica, però els impressors han d'estar a peu de rotativa i els quiosquers han de recollir i endreçar els paquets d'exemplars a primera hora del matí per vendre'ls als lectors, perquè la premsa és un servei essencial.

Entre una cosa i l'altra comptaríem algunes desenes d'especialitats laborals obligades per la seva especificitat a interactuar amb més o menys intensitat i proximitat amb la resta de ciutadans, i ho fan amb consciència del deure malgrat que de l'enemic invisible no se n'acaben de conèixer els topants precisos i mai no estan segurs de gaudir de tota la protecció que els agradaria.

Lorena Gómez, infermera


«La feina és vocacional però això no vol dir que ara no tingui por»
En la primera línia de la crisi hi ha el servei sanitari. Lorena Gómez és una infermera de Sant Joan de Déu que ahir, malauradament, va donar positiu, encara que de moment sense símptomes, i va quedar confinada a casa. Ella reconeix que té «por, sobretot per la desconeixença que tenim d'aquest virus, encara que la nostra feina és vocacional. Tenim el suport dels nostres comandaments i suport psicològic en cas de necessitat. Hem viscut altres moments durs, però mai com aquests. L'estrès està passant factura. Els malalts pel coronavirus no tenen acompa-nyants i hem de ser nosaltres que hem d'estar al seu costat, sempre evitant el contacte. Tot plegat no és fàcil, ho estem passant malament i cal preparar-se per a un brot encara més elevat, per a un col·lapse. En el meu cas, la principal angoixa ha estat, quan he arribat a casa, pensar que puc contagiar la família».

Jordi Olmeda, conductor d'autobus


«La gent està conscienciada, ho viu amb paciència i resignació»
Jordi Olmeda, de 56 anys i de Sant Vicenç de Castellet, és conductor del bus urbà de Manresa. Compleix al peu de la lletra les normes de l'empresa: porta màscara i guants i condueix darrere un plàstic que separa la cabina del conductor dels usuaris que pugen a l'autobús. Només treballa al matí, ja que el servei ha reduït freqüències a la meitat i els treballadors van fent torns. Explica que «la gent està molt conscienciada de la situació que vivim, ho afronta amb paciència i resignació», malgrat que els primers dies hi havia desconeixement entre els usuaris sobre les mesures de seguretat per la Covid-19, que no permeten comprar el bitllet al bus. «Els busos es desinfecten cada nit i nosaltres portem productes per netejar botons, passamans... sempre que podem. Tot això és molt recent i sembla que s'allargarà. Laboralment no sé com ens acabarà afectant», afegeix.

Lluís Farré Bonals, farmacèutic


Les farmàcies són establiments estratègics, també en una crisi sanitària com l'actual. Tot i això, el farmacèutic manresà Lluís Farré Bonals es mostra contrariat per no poder «servir mascaretes, gel i alcohol, i d'això ja en fa molts dies. Molts clients venen precisament a la farmàcia a buscar aquests productes. Com qui diu, no en trobem ni per protegir-nos nosaltres. Impotència i enuig és el que sento d'aquesta realitat. Els primers dies de confinament vam notar més gent del que és normal, però es va regulant. Com en altres negocis, hem hagut de reduir a dues persones com a màxim dins de l'establiment i la veritat és que es respecta. Moltes persones ens fan consultes i hem de fer en certa manera de metges i aconsellem que si els símptomes augmenten, cal fer-ho mirar. Un tema important és que aquests dies CatSalut autoritza un mes extra les receptes caducades».

Laura Pozo, treballa en un supermercat


«Em crida l'atenció la gent que encara no respecta la seguretat»
Un servei imprescindible és el dels supermercats. La manresana Laura Pozo treballa a la peixateria del Mercadona del carrer Francesc Moragas. Està vivint una situació «estranya per les línies de separació, per haver d'anar amb mascaretes i haver d'usar els gels. Però, em crida l'atenció la gent que encara no respecta la seguretat. Són inconscients, sense guants, en grups de dues o tres persones, etc., malgrat els cartells que tenim a l'entrada. Malgrat això, no em fa res haver d'anar a treballar, algú ho ha de fer. Prenem mesures de seguretat, tot i que tot plegat és desconegut per a nosaltres. Hi ha gent que ve a comprar més del compte, sobretot productes i aliments bàsics, però també hi ha qui manté els seus hàbits. El paper higiènic?, és un misteri, no entenem per què se'n compra més del compte, però ja s'està regulant».

Dolors Marmi , carnissera


«Els productes de proximitat són la nostra salvació»
Dolors Marmi regenta la carnisseria de cal Catí de Berga des fa més de tres dècades. L'estat d'alarma ha fet que els comerços només despatxin al matí. En establiments d'alimentació, s'han extremat les estrictes mesures d'higiene que ja s'apliquen normalment. En el seu cas, a més dels guants que ja duen habitualment, també serveixen amb mascareta i no deixen entrar més de dues persones alhora a la botiga

Ella i la seva dependenta, Vanesa Ribera, viuen la situació «amb molta angoixa, arribem a casa al vespre molt cansades per la responsabilitat comunitària que tenim per proveir d'aliments encara que estem fent els serveis bàsics». Destaca que en episodis de crisi es palesa que «els productes de proximitat són la nostra salvació» perquè garanteixen l'abastiment, i diu que hi ha clients que «ens feliciten» per la feina que fan.

Carles Fernández, Ricard Valero, Elisenda Roman, Leopoldo Espinola i Martina Marcet

Carles Fernández, bomber


«Un dels serveis que fem és el d'auxili a persones grans soles»
Els bombers en veuen de tots els colors, però ara amb l'afegit d'una situació fins i tot nova per a ells. Carles Fernández, de Sant Joan de Vilatorrada, forma part del cos de Bombers de Barcelona, que té 600 membres que fan torns de 24 hores seguides i quatre jornades de descans. En el seu cas, a més a més de fer la feina habitual, focs, accidents, etc., n'ha de fer de relacionada amb el coronavirus. «El primer que hem de procurar és no infectar-nos per tal de no afectar la resta de companys i poder mantenir els grups compactes. Un dels serveis és el d'auxili a les persones grans que viuen soles. Quan una persona no es pot valdre per ella mateixa ens ho fa saber el SEM i nosaltres hi anem per obrir la porta, encara que no siguin positius confirmats; nosaltres disposem d'ambulància, que utilitzem en cas que el SEM estigui saturat. Anem preparats amb els EPI corresponents».

Ricard Valero, de 23 anys, taxista


«Aquests dies estic treballant un 75% menys de l'habitual»
El manresà Ricard Valero, de 23 anys, en fa dos que és taxista. Està preocupat per la seva situació professional, ja que és autònom i aquests dies està treballant un 75% menys de l'habitual, afirma. «Vaig demanar un crèdit al banc per pagar la llicència i no estic guanyant ni per cobrir despeses». Viu amb els seus pares i assegura que si tingués alguna ajuda, cosa que veu difícil perquè «som molts autònoms i pocs recursos», estaria «més tranquil quedant-me a casa, tinc por d'agafar-ho i contagiar-ho a la família». Valero ha fet aquesta setmana alguns viatges a l'hospital de Manresa i expressa que «fa respecte perquè ens exposem a agafar el virus amb més facilitat que d'altres, ja que portem tot tipus de gent». Un dels viatges que ha fet darrerament ha estat per portar a casa una dona que anava amb el seu fill, un bebè, i a qui la policia no deixava estar al carrer.

Elisenda Roman, responsable d'una tintoreria


«En el moment que calgui aquí, estarem a plena disposició»
Les tintoreries petites viuen una situació especial. Des del gremi estan mirant de gestionar amb les autoritats que les que no fan treball al sector sanitari puguin ser excloses de la catalogació de serveis essencials durant aquesta crisi. En el cas de Netsec Cerdanya, enfocada especialment al sector de l'hostaleria, Elisenda Roman obre dues hores al públic al matí per si hi ha algun servei necessari, com ara el d'un conductor de servei públic que necessitava una jaqueta, i es manté en situació de guàrdia per si cal actuar: «No sé què passarà aquí, en el moment en què això es desbordi i necessitin serveis, Netsec està a la seva plena disposició». Durant el confinament, l'activitat a la tintoreria s'ha reduït a zero pràcticament: «La gent s'ha quedat a casa i ha entès que la roba que no és imprescindible la pot netejar després», ha remarcat Roman.

Leopoldo Espinola, quiosquer


«Tothom té por però crec que es valora que obrim com sempre»
Per a Leopoldo Espinola, veí de Sant Joan, de 49 anys, poder obrir cada dia el quiosc per oferir als seus clients informació és «tan necessari com poder anar a comprar el pa o a la farmàcia». Fa 21 anys que s'hi dedica i, ara, equipat amb màscara i guants, explica que viu la situació fent cas de les «mesures indicades i amb tranquil·litat». Són dies estranys, diu, amb la visita de la clientela habitual que ja no s'atura a fer petar la xerrada i la pèrdua, això sí, del «comprador passavolant». Les vendes han baixat aquesta última setmana i el que «surt» són els diaris, les revistes per a la canalla («amb alguna cosa s'han d'entretenir, pobrets, tot el dia a casa»), i els passatemps. Els clients mantenen la distància de seguretat i molt més que abans, explica, «porten els diners justos i els deixen al taulell. La gent té por però crec que es valora que obrim com fem sempre».

Martina Marcet, ramadera


«La demanda no ens ha baixat, fins i tot ens ha pujat una mica»
Martina Marcet, ramadera de la Nou de Berguedà, està vivint aquest crisi treballant a la seva explotació agrícola i ramadera, on produeixen pollastres ecològics que serveixen a domicili. «Com a activitat prioritària, d'abastiment d'aliments, seguim funcionant, i anem a l'escorxador, elaborem i anem a repartir», ha explicat a Regió7.

Serveixen el seu producte a domicili a particulars i cooperatives i, en l'actual situació d'emergència sanitària, « la demanda no ens ha baixat, sinó que fins i tot ens ha augmentat una mica». Martina Marcet exposa que a causa de la pandèmia «estem extremant les mesures d'higiene i desinfecció tant a l'obrador com a la furgoneta i en les entregues. Treballem amb mascaretes, normalment ja treballem amb guants, però ara també duem mascareta, guants, bata i gorra per repartir».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook