La situació actual fa que sigui necessari un distanciament físic entre les persones i també s'ha vist que treballar des de casa és possible, i això obre la porta a un nou disseny dels espais de treball. Així, Àlex Quintín assenyala que si hi havia locals d'oficines amb grans plantes, «si la gent pot teletreballar és obvi que les empreses no necessitaran tant espai físic». A més, i per evitar contagis, també posa sobre la taula la possibilitat d'utilitzar ginys tecnològics que no s'hagin de tocar, com per exemple tecnologia de veu o sensors, en comptes dels interruptors convencionals.

Pere Santamaria també creu que si es necessita menys espai per a despatxos, les empreses s'organitzaran per optimitzar-lo, i davant d'una situació amb dèficit d'habitatges, considera que una part d'aquests espais a la llarga es podrien convertir en immobles residencials, encara que al final tot dependrà també del seu cost econòmic.

El teletreball, però, no només afecta les oficines o despatxos, ja que, en fer-se a distància, també té conseqüències en l'habitatge, que necessitarà espais adaptats a aquesta realitat (veure notícia principal), i l'arquitecte Josep Xoy fins i tot apunta la possibilitat que els edificis residencials, a més de tenir terrasses o zones verdes comunes per a tots els veïns, també puguin tenir un espai compartit dedicat al treball a distància dels residents.

Tot i això, per fer viable el teletreball aquest no només depèn de la voluntat d'empresa i treballador, sinó que també cal que hi hagi les infraestructures adequades, com una bona connexió a Internet, que garanteixin que la feina es pot portar a terme sense interrupcions ni desconnexions que evitin pèrdues innecessàries de temps.