04 de juny de 2020
04.06.2020
Regió7

El nombre d'hectàrees afectades per l'eruga del boix augmenta el 62%

Per primera vegada es detecta aquesta espècie a punts de les comarques del Solsonès i l'Anoia

03.06.2020 | 23:39
Pla detall d'una eruga del boix utilitzant fulles per tapar-se del fred

La plaga de l'eruga del boix no ha fet més que créixer des que va aterrar a Catalunya el 2014. El ritme d'expansió des que es va descobrir l'insecte a Besalú s'ha anat estenent fins arribar a llocs com la Vall d'Aran o Tortosa. Segons dades del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), el nombre d'hectàrees afectades per aquesta plaga va augmentar el 62% del 2018 al 2019. En termes absoluts, això significa que de les 67.000 hectàrees afectades per l'eruga del 2018, es va passar a les 109.000 del 2019, un total de 42.000 hectàrees més. D'altra banda, per primera vegada, aquell any també es va detectar la presència de la plaga en punts del Solsonès, l'Anoia, l'Alt Penedès, el Garraf, Tarragonès i Montsià.

Catalunya té un milió d'hectàrees forestals on hi ha presència de boix, l'espècie principal de què s'alimenta l'eruga o papallona del boix, anomenada científicament Cydalima perspectalis. Al voltant de la meitat d'aquestes hectàrees, unes 530.000, són terrenys forestals en què la presència del boix és «important o dominant», ha explicat Jordan Muñoz, doctor en enginyeria forestal i investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). Amb les dades del 2019, el 20% d'aquesta superfície, unes 109.000 hectàrees presentaven l'atac de l'eruga en diferents graus.

Des de la identificació de la plaga per primer cop a la Garrotxa ara fa set anys, l'avenç s'ha estès a les comarques veïnes fins arribar a la quinzena de territoris de Catalu-nya en direcció oest i sud-oest. El 2019, es va detectar l'eruga en boixos de zones del Solsonès, l'Anoia, l'Alt Penedès, el Garraf, el Tarragonès i el Montsià.

El confinament que ha viscut el país durant aquestes setmanes d'alerta sanitària no ha afectat l'eruga ni cap de les plagues forestals, que han seguit el seu curs i el seu cicle vital habituals en plena natura. De fet, és ara al maig quan les larves de l'eruga adormides durant l'hivern comencen a treballar. D'altra banda, els efectes en boixos monumentals o en jardins podrien ser més visibles, ha apuntat l'investigador, però, de fet, és ara quan les larves s'haurien de combatre.

Des de la Generalitat, des de fa uns anys, s'ha establert un pla d'acció per estudiar la plaga i la seva evolució, però tenint en compte que prevenir-la és complicat, atesa la seva capacitat de vol, l'alta taxa de reproducció i els hàbits alimentaris. Muñoz és conscient que combatre la plaga és gairebé impossible pel milió d'hectàrees de presència del boix i també pel fet que l'espècie té tres generacions l'any.

Això implicaria tractaments «molt intensius al llarg de molt de temps», sobretot de maig a novembre, que és quan la plaga és més activa, ha explicat. «És absolutament inabordable des del punt de vista tècnic, però també econòmic», ha afegit l'investigador. Per tant, encara que existeixi un tractament que, molt concretament, per a boixos monumentals i jardineria, pugui funcionar, «aplicar-los a una escala d'un milió d'hectàrees és inabordable».

Muñoz apunta que encara és d'hora per saber si els boixos perviuran a llarg termini i si hi haurà un moment en què la plaga tendirà a estabilitzar-se.

En zones molt atacades, explica el professor, hi haurà un moment en què hi deixarà d'haver el recurs que les larves necessiten per alimentar-se, és a dir, el mateix boix, i això provocarà mortalitat en l'espècie.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit