29 de juny de 2020
29.06.2020
Regió7

La sentència de l'Estatut, 10 anys després

Protagonistes del text estatutari i partits aprofiten l'efemèride per reflexionar sobre el moment zero de l'auge independentista

28.06.2020 | 23:31
Assistents a la manifestació contra la retallada de l'Estatut, el 10 de juliol del 2010 a Barcelona

Ahir es van complir deu anys des que el Tribunal Constitucional va retallar l'Estatut i polítics de diversos colors van aprofitar l'efemèride per reflexionar sobre el que va passar des de llavors a la política catalana, amb un consens de fons: aquí va ser on va començar el procés que va portar a l'1-O.

El 28 de juny del 2010, l'alt tribunal va declarar inconstitucionals 14 articles de l'Estatut de Catalunya del 2006 i va reinterpretar-ne 27 més.

Entre les qüestions que es van veure afectades en la decisió, de més de 800 folis, figurava el reconeixement de Catalunya com a «nació», que es va precisar que no tenia efectes jurídics.

«Des d'aleshores sabem una cosa, que la independència de Catalunya és irreversible i que no hem de renunciar a res que de manera pacífica, democràtica i, quan calgui, desobeint de forma no violenta ens porti a la independència de Catalunya. No hem de renunciar a res», va dir ahir el president de la Generalitat, Quim Torra, durant un acte a Lleida.

A través de Twitter, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, va asseverar: «Fa deu anys que el TC retallava l'Estatut i vulnerava els drets de la ciutadania de Catalu-nya. Fa deu anys que l'Estat ens va ensenyar, un cop més, que l'únic camí per fer un país millor és la república catalana».

«Deu anys de la sentència contra l'Estatut, contra el Parlament, contra les Corts, contra el referèndum. En nom de la Constitució que s'acabaven de carregar. Deu anys després, l'Estat no ha fet cap rectificació, ni ha demanat excuses ni ha fet cap autocrítica. Al contrari», va escriure a la mateixa xarxa social l'expresident català Carles Puigdemont.

El també expresident de la Generalitat Artur Mas, que va estar a la cuina del text estatutari, va afirmar que la sentència de TC va ser «una benedicció» per als «independentistes purs» perquè va impulsar aquest moviment, que en l'última dècada ha multiplicat suports fins a acostar-se al 50% de la població.

En una entrevista al diari Ara, un altre dels protagonistes de l'Estatut, l'expresident de Govern José Luis Rodríguez Zapatero, va lamentar que la sentència del TC va limitar «de manera innecessària» el reconeixement de la identitat catalana i va catalitzar el procés, un projecte que en la seva opinió «ja fa molt de temps que va tocar sostre» i que s'ha demostrat que no és el camí a seguir.

Ara, segons l'expresident socialista, toca girar full i buscar un nou acord que resolgui el conflicte català. La taula de diàleg, ha subratllat, és l'«única esperança» que hi ha actualment per aconseguir aquest fi.

En la mateixa línia es va manifestar el líder del PSC, Miquel Iceta, que va reivindicar el diàleg: «Només hi ha un camí per avançar: màxima unitat, bon govern i voluntat i capacitat negociadora».

Des dels comuns, el seu líder al Parlament, Jéssica Albiach, va defensar que, «després de tot, Catalunya necessita un reset i afrontar el futur per poder avançar», amb un nou Govern catalanista «que cregui en el diàleg».

Diferent és l'opinió del diputat de la CUP Carles Riera, que va escriure a Twitter: «Vaig votar 'no' en el referèndum de l'Estatut. La resolució del conflicte polític ni passava ni passa per un millor estatut, passa per la independència. Avui el diàleg vol refer ponts amb l'Estat espanyol i del que es tracta és de trencar-los».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit