Passada la 1 de la matinada, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fet pública la decisió del jutge de guàrdia de Lleida de "no ratificar" el confinament domiciliari de Lleida i set municipis més del Segrià, que ha anunciat aquest diumenge el Govern de la Generalitat. El tribunal ha fet seva la posició de la Fiscalia, que considera que per prendre mesures de "tanta gravetat" cal demanar al Govern espanyol que declari l'estat d'alarma.
El president de la Generalitat, Quim Torra, està reunit des de les 8 hores d'aquest dilluns amb els serveis jurídics de la Generalitat per analitzar la situació després que un jutjat hagi tombat de matinada l'enduriment del confinament de Lleida i set municipis més. Posteriorment, cap a les 9 hores, està previst que Torra es trobi amb el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i amb els consellers de la Presidència, Meritxell Budó; de l'Interior, Miquel Buch; i de Salut, Alba Vergés, per decidir els següents passos. La jutgessa del jutjat d'instrucció número 1 de Lleida en funcions de guàrdia considera que la presa de mesures "de tanta gravetat" és competència de l'Estat i no de l'executiu català.
La Generalitat volia decretar el confinament domiciliari a partir d'aquesta mitjanit dels municipis de Lleida, Alcarràs, Aitona, la Granja d'Escarp, Massalcoreig, Seròs, Soses i Torres de Segre. L'executiu, només volia permetre sortir de casa per fer trobades i activitats de lleure i esportives amb les persones del grup de convivència habitual, i també per altres supòsits, com anar a la feina si no es pot fer teletreball o anar a centres sanitaris. A partir de la mitjanit, havia de quedar prohibida tota entrada i sortida a aquests municipis i als nuclis de Sucs i Raimat, a excepció dels serveis essencials. Bars i restaurants només podrien oferir serveis a domicili o de recollida amb cita prèvia, i per contra es mantenien els casals d'estiu i les colònies.
La jutgessa, però, repassa la situació epidemiològica del Segrià per avaluar la proporcionalitat de l'enduriment establert per l'executiu català. En aquest sentit, assegura que es presenten com a "brots controlats", onze d'ells a empreses i dues d'aquestes "de municipis diferents als que es pretenen confinar". Afegeix que no es concreta on estan la resta de brots i assegura que només apareix en l'informe epidemiològic "de passada" la referència a la transmissió comunitària i no es concreta si aquesta és "extrema i greu" com per determinar aquest enduriment.
Per tot això, assegura que les mesures preteses "no només no són proporcionals sinó que es basen en dades i expressions genèriques que fan que una mesura tan greu i restrictiva resulti indiscriminada al mateix temps que desproporcionada, no havent-se identificat ni subjectivat ni limitat temporalment l'actuació administrativa pretesa".
La jutgessa afirma que la llei orgànica de mesures especials en matèria de salut pública és "molt ambigua" al referir-se a que es podran adoptar mesures per al control de malalts o persones que hagin estat en contacte amb aquests, així com les que es considerin en cas de risc de transmissió.
"Entendre que aquest precepte permet unes mesures de tanta gravetat i de tantes conseqüències de tot tipus, però especialment socials i econòmiques, com les que es demana ratificar és inacceptable, especialment perquè precisament l'Estat té a les seves mans mecanismes legals oportuns per pal·liar els seus efectes en cas d'adoptar-se aquestes mesures", argumenta.
En aquest sentit, considera que no es pot argumentar a favor de la ratificació la resolució davant del confinament d'Òdena del març ja que les mesures que contemplava afectaven a "restricció de moviments, mai confinaments domiciliaris generals" i la seva afectació als drets fonamentals era "de molta menor intensitat que el que ara pretén el govern de la Generalitat".
Així, afirma que si el que es pretengués és ordenar un cordó sanitari "seria assumible la ratificació de al mesura" però considera que el que es vol decretar "excedeix àmpliament d'una simple limitació de moviments i incideix greument en els drets reconeguts constitucionalment".
Amb tot, insisteix que la determinació d'unes mesures d'aquestes característiques és competència de l'Estat a través de l'estat d'alarma.
La Generalitat disposa ara de 15 dies per presentar un recurs d'apel·lació.
La fiscalia havia dirigit un escrit al jutjat d'instrucció número 1 de Lleida oposant-se a la ratificació de l'enduriment. En el document, el fiscal argumentava que per prendre mesures "de tanta gravetat" cal demanar al govern la declaració de l'estat d'alarma. La jutgessa ha acabat donant la raó a aquest posicionament.
Els arguments del Govern
Els consellers Alba Vergés i Miquel Buch han explicat les noves mesures, que pretenien endurir el confinament perimetral de la comarca que s'havia decretat dissabte 4 de juliol. Ho han fet en una roda de premsa juntament amb l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i el president del Consell Comarcal del Segrià, David Masot.
Les noves mesures han estat aprovades pel Procicat aquest mateix diumenge i el Govern esperava que en 15 dies les mesures tinguin efecte per reduir els casos de coronavirus a la comarca.
"No és un confinament domiciliari"
Buch i Vergés han negat que aquestes mesures suposin un confinament domiciliari, ja que això "suposava que només podien sortir de casa les persones que treballen en serveis essencials". En canvi, en aquest cas es permetria sortir amb els convivents, sense tenir contactes amb altres persones ni fer activitats socials.
La consellera de Salut ha demanat només sortir de casa per "coses imprescindibles" i deixar per a més endavant contactes amb persones no convivents. Vergés ha justificat aquestes mesures "per evitar haver de fer un confinament molt més dur".
Buch també ha volgut llençar un missatge a la ciutadania: "Si no tenim clar que els protagonistes principals som individualment cadascú de nosaltres, aleshores la batalla la tenim perduda". El conseller d'Interior ha fet una crida a no abaixar la guàrdia, perquè si hi ha "relaxament" i "es perd el respecte o la por" al virus, s'haurà "perdut la batalla del tot".
Més de 8.000 proves en els últims 14 dies
La taxa de positius al Segrià és del 35% de les proves fetes, molt per sobre de la mitjana catalana, que se situa entre el 5 i el 10%. A la comarca s'han fet 91 proves per cada 100.000 habitants, i 8.090 proves en els últims 14 dies.
