La futura llei de Memòria Democràtica, que ahir va passar el seu primer tràmit al Consell de Ministres, declararà «nuls de ple dret» els judicis sense garanties del franquisme i permetrà, segons càlculs del Govern, recuperar de les fosses uns 25.000 cadàvers de represaliats en quatre anys. L'avantprojecte de la norma, que ara passarà per l'examen jurídic del Consell General del Poder Judicial i del Ministeri Fiscal, preveu transformar el Valle de los Caídos en un cementiri civil en el qual es reti homenatge a les més de 30.000 víctimes de tots dos bàndols que reposen a la cripta. Per resignificar el Valle de los Caídos com a cementiri civil, es retirarà als benedictins la custòdia de la basílica, encara que, de moment, no està sobre la taula demolir la gran creu que presideix el recinte.

Aquests són alguns dels punts més destacats d'una llei que ara comença la seva tramitació i que prohibirà també aquelles fundacions o associacions que rebin fons públics «que promocionin el totalitarisme o enalteixin figures dictatorials», cosa que ja ocorre en altres països europeus.

La vicepresidenta primera del Govern, Carmen Calvo, que ha impulsat la norma, va explicar ahir que el nou text planteja també suprimir tots els títols nobiliaris relacionats políticament amb la dictadura, com el ducat de Franco. Així mateix, es retiraran les condecoracions a persones relacionades amb el règim franquista i que van rebre aquests esments per la seva activitat en contra de la democràcia, com va ser la concedida en el seu moment al policia mort Billy el Niño.

Dins de les mesures per recordar i rendir tribut a les persones que van patir la dictadura, es transformarà l'actual Panteó d'Homes Il·lustres en un Panteó d'Espanya, on es reconegui el valor històric d'homes i dones espanyols de la política, la ciència o les arts.

En matèria de fosses, es crearà un banc d'ADN que faciliti la identificació de les restes encara pendents de recuperació, encara que abans serà necessari elaborar un cens oficial de víctimes, ja que, encara que hi ha estimacions històriques, no existeixen dades fiables sobre aquest tema.

De moment, i fins que entri en vigor la nova normativa, l'Executiu continuarà tramitant subvencions a l'empara de la Llei de Memòria Històrica de 2007 perquè les associacions puguin continuar treballant en les exhumacions.

En aquest àmbit, la futura llei crearà una Fiscalia de Sala al Tribunal Suprem per protegir els drets de les víctimes de la repressió i la dictadura i a la qual podran acudir les famílies per a presentar denúncies de desaparicions a l'empara dels preceptes internacionals sobre drets humans subscrits per Espanya. El Govern no veu en principi que aquesta Fiscalia, que defineix com a «potent» i l'activació de la qual exigirà la modificació de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, xoc amb la Llei d'Amnistia de 1977. De fet, el paper de la Fiscalia especial i la declaració de nul·litat dels judicis sense garanties de la dictadura constitueixen alguns dels aspectes més delicats, des del punt de vista jurídic, que s'hauran d'esclarir durant la tramitació de la llei.

No obstant això, l'Executiu està convençut que el plantejament és viable i pertinent, en invocar en tot moment les recomanacions d'organismes internacionals.

L'avantprojecte inclou l'establiment de dues dates commemoratives, el 31 d'octubre, quan les Corts van aprovar la Constitució, i el 8 de maig, data de l'alliberament europeu del nazisme, per a recordar a les víctimes de la dictadura i als exiliats espanyols. En aquesta línia, la norma inclou l'atenció a col·lectius especialment reprimits per la dictadura, com a dones o homosexuals, així com a l'ètnia gitana. La protecció dels arxius que permetin recuperar aquest llegat, l'impuls a la recerca d'episodis històrics repressius i fins i tot el retorn a Espanya de fons documentals de l'exili també s'incorporen a aquesta llei.