Qui assumeix la presidència de la Generalitat?

La llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern estipula que un president cessa del seu càrrec si hi ha una «condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics», el que comporta al seu torn que la resta de membres del seu executiu quedaran des d'aquell mateix moment en funcions. D'acord amb això, li correspon al vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, assumir el comandament del Gabinet de forma interina mentre el Parlament no investeixi un nou president de la Generalitat.

Quines funcions assumeix Aragonès i quines no?

Segons recull la llei, el vicepresident de la Generalitat assumeix totes les funcions que deixa vacants el cap de l'Executiu cessat, a excepció de tres prerrogatives que corresponen exclusivament al president: plantejar una qüestió de confiança, designar o destituir consellers i convocar eleccions.

Què pot fer un Govern en funcions?

El Govern també veurà les seves funcions limitades i, entre altres coses, no podrà aprovar els pressupostos del 2021, ja que no té les atribucions per impulsar nous projectes de llei. En definitiva, el Govern ha de limitar-se al despatx ordinari dels assumptes, excepte qüestions degudament justificades.

Quin termini hi ha per investir un altre president?

En els 10 dies següents a la inhabilitació efectiva, el president del Parlament, Roger Torrent, ha de proposar un candidat i convocar un ple d'investidura. El termini s'esgotarà el 14 d'octubre. Si passats dos mesos no s'ha investit un president, la legislatura es dissoldria i es celebrarien eleccions al cap de 54 dies.

Què passa si cap candidat es presenta?

Amb l'Estatut a la mà, seria necessària una votació per activar el rellotge dels dos mesos previs a la convocatòria electoral. En la línia del que va reclamar Torra, JxCat i ERC no preveuen presentar cap nou candidat a president, el que significaria que, passats els 10 dies preceptius, no es celebraria cap votació. Per evitar temptacions de bloqueig, els lletrats de la Cambra van emetre el febrer del 2018 un informe que preveia diverses vies per eludir la paràlisi institucional. Una d'elles faculta Torrent per activar el rellotge mitjançant un «acte equivalent» a una primera votació d'investidura, com una comunicació a la cambra, en un ple, de la constatació que no hi ha cap candidat plausible. La fórmula es basa en el dictamen que va emetre el Consell d'Estat el 2003 per acabar amb el bloqueig a l'Assemblea de Madrid després del «tamayazo». Torrent disposaria d'«uns dies» de marge per convocar aquest ple que serviria per activar el compte enrere cap a les eleccions. autonòmiques. Així podria, ajustar el calendari perquè els comicis se celebrin en diumenge, i no en dia laborable.

Podria donar-se una situació de bloqueig tot i així?

Fonts d'ERC donen per bo aquest informe del 2018 i el veuen «perfectament aplicable» ara si Torrent constata que no hi ha candidat a la investidura, ja que «ningú entendria que es permetés un bloqueig institucional» que allargués la provisionalitat de aquest Govern en plena pandèmia. No obstant això, fonts de JxCat subratllen que aquell document, elaborat durant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, no és vinculant i adverteixen que l'activació del compte enrere no pot ser decisió personal de Torrent. Una opció per evitar un possible bloqueig seria que algun grup de l'oposició postulés un candidat fins i tot sense opcions de ser investit. Torrent es veuria en la tessitura de decidir si convoca un ple per forçar una votació que activi el rellotge o ho declina per falta de suports.

Quan podrien ser les eleccions catalanes?

eleccions catalanesSi s'esgoten tots els terminis possibles sense aconseguir una investidura, les eleccions podrien ser el 31 de gener o el 7 de febrer. El marge depèn del dia que es faci efectiu l'«acte equivalent» en la primera votació d'investidura, passats els 10 primers dies des de l'efectiva inhabilitació. El termini de dos mesos començaria el 15 d'octubre i finalitzaria el 15 de desembre, però l'informe del gabinet jurídic de la Generalitat que va demanar el Govern dóna un marge a Torrent per modificar el calendari perquè els comicis siguin un diumenge.