El Parlament no reconeix com a «legítima» la sentència del Tribunal Suprem (TS), manté la confiança en Quim Torra com a president de la Generalitat i dona suport al Govern «excepcional». La cambra va aprovar ahir amb els vots de JxCat, ERC i la CUP la proposta de resolució presentada en el marc del ple específic sobre la inhabilitació del cap de l'executiu. D'altra banda, la cambra va demanar, mitjançant una proposta de la CUP-CC, una resposta «antirepressiva» a la inhabilitació. JxCat i ERC hi van donat llum verd. Mitjançant aquesta iniciativa, el Parlament també admet «limitacions» de les institucions catalanes per afrontar la «intromissió» de l'Estat.
Cs i el PSC-Units van demanar a la mesa que reconsiderés l'admissió a tràmit de la proposta de resolució conjunta entre JxCat i ERC per si contravenia «disposicions constitucionals», però aquestes peticions van ser finalment rebutjades. Cs i PSC es queixaven pels punts de la proposta que fan referència a la «confiança» mantinguda en Torra i a no considerar legítima la sentència.
El text aprovat fa referència a la sentència com un «cop a les institucions» i vol que el Parlament doni suport a l'actual Govern en funcions «perquè garanteixi la no limitació de les seves actuacions i continuï donant resposta a la crisi econòmica, social i de salut, amb lleialtat davant la inhabilitació del president Torra».
El Parlament va denunciar així la «vulneració del dret a la llibertat d'expressió davant la inhabilitació del president de la Generalitat de Catalunya» i es va comprometre a vetllar per tal que la ciutadania l'exerceixi «amb plenitud». També va constatar que la «vulneració» d'aquest dret a la llibertat d'expressió és un «atac més als principis i llibertats democràtics» que s'estan produint especialment contra l'independentisme en una «causa general» contra aquest moviment «legítim i democràtic».
També es va instar el Parlament i els grups parlamentaris a «difondre internacionalment la inhabilitació del president de Catalunya per la seva desproporció, irracionalitat i abús de poder davant d'un sistema judicial parcial i absent d'independència».
En canvi, el Parlament va tombar la proposta de resolució dels comuns, que volien que la cambra catalana considerés que cal emprendre accions per convocar eleccions amb «la major celeritat». Els comuns també volien que la cambra afirmés que la renúncia del president inhabilitat Quim Torra a convocar eleccions «per interessos partidistes és una greu irresponsabilitat». JxCat i ERC ho van rebutjar i la CUP-CC s'hi va abstenir.
JxCat, ERC, CUP i comuns van quedar sols a l'hemicicle del Parlament en el tram final del ple sobre la inhabilitació de Torra, ja que Cs i PPC no van presentar propostes ni les van votar, i PSC-Units no va participar en el debat.
La intervenció de Torra
Durant la seva intervenció a la cambra ja com a convidat, l'expresident de la Generalitat Quim Torra va instar el proper Parlament a ser «fidel» al mandat de les urnes que sorgeixi de les pròximes eleccions, davant les formacions catalanes de l'oposició que considera que exerceixen de «guardians de la repressió».
En un to irat, Torra va recordar que va començar el seu mandat com un «president sense Govern» -quan va fracassar en el seu intent de nomenar com a consellers polítics presos- i acaba amb «un Govern sense president», el que posa en relleu la situació «extraordinària, surrealista i kafkiana» que viu Catalunya, amb «tot un Estat en contra». No obstant això, va recalcar als independentistes que només depèn d'ells el futur de Catalunya: «Serem allò que siguem capaços de guanyar, només depèn de nosaltres. Avui de vosaltres, diputats, i més endavant dels que ocuparan aquests escons de la sobirania popular», va reblar.
Torra va instar el sobiranisme a defensar «amb ungles i dents i fins amb les últimes conseqüències la sobirania dels catalans representada i exercida per aquest Parlament». I va demanar tornar a fer «un salt col·lectiu», amb «voluntat de ruptura democràtica i desobediència civil», al mateix temps que va insistir en la seva proposta de convertir les eleccions catalanes en un «plebiscit de ratificació de l'1-O». Davant el «cop d'estat intolerable» de la seva inhabilitació i d'altres expressions de la «repressió», va remarcar que «Espanya ha d'entendre que no pot substituir la voluntat popular per la seva voluntat de fer prevaler sempre una idea caduca».
