Les cúpules de JxCat i ERC van dir-se ahir, en el tercer aniversari de l'1-O, missatges d'unitat independentista, malgrat ser conscients de les divergències estratègiques que en aquest moment els separen.
Tres anys enrere, malgrat les tensions internes, els partits independentistes van unir forces amb l'objectiu comú d'organitzar un referèndum sobre la independència de Catalunya sense el permís de l'Estat, però aquella unitat es va esquerdar després de la declaració unilateral d'independència del 27 d'octubre del 2017.
Des que el Govern que liderava el tàndem Carles Puigdemont-Oriol Junqueras va ser destituït amb l'article 155 de la Constitució, l'independentisme no té un full de ruta que marqui un camí per continuar el procés sobiranista.
I la inhabilitació de Quim Torra com a president de la Generalitat, confirmada dilluns passat pel Tribunal Suprem, situa les forces independentistes en una situació especialment delicada, dividides estratègicament i amb un Govern de coalició que ha quedat en funcions en plena pandèmia de la covid-19.
Davant d'aquest precari escenari, els líders de JxCat i ERC han procurat llançar-se apel·lacions a la unitat, tot i que han deixat entreveure els seus diferents enfocaments sobre les properes eleccions.
El vicepresident en funcions de president i coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès, va explicar a RAC1 que ahir va trucar a l'expresident Carles Puigdemont per oferir «col·laboració» entre els socis de Govern, davant aquests propers quatre mesos d'interinitat, fins a la celebració d'unes noves eleccions a Catalunya.
Aragonès va destacar que, davant aquest moment «tan complicat» per a la Generalitat, JxCat i ERC no poden permetre «una nova discussió interna», sinó que han «d'intentar posar-se d'acord el màxim possible» i procurar pactar «una estratègia compartida».
De cara a les pròximes eleccions, va evitar plantejar-les com un nou plebiscit, tot i que va afirmar que «el Govern d'ara hauria de tornar a repetir-se, sumant tots els suports independentistes» que pugui, i aconseguint que la CUP «s'impliqui en la governabilitat» del país.
A falta d'un acte institucional de la Generalitat per commemorar el tercer aniversari de l'1-O, JxCat va organitzar una celebració a Cornellà de Terri (Pla de l'Estany), localitat on Puigdemont va acabar votant aquell 1 de octubre del 2017.
Puigdemont, per videoconferència seguida des de Cornellà de Terri per Torra i els consellers i dirigents de JxCat, va dir que l'1-O va ser l'inici de la «confrontació intel·ligent» amb l'Estat que ell propugna, i va remarcar que no hi veu altra «alternativa» que «ratificar» aquest referèndum unilateral en les properes eleccions.
Segons Puigdemont, si es ratifica «el mandat de l'1-O per més del 50% dels vots», hi hauria d'haver «conseqüències polítiques», fet que «implica totes les forces de l'independentisme».
A Barcelona, entitats i partits independentistes van commemorar l'1-O apel·lant a la transversalitat del sobiranisme i demanant «amnistia» per als «represaliats» pel procés, que, segons els seus càlculs, serien gairebé 3.000.
Amb aquest acte, de mínims per la covid i celebrat davant de l'institut Pau Claris, on hi va haver càrregues policials durant la jornada de la votació il·legal de fa tres anys, l'independentisme va voler mostrar una imatge d'unitat, amb la presència de Torra, Aragonès i representants de la CUP, PDeCAT, Òmnium Cultural i ANC.
Per la seva banda, després de les apel·lacions de Torra d'aquesta setmana a convertir les eleccions en un «plebiscit» sobre la independència, el president de Ciutadans al Parlament, Carles Carrizosa, va advertir que l'últim cop que l'independentisme va plantejar unes eleccions com a plebiscitàries, el 2015, «la convocatòria va derivar en un cop d'Estat».
Mentrestant, la presidenta de Catalunya en Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, va rebutjar des de Twitter les vies que plantegen JxCat i ERC de cara a les pròximes eleccions: «JxCat i ERC tornen a oferir el mateix: un plebiscit que no va enlloc, més blocs, més trinxeres. Catalunya mereix una altra cosa».
Incidents
D'altra banda, els Mossos d'Esquadra van detenir sis persones per llançament d'objectes contundents al final de la manifestació convocada pels CDR al centre de Barcelona, en la qual hi va haver incidents, amb barricades, vehicles destrossats i crema de contenidors, i hi va haver un detingut a Girona.
