La confessió de l'extresorer de CDC Daniel Osàcar sobre el possible paper d'Artur Mas en el cas 3% ha enterrat les últimes -i escasses- opcions que quedaven per a un acord electoral in extremis entre JxCat i el PDeCAT que evités les llistes separades en les properes eleccions al Parlament.

Osàcar va explicar davant del jutge que creu que l'expresident de la Generalitat podria haver estat al cas del suposat sistema de «barrufeig», pel qual alts càrrecs del partit podrien haver blanquejat diners de la formació que presumptament procedia de comissions il·lícites. Tot i que va reconèixer que no pot assegurar-ho, Osàcar va explicar al jutge que investiga aquesta peça separada del cas 3% que Mas, en la seva condició aleshores de secretari general de CDC, despatxava diàriament amb el gerent Germà Gordó i que probablement, va indicar, estava al corrent de tot, segons indiquen fonts jurídiques.

Les revelacions d'Osàcar van reafirmar les posicions dels que a JxCat no veien gens clar concórrer a les eleccions incrustant a la seva candidatura noms del PDeCAT i advocaven per desvincular-se del tot de la formació hereva de CDC.

«No hi ha cap acord ni n'hi haurà. Ells van trencar», van afirmar fonts de JxCat, en al·lusió a la decisió del PDeCAT de portar JxCat als tribunals per impugnar l'ús de la marca Junts per Catalunya, una maniobra que va fer que nombroses figures del Partit Demòcrata, incloent-hi Carles Puigdemont i els presos Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, estripessin el carnet de la formació.

Mas, que es va desmarcar d'aquesta fugida de càrrecs i militants cap a JxCat, va apel·lar a recosir la unitat, almenys configurant una llista electoral conjunta, i Puigdemont, el 26 de setembre passat, encara feia una crida a explorar un acord perquè entenia que «el desig majoritari de les bases» és que «no hi hagi llistes diferents».