30 de desembre de 2020
30.12.2020
Regió7

Els permisos de paternitat de 16 setmanes perpetuen el rol de «pare ajudant»

Espanya fa un pas històric en igualar a partir de l'1 de gener les baixes laborals dels dos progenitors després del naixement d'un nadó

29.12.2020 | 22:48
Josep Puigdefàbregas amb un dels seus bessons a casa seva

A partir del pròxim 1 de gener, els permisos de paternitat seran de 16 setmanes, un avanç clau en igualtat i en drets que era impensable fa només uns anys i que situa a Espanya entre els països europeus més avançats. De fet, en poc temps el permís ha passat d'una durada de quatre setmanes, en 2017, a equipar-se completament amb el de maternitat, de manera que tots dos progenitors puguin disposar de quatre mesos per a la cura del bebè i les mares no es vegin penalitzades en les seves ocupacions, atès que els dos tindran el mateix tipus de concessió laboral.

A més, el permís és intransferible a l'altre progenitor i pagat al 100%, com exigia el moviment feminista perquè els pares no traspassin aquest temps a les mares ni es vegin perjudicats en els seus salaris i, per tant, atrets a no deixar les seves ocupacions.

Si bé, el camí fins aquí ha estat ple de dificultats i encara es veuen pedres al camí que poden fer que es perpetuï el rol de «la mare cuidadora i el pare ajudant», segons denuncia la Plataforma pels Permisos Iguals i Intransferibles per Naixement o Adopció (PPiiNA), integrada per 150 organitzacions i creada en 2005 amb l'única reivindicació d'implantar a Espanya els permisos de maternitat i paternitat igualitaris, un propòsit revolucionari en aquella època.

En aquesta lluita, 85 organitzacions civils s'han unit a la PPiiNA a l'hora de sol·licitar al Govern que elimini els «paranys» de la nova normativa abans de l'1 de gener o que almenys es comprometi a fer-ho en el futur. La plataforma fa mesos que denuncia que el text té problemes, però fins ara no ha aconseguit avanços, perquè fonts del Govern els «venen a dir» que això «afecta l'organització de les empreses i cal discutir-ho en el diàleg social», segons María Pazos, coportaveu de la PPiiNA.

El problema de la nova equiparació, segons assenyalen aquestes organitzacions, és que conté «una lletra petita» que pot «frustrar aquest pas històric» i perpetuar «una desigualtat sibil·lina, al mateix temps que sembla que s'avança», segons Pazos. I és que el disseny conté, segons els eu parer, dos «paranys»: en primer lloc, la simultaneïtat forçosa de les sis primeres setmanes, que pot provocar que en aquest període molts homes siguin «simples ajudants» en les cures i que les empreses «hi recorrin perquè saben que també hi ha les mares» a càrrec del nadó, encara que sigui amb teletreball o labors informals.

I, en segon lloc, la necessitat que les empreses autoritzin en quina data els progenitors poden gaudir a temps complet de la resta del permís (les altres 10 setmanes). A més, si es gaudeix de les 16 setmanes seguides, les companyies han de fer una única comunicació a la Seguretat Social, però si el permís es fracciona, per cada tram cal emetre un certificat nou. «Si l'empresa s'hi nega, al treballador li quedarà poc marge», sosté Pazos.

D'aquesta manera, s'impedeix que el pare pugui agafar-se 14 setmanes (les dues primeres és aconsellable que es facin després del part mentre la mare es recupera) quan l'altre progenitor s'incorpori a la feina, de manera que el nadó estigui el màxim temps possible a càrrec dels seus pares, si tots dos treballen. Així mateix, es dificulta que els homes siguin corresponsables de les cures al 100%.

La PPiiNA avisa que si la societat s'acostuma als permisos amb el disseny actual, és molt difícil que s'introdueixin canvis en el futur. «Es perd una oportunitat històrica», denuncien.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit