Passaven pocs minuts de les 10 de la nit quan Gemma Jiménez tornava a casa. Molt més d'hora del que preveia. Havia passat una llarga jornada de presidenta de taula a l'institut Lacetània de Manresa, el vestíbul del qual agafava el relleu, en aquestes eleccions envoltades d'alarma, de la biblioteca de L'Ateneu, amb més dificultats per acollir un recorregut de seguretat. Jiménez va tenir fred, tot i no haver-se tret l'anorac en tot el dia i haver-se tapat amb una manta. Però no era una debutant. La d'ahir era la seva cinquena convocatòria com a membre d'una taula electoral. Excepte en una ocasió, que va haver d'excusar la seva presència per un embaràs avançat, en la resta ha complert el seu deure de viure les eleccions a tocar.

Tanmateix, aquesta vegada era diferent. La pandèmia, la incògnita de saber si es podrien formar les taules i un temps gens agradable ho feien realment estrany. Però Gemma Jiménez hi arribava «sense por» i amb molta experiència acumulada. A més, com a treballadora del Consell Comarcal del Bages, coneix bé el procediment administratiu. Malgrat tots els temors que havien suscitat aquestes eleccions en plena covid, la jornada va ser «tranquil·la», viscuda amb «molt respecte per part dels votants, que han mantingut en tot moment la distància de seguretat i han seguit les mesures», deia anit Jiménez. «Personalment, crec que era innecessari fer ara les eleccions; hauríem pogut esperar tres mesos, amb més bon temps i una bona part de la població ja vacunada», afirma Jiménez. Amb tot, les mesures previstes per a la jornada ho van fer tot «molt segur». El pitjor, assegura, va ser haver de fer la feina amb les portes obertes en un dia fred i plujós, de baixa participació electoral, amb moltes hores sense feina.

Poc abans de les 7 de la tarda, Jiménez i les seves dues companyes de taula, Núria Carreras i Martina Ballesteros, es posaven l'equip de protecció amb què van ser proveïts tots els membres de les meses per afrontar la darrera hora de votació, destinada a persones contagiades o amb contactes propers. Posar-se'l, explicava Jiménez, va ser fàcil. Dur-lo, just el contrari. «És asfixiant, ens ha calgut sortir de tant en tant a fora per agafar aire», afirmava anit. Una protecció formidable per, atendre, a l'hora de la veritat, mitja dotzena de votants en el moment del dia que es preveia més crític.

Al seu costat seia Martina Ballesteros, que acabava de complir els 18 i que ahir debutava com a votant i com a membre d'una taula. A Ballesteros, una persona de risc en plena pandèmia, li van notificar just dijous que hauria de ser en una mesa com a suplent. Confiava no haver-se de quedar, però els vocals titulars van ser eximits de ser-hi. «No comptava quedar-m'hi, tot i que tothom em deia que no em fes il·lusions». Estava «espantada», explica. Però al vespre assegurava que l'experiència havia valgut la pena. A més, les seves companyes la van dispensar de ser a la taula a la darrera hora de la jornada, la de més perill per a una persona de salut delicada. «La Gemma i la Núria m'ho han fet molt fàcil», ho resumia.

Ja a casa, Gemma Jiménez explicava que tot havia anat molt millor del que preveia. I que havia acabat més d'hora que en altres eleccions com a membre d'una mesa.