21 de febrer de 2021
21.02.2021
Regió7

Frustració, malestar i esgotament: claus després dels disturbis per Hasél

Darrere dels disturbis, s'amaga l'esgotament per mesos de restriccions, la decepció amb la política i un horitzó de futur absolutament incert

21.02.2021 | 12:04
Un grup de joves encaputxats saqueja la botiga 'Nike' del centre de Barcelona, el 20 de febrer

Amb un balanç d'un centenar de detinguts, desenes de ferits i nombrosos vehicles i contenidors cremats, les protestes per la presó de Pablo Hasél han estat el detonant que ha activat la ira, la frustració i el malestar de molts joves, molestos amb una societat en la qual amb prou feines tenen veu.

Així ho han posat en relleu diversos experts consultats per Efe, els qui coincideixen que, darrere dels altercats, s'amaga l'esgotament per mesos de restriccions, la decepció amb la política i un horitzó de futur absolutament incert.

EL VENT QUE VA AVIVAR LES FLAMES

"El cas Hasél ha estat la metxa que ha encès el foc, però el caliu, les brases, ja estaven preparades", assevera el catedràtic d'Antropologia Social de la Universitat Pompeu Fabra Carles Feixa, per qui les revoltes revelen el pesar per una "dècada perduda", en la qual els nous moviments com la revolució feminista o el Fridays For Future, que podien haver recollit aquesta indignació, han quedat paralitzats per la covid-19.

Ho indica també el professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Maria Antentas: "El cicle d'expectatives que va obrir el 15M fa deu anys s'ha esgotat i el procés independentista ha quedat bloquejat".
Tal i com ressalta el sociòleg, en les manifestacions per Hasél coexisteixen un conjunt de factors, que van des del context de crisi econòmica i social, a la manca de perspectives personals i "una forta sensació d'injustícia" per "una minoria impune que fa el que vol" enfront de "una majoria amb "expectatives frustrades".

SENSE PERSPECTIVES DE FUTUR

En paraules de la psicòloga i psicoterapeuta Milos Salgueda, "estem en un context en el qual, emocionalment, tot s'amplifica", ja que com més gran és la "tensió general", més costa contenir el malestar, sobretot entre la població jove, amb una taxa d'atur que supera el 40 % i un salari mig que sovint no arriba als 1.000 euros.
Aquesta "incertesa" i "falta d'esperança de futur" es produeix, a més, en una edat crítica en la qual la socialització, entorpida pel coronavirus, és crucial: "La pandèmia posa límits que de vegades van en contra del desenvolupament natural, la qual cosa porta un equilibri molt inestable", alerta.

Per això, segons Salgueda, als joves se'ls ajunta el "no poder socialitzar" amb el context polític, integrat per representants en els quals no creuen, als qui no atorguen "autoritat moral" i en un clima de "profundes contradiccions".


D'IGNORATS A CRIMINALITZATS

Els experts també apunten a la "invisibilització" de la gent jove com a clau per explicar els disturbis, una manera, asseguren, de cridar l'atenció i que la resta de la població els "escolti" després de "criminalitzar-los" pels rebrots de la pandèmia.
"Hi ha molts grups exclosos que no tenen cap tipus de veu ni vot en les decisions i això genera violència i que es revoltin en un moment de saturació, d'aguant continu", planteja la coordinadora del Grup de Recerca sobre els impactes de la COVID-19 de l'Institut Català d'Antropologia, Amanda Bernal.

En aquest sentit, Feixa posa en relleu el caràcter de "performance" dels altercats mitjançant l'incendi de contenidors i la destrossa de mobiliari urbà ja que, per a alguns joves -afirma-, "és l'única manera de ser visibles": "Si no hi ha foc, ningú no els escolta".
Però el catedràtic va més enllà i recorda que, quan va explotar la pandèmia, la societat es "va oblidar" de la joventut per després "culpabilitzar-la" dels rebrots "quan van començar els problemes", malgrat la manca de "proves fefaents" que demostressin que transmetien més el virus que altres grups socials.

EMPODERAR I DONAR VEU

La solució a tot això passa, per als especialistes, per impulsar polítiques que tinguin en compte les noves generacions, que les incloguin en la presa de decisions i que les facin sentir "protagonistes" del món en què viuen.
"Necessitem polítiques que els donin més veu, que puguin veure que formen part activa de la societat, que tenen canals d'expressió i de decisió i que estan empoderats", remarca Bernal.

Una alternativa a què es refereix també Feixa en advocar perquè les noves generacions "ajudin a reconstruir l'Estat del Benestar que surt de la pandèmia" en lloc de "eixamplar la bretxa generacional", un camí que, al seu parer, portaria inevitablement a "més revoltes episòdiques".
I és que, com conclou el professor Antentas, les protestes per la llibertat de Hasél són "els primers senyals d'un canvi de dinàmica", una transformació que podria ser "el germen del que està per arribar".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook