El papa Francesc es va reunir ahir amb el principal líder religiós xiïta, l'aiatol·là Ali al-Sistani, màxima autoritat d'aquesta branca religiosa a l'Iraq i una figura amb una autoritat moral incomparable al país. És un gest considerat històric en les relacions entre el Vaticà i l'islam, però sense la presència dels focus de les càmeres. Únicament es va poder veure el moment en què el Papa va entrar a la modesta casa d'Al-Sistani, en un dels barris humils de Najaf, envoltat de les forces de seguretat.
La trobada va ser a porta tancada, però l'oficina d'Al-Sistani va publicar un comunicat, que assegurava que havien «discutit sobre injustícies, l'opressió, la pobresa, la persecució per ideologia i religió i l'absència de justícia social». Al-Sistani li va expressar el paper que han de tenir els grans líders religiosos a limitar totes aquestes tragèdies: «Els cristians, com tots els ciutadans de l'Iraq, han de viure en pau i seguretat, i les autoritats religioses hem de protegir-los a ells i a tots els altres que han patit injustícies i dolor en aquests últims anys» va dir la màxima autoritat xiïta.
No hi va haver un document comú com el que van firmar a Abu Dhabi fa dos anys el Papa i el xeic egipci Ahmed al-Tayeb, gran imam d'Al-Azhar, la institució sunnita més important, i que va ser un dels passos més destacats en les relacions entre l'islam i el catolicisme. Però la reunió en si, com van assegurar alguns experts, era el missatge, ja que l'aiatol·là, de 90 anys, nascut a l'Iran, és un guia espiritual molt apreciat per la seva sobrietat i saviesa, fins i tot pels qui no pertanyen a la branca xiïta.
Després de la trobada amb Al-Sistani, el Papa va volar a la ciutat antiga d'Ur, bressol de civilitzacions i de les tres religions monoteistes: és en aquest lloc on va néixer i va viure part de la seva vida, segons la Bíblia, Abraham. Per al judaisme, el cristianisme i l'islam, Abraham és profeta.
Des d'aquesta ciutat, el Papa va recitar aquestes paraules: «Des d'aquest lloc, on la fe va néixer, des de la terra del nostre pare Abraham, afirmem que Déu és misericordiós, i que la blasfèmia més gran és profanar el seu nom odiant els nostres germans i germanes. L'hostilitat, l'extremisme i la violència no neixen d'un cor religiós: són traïcions a la religió. No hi haurà pau mentre les nostres aliances siguin contra altres».
Allà, a més de la lectura de textos religiosos, dos amics, Daud i Hassan, van explicar la seva història. Tots dos, un cristià i l'altre musulmà, ungla i carn des de petits, van decidir fa poc obrir un negoci junts. «No som de la mateixa religió, però creiem que el nostre exemple mostra que uns i altres podem viure junts i ser amics. No volem ni la guerra ni la violència ni l'odi. Volem que la gent del nostre país treballi junta, i que siguin amics», van explicar.
«M'ha afectat el testimoni de Daud i Hasan. Estan construint un futur junts. Necessitem aconseguir alguna cosa bona, sobretot per a la gent jove», va contestar el pontífex, alhora, que va afegir: «Està a les nostres mans, especialment entre nosaltres, els creients, convertir els instruments d'odi en instruments de pau. Està a les nostres mans apel·lar als líders de les nacions perquè aturin la proliferació armamentística i donin pas a la distribució de menjar per a tothom. Massa gent al món no té prou menjar, medicina, educació, drets ni dignitat».
