L'única cosa segura en la política espanyola és que no s'ha de donar mai res per segur. En només cinc dies, l'anunci d'una moció de censura del PSOE i Cs per desallotjar el PP de la Regió de Múrcia, una autonomia petita, uniprovincial, que tradicionalment havia tingut escassa influència sobre la resta d'Espanya, ha alterat completament l'escenari. Isabel Díaz Ayuso, la presidenta conservadora de Madrid, va aprofitar aquesta iniciativa per trencar la seva coalició amb els taronges i avançar les eleccions. El PP va aconseguir rebentar la moció murciana en atreure tres parlamentaris autonòmics de Cs, que es van convertir en trànsfugues. I davant tots aquests moviments, Pablo Iglesias també va decidir participar-hi anunciant ahir que deixaria el seu lloc com a vicepresident segon per convertir-se en l'aspirant de Podem a Madrid, on el seu partit s'exposava a quedar-se sense representació, instant així Més Madrid a col·locar-se darrere de seva candidatura, assenyalant Yolanda Díaz com la seva substituta a l'Executiu i el partit i forçant Pedro Sánchez a una nova crisi de Govern.

El president podria haver afegit un ingredient més a aquesta cerimònia d'inestabilitat, però va acceptar el que li venia donat. Tampoc és que tingués molt marge, tot i que, de nou, aquí mai cal donar res per segur. Segons l'acord de coalició amb el PSOE, a Podem li corresponen cinc ministeris. Iglesias, aquest cop acurat en les formes, va explicar al vídeo que va anunciar la seva sortida del Govern que havia «proposat» Díaz, titular de Treball, com a vicepresidenta segona, i Ione Belarra, fins ara secretària d'Estat per a l'Agenda 2030, com ministra d'Afers Socials.

Dins d'una maniobra gestada per molt pocs dins de Podem, el cap de l'Executiu no en va saber res fins a ahir al matí. Va rebre una trucada d'Iglesias poc abans que aquest donés la notícia. Sánchez era a Montauban (França), participant en una cimera hispanofrancesa. Després, en una breu compareixença, va avalar les propostes d'Iglesias. «Díaz té tot el meu suport. Està fent una extraordinària feina. Jo compleixo amb els acords de coalició. En el repartiment hi ha una vicepresidència segona que representa Unides Podem. No hi haurà cap tipus de problema», va dir.

El que no va aclarir el líder del PSOE és si Díaz continuarà al capdavant de la cartera de Treball, compatibilitzant-la amb la vicepresidència segona. La ministra té molt bona relació amb Sánchez, i un perfil menys aspre que el d'Iglesias, però ha protagonitzat forts enfrontaments amb la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, sobre les pensions i la reforma laboral. La mateixa Díaz va assegurar a Twitter que mantindria el seu càrrec actual. Amb tot, fonts de la Moncloa no ho van confirmar del tot. Així que en principi serà ministra i vicepresidenta, però, una altra vegada, aquí no cal donar res per segur.

Mentrestant, la part socialista del Govern es va assabentar de tot pels mitjans. Hi va haver desconcert i visions enfrontades. «Iglesias pot provocar que tot el vot de dretes s'uneixi al voltant d'Ayuso i donar-li la majoria absoluta», va anticipar una ministra. «La seva sortida no causarà inestabilitat. Li donarà un protagonisme que no tenia i omplirà el buit de Podem a Madrid», va argumentar un altre ministre.

La Comunitat de Madrid, en qualsevol cas, condicionarà la resta de la legislatura. El PP es juga el seu principal baluard. Si el perd, Pablo Casado estarà en una posició encara més compromesa. I si el manté, el seu gir al centre estarà en dubte, perquè Díaz Ayuso necessitarà pactar amb Vox, i potser haurà de buscar un lloc a l'Executiu autonòmic a la ultradreta, excepte que aconsegueixi una majoria absoluta que, de moment, no anticipen les enquestes.

La importància de Madrid

La sortida d'Iglesias del Govern s'entén, sobretot, en clau madrilenya. Podem va néixer a Madrid i va arribar a governar la capital, però ara s'exposava a quedar-se fora de la seva Assemblea. En les últimes eleccions, fa dos anys, va entrar-hi per molt poc. Les expectatives eren dolentes. Així que Iglesias, informa Miguel Ángel Rodríguez, ha decidit donar un cop al tauler, convençut que un Podem molt feble o inexistent a la comunitat llastaria les opcions morades a tot el país. I al mateix temps, ungint Díaz com a pròxima aspirant en unes generals, va dissenyar la seva successió a escala estatal.

I després hi ha el PSOE. Sense conèixer el salt d'Iglesias, els socialistes van confirmar ahir Ángel Gabilondo com a candidat. L'exministre d'Educació no concita gaire entusiasme pel seu estil pausat, però a la direcció del PSOE creuen que aquesta pot ser la seva principal virtut.

Pablo Iglesias va impulsar el 2014 el naixement d'un nou partit per donar veu als pàries de la Gran Recessió, però va trigar poc a deixar clar que el seu objectiu no era aplicar tractaments pal·liatius a les polítiques d'austeritat sinó canviar les regles del joc. Faltava saber com actuaria als passadissos del poder el telegènic professor de Ciències Polítiques que havia deixat la universitat per tombar el «règim del 78». Els 14 mesos transcorreguts des de la seva arribada a la vicepresidència proven la dificultat del repte que s'havia marcat i el caràcter tenaç que l'acompanya.

Ser signant de manifestos i alhora dictar el BOE; tenir la veu feta al megàfon i escoltar secrets d'Estat a l'orella; oferir crossa al líder que va somiar sorpassar i al mateix temps mantenir un perfil propi. Iglesiasviu des del gener del 2020 en aquest dilema, un dubte hamletià que de vegades s'ha resolt posant-se de perfil davant les polítiques socialistes que menys li agradaven i altres, les més polèmiques, trepitjant ulls de poll sense importar-li l'amo del peu damnificat, però sense dissimular mai la incomoditat que li causava haver d'exercir de personatge a la contra.

Si a Espanya faltava cultura de coalició, el pas d'Iglesias per la Moncloa ha suposat un curset accelerat de conciliació de les aspiracions hegemòniques del soci majoritari amb la resistència del petit a ser un convidat de pedra. No és l'únic que s'ha mostrat incòmode en aquest desigual aparellament. A l'executiu no han faltat veus que li recordessin que no es pot ser Govern i alhora veu de la consciència de l'executiu.

Però veure's obligat a jugar en un espai de terreny tan estret per a ell no ha estat un problema sinó un al·licient. Iglesias ha demostrat el seu instint natural per al regateig curt i ha ordit el suport d'Esquerra i Bildu als Pressupostos per torpedinar l'acostament del PSOE a Ciutadans i acostar-se a l'independentisme.