En plenes negociacions entre Junts per Catalunya i ERC per formar Govern després de les eleccions motivades per la inhabilitació de l'expresident de la Generalitat, Quim Torra ha presentat una primera part de les seves memòries (Les hores greus, de Símbol editors), en què repassa la seva gestió dels primers mesos de la pandèmia i passa comptes amb ERC.

«Estava molt dolgut» etziba ja d'entrada l'expresident per la decisió de la majoria de la taula del Parlament i del seu president, Roger Torrent, d'ERC, de retirar-li la seva condició de diputat després de la sentència d'inhabilitació per la seva polèmica pancarta independentista en campanya electoral. «Quin president, aquest home! Tanta por sempre de no fer res que li pugui comportar alguna conseqüència. Mare de Déu quina por. No entendré mai com a l'octubre del 2017 hi era ell i tants disposats a tot i ara no estan disposats a res [...] Es pot continuar en política fent discursos tan diferents amb només sis mesos de diferència? És per la presó? És pel risc de veure frenada la carrera política? Per què?», etziba Torra contra Torrent.

Al llarg de la narració, les crítiques al seu propi Govern són directes. El 23 de març en una reunió del Govern esclata: «N'hi ha prou de politiqueries! És imprescindible més que mai que ens coordinem i informem adequadament. Ja sé que no hem superat el recel atàvic entre els dos partits. Però ara tampoc? Ara que estem en la situació més greu en dècades, tampoc?». L'endemà, critica el vicepresident Aragonès per llançar una nota de premsa «atribuint-se» un comitè de reactivació industrial. «La consellera [de Presidència, Meritxell] Budó] es posa com una fúria. Jo, més. M'indigno en el xat del Govern». També revela una discussió amb Aragonès, quan aquest li truca queixant-se d'unes declaracions del mateix Torra fent autocrítica sobre la gestió de la pandèmia a les residències. «Jo li he contestat que la gestió de les residències no ha estat a l'altura i que si no som autocrítics enganyaríem la gent. No estic disposat a mentir», explica. També diu com després de la situació de les residències i una reunió amb el sector, trasllada a Aragonès un «ultimàtum» i exigeix un «canvi immediat». També va passar en el cas del col·laborador de l'exconseller republicà Alfred Bosch, d'Exteriors. Torra confessa en un altre moment que envia missatges «furibunds» a Aragonès per unes filtracions crítiques amb el doctor Oriol Mitjà en relació amb el «passaport» per la pandèmia.

També llança dards contra l' exconsellera del PDeCAT Àngels Chacón -a la qual va fer fora del Govern mesos després- perquè «no fa més que donar les culpes de tot als altres, en lloc d'assumir la responsabilitat». I contra la titular de Justícia, Ester Capella, d'ERC, amb la qual «ens diem de tot pels presos polítics» en una reunió del Govern. Per si no queda clar, defineix la relació entre JxCat i ERC com una «lluita a mort, sense presoners» de manera permanent. Sobre Junts, també critica reunions internes «que acaben derivant en tertúlies on no es decideix res». Les crítiques també arriben a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. També revela una discussió a crits amb el seu col·laborador Pere Cardús, que li va arribar a presentar la dimissió.

En el text, l'expresident expressa la seva decepció per no haver avançat cap a la independència, critica la politiqueria i sosté que la seva va ser una solitud «volguda». «Potser no vaig tenir la força d'enfrontar-me a això, i vaig voler esquivar-ho, davant les desconfiances i lluites permanents, i perdre tant de temps en baralles inútils és molt dur, però haig de tenir una gran responsabilitat», afegeix en la presentació del volum. «A l'Estat no arribes a la independència [de Catalunya] de cap altra manera que no sigui amb un acte revolucionari», afegeix. I considera una «farsa» la taula de diàleg amb el Govern.

«El llibre havia de dir-se Les hores fosques, vaig pensar que anàvem al col·lapse sanitari i com a societat, van ser moments agreujats per la solitud de [la casa de] Canonges», va explicar Torra en la presentació del llibre dilluns a Barcelona. I afegeix que «amb més conscienciació hauríem estalviat milers de morts» per covid-19. En relació amb la pandèmia i els morts, l'expresident també confessa que un dia va pujar a la seva habitació i va arrencar a plorar. «No puc parar. Truco al Pere, i penjo perquè no aguanto les llàgrimes». En la presentació del llibre Torra va explicar amb detall les converses amb una psicòloga, que li va recomanar no menjar ni sopar sol i que «dosifiqués» el plor.