D'aquí a 12 mesos els francesos acudiran a les urnes per elegir el seu pròxim president. Els sondejos vaticinen un nou duel entre Emmanuel Macron i Marine Le Pen. L'avantatge de l'actual mandatari davant de la líder de l'extrema dreta és cada vegada més reduït, també entre els joves electors.
«Marine Le Pen progressa i ho fa entre categories de la població que tradicionalment s'oposaven a ella, entre els joves i els majors de 65 anys», constata Jean-Yves Camus, politòleg expert en extrema dreta i autor de l'assaig Les extremes dretes a Europa. Nacionalisme, populisme i xenofòbia.
L'abstenció és la tendència dominant entre els francesos de 18 a 24 anys, segons les dades de l'institut de sondejos Ipsos, ja que només el 58% té intenció d'exercir el seu dret a vot el 2022, davant del 80% de la població general. El 21% dels que sí que aniran a les urnes votarà pel partit Reagrupació Nacional (RN) de Marine Le Pen. Entre els electors de 25 a 34 anys, la líder ultra guanyaria adeptes passant d'una intenció de vot del 23% el 2017 a un 29% en les pròximes eleccions presidencials. Entre el conjunt dels votants, obtindria el suport del 27%, davant del 24% que aconseguiria Macron.
Es deu el seu èxit a l'evolució del seu discurs o a un canvi a la societat? «La política de desdemonització de Marine Le Pen, que va començar quan es va convertir en la presidenta del Front Nacional el 2011, viu un incontestable progrés», afirma el politòleg. Al rentat de cara del partit ultradretà se sumaria l'arribada de noves generacions d'electors.
«Els joves que voten per la formació no han conegut el Front Nacional de Jean-Marie Le Pen, no tenen cap record d'aquell partit francament extremista, no es van manifestar el 2002 entre les dues voltes de Jacques Chirac i Le Pen a les eleccions presidencials, alguns eren molt joves i altres ni tan sols havien nascut. Per a ells, el Front Nacional és el partit de Marine Le Pen i en alguns temes com l'antisemitisme o la Segona Guerra Mundial, no comet els mateixos errors que el seu pare», concedeix l'expert.
L'estratègia de modernització, allunyada dels polèmics comentaris negacionistes del seu fundador i destinada a eliminar les connotacions negatives lligades al partit, dona els seus fruits entre la joventut francesa. «El 46% dels joves creu que RN és un partit honest capaç de tenir una visió de futur de França», confirma Frédéric Dhabi, director de l'institut d'enquestes IFOP al diari Le Monde.
La situació econòmica i la crisi sanitària intervindrien com a elements que canalitzen l'ascens i acceptació del discurs ultraconservador. «La situació de l'ocupació juvenil, fins i tot abans de la pandèmia, és molt difícil a França. La crisi sanitària no ha fet més que empitjorar la precarietat econòmica i laboral», analitza Camus.
Per als joves treballadors, continua l'expert, «l'escassa formació desemboca sovint en llocs de treball precaris i contractes temporals; molts d'ells viuen a la província, a regions perifèriques i tenen el sentiment de ser els ´abandonats' d'una societat que afavoreix els joves de la metròpoli amb un diploma. Es tracta d'una veritable fractura social. Aquests joves són molt receptius als al·legats proteccionistes i als arguments contra la immigració; per a ells la immigració és sinònim d'amenaça i competència».
Mesos de restriccions
Per a aquells que encara no han arribat al mercat laboral, la crisi sanitària es tradueix en mesos de restriccions i classes a distància. «És difícil tenir 20 anys el 2020», va reconèixer Macron durant una al·locució el passat mes d'octubre, sense aconseguir amb això alleujar la sensació de desemparament que predomina entre els estudiants francesos.
La pèrdua de credibilitat de Macron afavoreix la seva rival ultra, que assenyala des d'un segon pla els seus errors i fracassos en la gestió de la pandèmia.
En aquests poc més de nou mesos al capdavant del govern municipal de la capital dels Pirineus Orientals, tots ells ja a l'«era covid», el balanç de la gestió d'Aliot es pot resumir en dues paraules: continuïtat i discreció.
Una actitud continguda equiparable a la que manté a escala nacional l'actual líder de RN i filla del fundador, Marine Le Pen, el que ha fet que alguns analistes considerin Perpinyà com el nou laboratori polític de l'extrema dreta francesa.
Segons explica Nicolas Lebourg, historiador i expert en extrema dreta, Aliot va aconseguir que el que RN no aconsegueix mai: seduir l'electorat burgès i el de més edat.
«La seva fusió amb el conservadorisme social, el liberalisme econòmic i el rebuig a la immigració sense provocar li va permetre aconseguir els vots dels barris rics que havien donat suport a Macron contra Le Pen», afirma l'historiador, tot afegint que la dirigent «s'està movent ara ràpidament en aquesta direcció».
«Fins ara manté un discurs molt tranquil sobre l'islam i la immigració. Està sent molt discret», destaca l'analista i blocaire local Nicolas Caudeville, que considera que la pandèmia està funcionant com una «protecció» davant la inacció executiva. «Com deia Mussolini, l'únic programa era guanyar el poder», destaca sobre la, segons el seu parer, clara absència de projecte municipal.
Jacques Ollion, responsable a la ciutat de l'ONG de suport als immigrants La Cimade, coincideix en l'anàlisi: «Objectivament, la vida quotidiana no ha canviat molt, és més o menys com abans, i en la gestió no hi ha sorpreses, es mantenen les mateixes prioritats, és a dir, la seguretat i la propietat».
